Els arrossars més perifèrics del delta de l'Ebre amenaçats per l'elevada salinitat del terreny i la pujada del nivell del mar podrien acabar convertint-se en basses per produir peixos, mol·luscos i macroalgues comestibles. És l'objecte d'estudi del projecte europeu Blueboost, en el qual participa el centre de l'IRTA de la Ràpita: fomentar una aqüicultura multitròfica integrada, que aprofita els residus que generen unes espècies per al creixement de les altres, ajudant a fer l'activitat més circular i reduint els impactes ambientals. En el cas del Delta, estan estudiant la producció combinada en un mateix espai de llisses, ostres autòctones, ostrons, cloïsses i algues ulva amb resultats positius, segons han apuntat els investigadors.
Els tècnics de l'IRTA han aconseguit, utilitzant una bassa amb aigua salada de la mateixa badia dels Alfacs de 100 metres quadrats i una làmina mínima d'un metre, completar un primer cicle productiu de les cinc espècies seleccionades. La idea és, un cop finalitzin els tres anys durant els quals es desplega el projecte, disposar de resultats fiables i traslladar-los als productors d'arròs del delta de l'Ebre perquè disposin d'una alternativa productiva "rendible econòmicament" i puguin aprofitar camps que actualment tenen "problemes de baixa productivitat per salinitat", segons ha subratllat el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya.
De moment, i segons ha explicat l'investigador de l'IRTA, Neil Duncan, els resultats obtinguts són esperançadors. Així, per exemple, han detectat que les cloïsses han crescut en només set mesos fins a la mida ideal de collita,100 exemplars per quilo. Amb supervivències del 75%. També les llisses han arribat als 370g per peix per proporcionar 100 quilos de producció per bassa. Pel que fa a les ostres, s'ha arribat a aconseguir un cicle de producció des de llavors a mida comercial en deu mesos, una xifra superior a la que troben a les badies, amb condicions d'alimentació molt més favorables, però molt positiva, segons els experts.
Més enllà dels resultats purament productius, segons els experts de l'IRTA la fórmula assajada permet tancar el cicle dels nutrients i reduir els residus generats a partir de la convivència en un mateix espai de les diferents espècies. De fet, ha explicat Duncan, només s'alimenta les llisses -que ingereixen vegetals i no requereixen farina de peix-. La resta de nutrients provenen de la resta de la cadena. Això, asseguren, pot ajudar a diversificar la producció aqüícola i, de retruc, millorar la qualitat ambiental de les instal·lacions així com optar per productes d'alt valor afegit. El projecte, de fet, desenvolupa sis sistemes pilot amb models que usen aigua dolça i salada.
Duncan ha remarcat que l'objectiu final no és substituir camps d'arròs que encara siguin productius, sinó situar aquestes basses en arrossars salinitzats o espais que hagin vist compromesa la seva producció, sigui per l'efecte dels temporals, la pujada del nivell del mar o la poca disponibilitat d'aigua de reg. Ha destacat que els projectes per protegir aquestes zones més vulnerables, afectades per la subsidència, poden aprofitar els sistemes de resguard per protegir estos espais per també construir les basses, fent l'activitat "plenament compatible", amb el conreu de l'arròs.
Aturar el cranc blau
Però, a més, el trasllat de l'assaig als camps d'arròs, destaquen els investigadors, aporta un avantatge afegit de gran rellevància: el sistema permetria protegir millor les produccions de mol·luscos de l'amenaça del cranc blau que habitat al tram final del riu i les badies, una espècies invasora que pràcticament va erradicar el conreu de cloïssa al Delta. "Això seria una forma de reintroduir-lo al sistema aqüícola del Delta", ha apuntat Espanya, qui també ha destacat que la iniciativa buscar transitar cap a una economia blava més sostenible i neutra en carboni, gràcies a la innovació l’aprofitament eficient dels recursos marins.
El projecte Blueebost, amb el suport del Departament d'Agricultura, reuneix centres de recerca, empreses i institucions de vuit països -Espanya, Portugal, Polònia, Itàlia, Brasil, Suècia, el Regne Unit i Finlàndia-. Disposa d'un pressupost total de 2,2 milions d'euros, dels quals 275.000 s'han destinat a les investigacions del centre rapitenc de l'IRTA.
