L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) i el Centre d'Estudis de rius Mediterranis (CERM) han fet el tercer alliberament d'esturions al riu Ebre este dimecres. S'han soltat un total de 44 nous exemplars, després d'uns dies d'adaptació al centre aqüícola de l'IRTA de la Ràpita, on van arribar des de França. Amb estos són ja 138 els esturions que s'han reintroduït a l'Ebre, on feia mig segle que l'espècie havia desaparegut.

Com s'ha fet els últims dos anys per estes dates, l'IDECE i el CERM han tornat a alliberar a Tivenys uns quants dels esturions criats a França en el marc del programa de reintroducció d'esta espècie al riu Ebre. Gràcies al conveni amb el govern francès, cada any arriben desenes d'exemplars des del centre de reproducció en captivitat de l'INRAE (l'Institut National de Recherche en Sciences et Technologies pour l'Environnement et l'Agriculture) de Saint Seurin-sur-l'Isle, a la zona de Nova Aquitània, prop de Bordeus.

L'any passat es van alliberar més esturions que enguany, un total de 50. En canvi, l'any que ve no es podrà fer el quart alliberament perquè, com "és complex fer-los criar", enguany no s'ha aconseguit. La següent soltada es farà el 2027, si la reproducció a França l'any que ve "és exitosa". L'alliberament es fa esta època de l'any per l'adequada temperatura de l'aigua del riu.

Adaptació correcta

Els exemplars que es van alliberar el 2023 i el 2024 "s'han adaptat bé" a l'Ebre i a l'entorn marítim deltaic. "Quan els hem soltat, hem vist que se n'anaven cap al tram final del riu, alguns se n'han anat al mar, al voltant del Delta, altres s'han quedat a l'estuari (a l'aiguabarreig). Uns estan en un lloc, els altres en l'altre, però és normal que es moguin entre l'estuari i el mar quan tenen esta edat, entre un any i mig i tres anys", ha explicat Marc Ordeix, coordinador del projecte i del CERM de la Universitat de Vic. Es tracta d'un comportament "idoni i esperat" que també s'han produït en la reintroducció de l'esturió al Garona o el Dordonya en les que s'emmiralla la de l'Ebre.

Dues dècades d'espera

Ordeix ha recordat que la reintroducció de l'esturió "és una procés molt lent" i caldrà esperar prop de dues dècades per passar a la segona fase, quan estos tindran entre 15 o 20 anys i remuntaran el riu per reproduir-se – els mascles entre 13 i 15 anys i les femelles entre 18 i 20 anys-. "Faran falta molts alliberaments, molts anys, molta paciència i anar veient com es comporten al riu", ha apuntat el científic.

L'esturió va desaparèixer de l'Ebre als anys 70, però era una espècie de gran "importància ecològica i econòmica", en este i altres grans rius del Mediterrani i d'Europa. Per reintroduir-lo cal que "els motius pels quals es va extingir, no hi siguin". Ja no hi ha sobrepesca, ni una mala qualitat de les aigües del riu ni, en estos cas, barreres físiques. L'IDECE ha ajudat a sortejar les grans infraestructures que es van construir al riu, com l'assut de Xerta i Tivenys, i que impedien a les espècies migradores de peixos remuntar el riu i reproduir-se.

Altres espècies migradores

Amb el Life MigratoEbre s'han construït rampes de peixos a les assuts de Xerta i Ascó i a les rescloses que han de facilitar la recuperació de les espècies migradores a l'Ebre. De fet, enguany "la sorpresa" ha sigut la detecció de la saboga, un peix de la mida d'un salmó, que era molt abundant al tram baix de l'Ebre i que també va desaparèixer.

El coordinador del CERM recorda que al municipi de Tivenys fins a tres famílies vivien de la pesca de la saboga. "Ara n'hi ha bastant a l'Ebre i també se n'han vist riu amunt. Per tant, han fet servir la rampa o la resclosa de navegació. A més, s'han trobat exemplars juvenils. O sigui, que han criat i s'han reproduït aigües amunt", ha explicat. "Això és una notícia boníssima. És una espècie que amb els anys s'anirà recuperant i tindrà una importància, no sabem si econòmica, però si més no social, ambiental, bàsica", ha destacat Ordeix.

Ara caldrà comprovar si l'esturió "té por" a fer ús de les rampes, tot i que s'han situat a la profunditat que l'espècie necessita, entre 50 i 80 centímetres. "Veurem com va en el moment que vingui aquí, perquè és el peix més exigent de tots perquè necessita molta profunditat", ha detallat el científic.

Els depredadors

El que no es pot determinar, per falta de finançament, és l'impacte dels depredadors en els esturions alliberats. Els exemplars alliberats porten marques externes i internes (a la cavitat peritoneal) que permeten identificar cada individu i registrar els seus moviments gràcies als emissors d'ultrasons que s'han instal·lat al riu, a les llacunes i al mar, cap a far de Tortosa. En canvi, no s'ha pogut instal·lar als peixos uns detectors que indiquen se'ls ha menjat un depredador. Esta tecnologia, quan detecta un àcid fort com l'àcid clorhídric que hi ha a l'estómac, canvia el senyal.

Ordeix apunta, però que "no tenen dades que facin pensar que hagin sigut depredats per un silur gros, per exemple", tot i que la presència d'exemplars enormes d'esta espècie invasora no agrada als responsables del projecte de recuperació de l'esturió. "Pot ser un problema perquè el silur va pel fons i l'esturió també és bentònic. Per tant, hauríem d'intentar controlar i sacrificar tots els silurs que hi hagués, com marca la normativa i com no fan alguns pescadors", ha assenyalat.