Durant dues hores, i després dels tarragonins El Son de la Chama, Manu Chao –veu, guitarra acústica i elèctrica– va oferir el primer dels seus dos concerts previstos este estiu a Catalunya –el segon tindrà lloc el 27 de juliol a Mataró (Barcelona )– amb la seva nova formació, La Ventura, integrada per Gambeat –baix–, Philippe Teboul –bateria– i Madjid –guitarra–, companys en projectes anteriors com Radio Bemba o Mano Negra. Comunicatiu i reivindicatiu com sempre, va repassar a ritme de ska i música popular iberoamericana peces com "Clandestino", "Rumba de Barcelona", "Runnin' in paradize", "Tristeza maleza", "Día luna, día pena", "Minha galera", "Lágrimas de oro", "Machine gun", "Bongo bong", "Sidi habibi", "La primavera" o "Me gustas tú". Va recordar-se també de Gato Pérez –"Se fuerza la máquina"– y de Mano Negra –"King kong Five", "Mala vida", "Politik kills"– o Marisol –"La vida tómbola"–, però va deixar al descobert que, als seus 52 anys, el parisenc establert a Barcelona d'ascendència gallega no està interessat a renovar el seu discurs musical, que cala i agrada per coneixement dels assistents i gairebé per esgotament.

"Próxima estación, esperanza", s'esgargamellava el també integrant de bandes com Hot Pants, Els Carayos o Radio Bemba, mentre el públic mirava al cel per comprovar si descarregava la tempesta que s'acostava. I sí, lla tempesta va treure el cap i després de quatre gotes es va retirar per major glòria dels grans vencedors de la nit, els rasquerans Xeic!, nou músics en escena cridats a substituir en el món de la música reivindicativa en català els valencians Obrint Pas, i a integrar al costat de Txarango i Bongo Botrako una nova fornada de grups que uneixen discurs polític i festa.

Capaços de recordar els seus orígens amb temes de Doctor Calypso, d'incloure una jota de l'Ebre, de fer l'ullet a la música popular catalana –"Lo meu avi", "Lo senyor Ramon", "Lo gegant del pi"– o de recórrer el camí de Sirga, els rasquerans van funcionar com una batedora ben engreixada que va insuflar aire quan el públic estava exhaust.

Així, els seus popurris instrumentals, amb fragments de "Hawaii 5-0", "Jamaica ska" (Potato) o "Mala vida" (Mano Negra), van evidenciar que havien guanyat la batalla: la seva versió del clàssic de Manu Chao va deixar en draps menors la que acabava d'interpretar el mateix músic francès.

El públic, que havia començat a marxar per l'amenaça de pluja després del concert de Chao, va tornar i unes 3.000 persones van poder comprovar 'in situ' el poder de cançons com "Quart de Segon", "Funció", "Festa major", "Estimar-te en soledat", "Batecs", "La vida al teu costat", "Tornarem" o "Dona d'aigua dolça".

"Xala i riu, la vida és sentir-se viu", cantava Aitor Cugat, mentre el públic assentia i gaudia del futur de la música popular catalana, un grup de Rasquera, localitat que al setembre prepara un acte per rellançar el seu pla anticrisi i en el qual podrien tornar a coincidir Manu Chao i Xeic!, segons han explicat a Efe fonts coneixedores del projecte.