Els musclaires del delta de l'Ebre ultimen la sembra de la cria, i prop d'un milió i mig de quilos de llavor ja pengen de les batees. Enguany, les llavors tornen a vindre d'altres parts del Mediterrani. Les han hagut de comprar, sobretot a Itàlia, perquè les altes temperatures de l'aigua a l'estiu van matar el 90% de la cria autòctona. Abans això passava una vegada cada quatre anys i ara passa tres de cada quatre.

Els costos de producció es disparen, sobretot quan a les zones on es compra la llavor també es mor per l'escalfament del mar, com va passar l'any passat. Els aqüicultors confien que les proves de vivers de cria de musclo en alta mar donin bons resultats i l'alternativa quan se'ls mor la seva llavor sigui de proximitat.

Els camions de Grècia i Itàlia arriben de matinada, amb 'la Petita Venècia' a les fosques. Els aqüicultors esperen la remesa a l'entrada de les instal·lacions de la Ràpita quan encara queden unes hores perquè surti el sol. La cria ha sortit de destí 24 hores abans i té l'hora d'arribada compromesa. Si ve de Grècia, el viatge és de tres dies. Enguany uns 75 tràilers han descarregat llavor a les instal·lacions aqüícoles de la 'Petita Venècia'.

A mesura que descarreguen els palets carregats de llavor, els musclaires la compren i se l'enduen cap als seus magatzems. Allí desfan els lots i van carregant les cordes a les pontones, per tenir-ho tot a punt i sortir cap a les batees quan es faci de dia. La cria se submergeix a l'aigua "perquè es recuperi" abans de treballar-la i repartir les cordes de nou, si fa falta.

Sense cria pròpia

Esta operació de compra abans de la sembra del musclo, fins ara, no era habitual. Cada aqüicultor fa la seva cria a les batees, i la recullen i la guarden quan cullen el musclo. Amb el canvi climàtic, els estius de temperatures extremes i una aigua de mar escalfada, cada any es pateix més per fer-la sobreviure. A mitjan estiu es viuen unes setmanes crítiques en què pràcticament tota la llavor mor i els musclaires del delta de l'Ebre perden la sembra de la campanya següent.

El musclo a partir dels 26 graus de temperatura de l'aigua deixa de menjar i perd carn, i a partir dels 28 graus, mor. No és estrany arribar a temperatures de l'aigua de fins a 35 graus als Alfacs i el Fangar i ja fa uns anys que la campanya de recollida del musclo s'avança gairebé dos mesos. Abans acabava a final de setembre i ara pràcticament es dona per finalitzada al juliol. Els productors perden un dels millors mesos de consum i vendes, que és l'agost. La llavor, en canvi, ha de passar tot l'estiu a les batees i amb els registres de calor actuals, es fa molt difícil que sobrevisquin. Enguany, per exemple, a final de juliol la cria de musclo "estava perfecta" i el 17 d'agost havia mort.

Menys rendibilitat

Comprar-la significa un increment de costos molt important i també un encariment del preu final del producte per al consumidor. Com ha detallat Gerardo Bonet, gerent de la Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l'Ebre (Fepromodel), "porten la cria del Mediterrani", des de Grècia, Itàlia i també França, "perquè és l'única que s'adapta a les badies del delta de l'Ebre". En necessiten un milió i mig de quilos per poder arribar als tres o quatre milions de quilos de producció de musclo a l'estiu.

La llavor, el passat divendres es va pagar a 1,25 euros el quilo. Fa només quatre anys els costava la meitat, uns 0,67 cèntims d'euro el quilo, però l'any passat van pagar el triple, a 1,80 euros. S'ha arribat a pagar a 3 euros per quilo. L'encariment de l'any passat es va produir perquè a Itàlia, al sud, també van patir una mortalitat del 90% de la cria de musclo per la calor. A diferència de les badies del Delta, que tenen uns dos o tres metres de profunditat, la cria de musclo sobreviu millor en unes aigües italianes, més profundes i més fredes, sobretot al delta del Po, al nord del país.

Per contra, la poca profunditat de les badies dels Alfacs i el Fangar té un avantatge, una gran quantitat de fitoplàncton, que pot arribar a ser entre tres i quatre vegades més que en altres llocs del Mediterrani. Això fa que el musclo "tingui un gust especial, una textura única i creixi molt de pressa" al delta de l'Ebre.

Proves en alta mar a l'Ebre

Agricultura ha autoritzat recentment, la instal·lació d'un viver de cria de musclo a la costa de l'Ametlla de Mar. L'empresa Mol·luscos Mar Abierto instal·larà noves estructures en alta mar per plantar uns 500.000 quilos de llavor autòctona. Abaratir costos als productors que perden la cria i garantir una varietat més autòctona, "100% del Delta", són els objectius d'esta prova. Des de Fepromodel celebren la concessió. "Ho veiem bé, és una possibilitat més que tenim", ha dit Bonet.

Plantaran una tercera part de la quantitat de llavor que necessiten els musclaires del Delta, però si funciona, confien que "es pugui ampliar" i que els aqüicultors tinguin una alternativa "de qualitat i de proximitat". Comprar-la prop garantirà una supervivència més gran de la llavor. Que cada aqüicultor tingués la seva plataforma en alta mar per fer-hi la cria, no es planteja. El treball dins de les badies és molt diferent que fora. Sortir a alta mar requereix "unes estructures diferents, embarcacions grans, tripulació i altres recursos" que els musclaires no tenen.