Per a alguns podria ser una palmera més, però per al veïnat de la zona, la palmera centenària del Puó, a Sant Jaume d'Enveja, era tot un símbol. Esbelta i alta, resistent als vents i els temporals, havia format part del paisatge col·lectiu durant dècades. Fins que este dijous ha hagut de ser talada davant el perill que suposava la manca d'estabilitat degut a les ferides provocades per la Dana.

Així ho ha explicat a aguaita.cat Josep Polet, tota una institució social al delta de l'Ebre i testimoni de la rellevància que la palmera ha tingut per a la seua generació i altres. "
Era una palmera que hi havia davant de la casa vella de mon iaio Salvador del Ratat, i que després vam heretar", comenta. "Quan jo era menut -i ara tinc 79 anys- ja era molt alta, i amb cap canya podiem fer caure els dàtils", recorda. Assergura que "al meu entendre era una de les mes velles i altes del Delta i per a algunes persones de Sant Jaume, especialment del Puó, era com una mena de símbol".

Des d'avui la palmera dixa de senyalar el punt on és la casa, ara vella i deshabitada. A més dels molts danys materials que ha dixat la gota freda de diumenge, també hi ha víctimes naturals, com una senzilla palmera que ja forma part també de la humil història del delta de l'Ebre.