Només mitja dotzena de dones surten cada dia a la mar com a pescadores o armadores a Catalunya. En canvi, la presència femenina en la gestió de les confraries, com a secretàries d'estos organismes, és ja majoritària i també creix la seua participació com a empresàries o en l'administració del sector. Estedivendres moltes s'han trobat a la Ràpita amb motiu del vuitè Congrés de la xarxa espanyola de dones en el sector pesquer. Han reivindicat el seu paper i han exigit la igualtat de drets. En la trobada ha participat també el ministre d'Agricultura, Luis Planas, qui s'ha compromès a seguir treballant perquè la Comissió Europea amplie els dies de pesca per al sector d'arrossegament del Mediterrani i evitar la seua desaparició.

Amb 24 anys, Alba Aguilera s'ha convertit en la primera i única pescadora i armadora del port pesquer de Barcelona. "Jo avui no hauria de ser aquí: hauria d'estar pescant", no para de repetir. Forma part de la quarta generació d'una nissaga de pescadors de la Barceloneta, que va conèixer la pesca de tresmall acompanyant ja de petita el seu pare -el propietària de l'altra barca de tresmall en actiu a la capital-. Només en coneix tres més com ella. "Els meus pares no volien que treballés al mar", recorda. El seu germà ho va intentar però no se'n va sortir. Ella, relata, va treballar de cambrera de nit –"cobrava més que ara", precisa- i va acabar convencent el seu pare per embarcar-se en la pesca del sonso a Arenys. "Però volia adrenalina i em vaig posar al tresmall. Ara, home que em veu, home que acotxa el cap. Ningú vol treballar al tresmall", declara, orgullosa.

Explica que les seues jornades comencen a la una de la matinada i no acaben fins les set de la tarda, un cop ha netejat i reparat les xarxes. Llavors, és hora d'assumir les tasques de casa i les rentadores. "La gent vol treballar menys i guanyar més. És un no parar", precisa, referint-se a les altres arts de pesca. Per si això fos poc, es queixa amargament de que els pescadors, siguen dones o homes, viuen ara encadenats a tasques administratives que no són pròpies de la seua feina. "Jo soc pescadora, no administrativa. Vull agafar peix, no dedicar-me als papers. No fem mal a ningú i no necessitem tants papers per pescar. Que surten de l'administració a pescar i després veurem si els dona temps a fer els papers", tanca, sense pèls a la llengua.

Segons la subdirectora de Pesca i Aqüicultura de la Generalitat, Itziar Segarra, a Catalunya queden "cinc o sis armadores en actiu" en estos moments. "La participació de les dones a la mar és baixa. Però en el cas de dones empresàries és alta", apunta. Un tret particular és que en la majoria de confraries de pescadors de la costa catalana s'han anat introduït dones fins al punt que ocupen la gran majoria de les secretaries tècniques d'estes entitats superant processos de selecció i mostrant "gran professionalitat".

Visibilitat creixent

Durant els últims anys, apunta, "va canviant el rol dona i el tracte dels pescadors cap a les organitzacions", amb una presència més "visible". En el cas català, a més, les entitats que agrupen les dones del mar integren no només les professionals vinculades a la pesca sinó també les de sectors com la nàutica d'esbarjo, la ciència, la pedagogia o el medi ambient. En total, calcula, unes 800 dones a tot el país.

Moltes han participat este divendres en el congrés a la Ràpita. "En el món marítim estem molt atomitzades i són poques les oportunitats que tenim per trobar-nos i així poder fer xarxa entre totes i poder compartir d'alguna manera totes estes dificultats de les que parlàvem i veure que hi ha solucions possibles i quines poden ser", ha valorat sobre la celebració del Congrés la presidenta de l'Associació Catalana de Dones de la Mar, armadora d'un vaixell d'arts menors i aqüicultora, Joanna Aya. L'associació, expliquen, té en aquests moments 147 membres. Apunten que integren també representants del món científic, esportiu, de lleure, de tota la cadena de valor dins l'economia blava.

Tant la presidenta com la vicepresidenta de l'entitat i també armadora, Cristina Caparrós, coincideixen que les dificultats en el món de la mar van encara més enllà de les pròpies a les quals han de fer front les dones. Especialment, pel que fa als múltiples i diversos requisits administratius que s'imposa a les activitats pesqueres i marítimes. "En el món més de la pesca, de la pesca de proximitat, ens trobem amb molta dificultat amb el canvi generacional, amb les formacions que cal fer per intentar fer que no només els joves, sinó també en general i els que són més grans, puguen transferir tots estos coneixements i no trobar-nos en un moment en què no tinguem persones amb titulació i amb els coneixements per sortir a pescar", ha reflexionat Caparrós. No hi ha estabilitat i les retribucions econòmiques són variables i, sovint força limitades.

Segarra corrobora esta reflexió i assegura que el seu Departament trasllada a Brussel·les la necessitat de replantejar els prejudicis contra l'activitat pesquera al Mediterrani perquè es reconega la flota i es puga garantir el relleu generacional d'un sector força més resilient que d'altres. "Durant la covid tota l'economia blava va caure, en l'àmbit mundial, i l'únic sector econòmic que va resistir va ser la pesca. Per tant, si els deixen pescar i guanyar-se la vida, serà un sector que atraurà joves de qualsevol del gènere i, òbviament, la dona té ahir tota l'entrada", ha reblat.

Ampliar els dies de pesca

En el Congrés ha pres part també el ministre d'Agricultura, Luis Planas, al costat dels consellers d'Agricultura, Òscar Ordeig, i d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor. El titular estatal del sector ha aprofitat la seua intervenció per reiterar la preocupació del govern espanyol sobre la defensa de l'activitat pesquera al Mediterrani i, en concret, l'arrossegament. "Treballem per preservar la pesca al Mediterrani, que significa no només mantenir els dies d'activitat que tenim, sinó la possibilitat d'incrementar-los gràcies a l'adopció de mesures més selectives", ha assenyalat. Ha recordat les discussions "molt dures" de fa uns mesos per arribar a un acord sobre unes condicions viables per al sector.

Planas ha insistit, però, que es tracta d'un escenari "insuficient" i ha posat sobre la taula la necessitat de traslladar al comissari de pesca europeu, Costas Kadis, l'aprovació d'una reforma específica del reglament respecte a les espècies d'estrangulament, com el lluç, que bloquegen i limiten la pesca de la resta.

El ministre, en este context, ha apostat per una "solució que siga sostenible però també de rendibilitat, o no hi haurà pescadors, armadors, activitat pesquera, ni pescadors, ni llotges, ni activitat". Segons ha recordat, el BOE ha publicat esta setmana l'aportació d'1,5 milions d'euros per finançar, en la seva totalitat, la compra de les noves malles de pesca derivades de la reglamentació europea acordada. "Era la mínima aportació que havíem de fer davant l'esforç del sector", ha tancat.

El ministre, per últim, ha reconegut el paper de les dones en el món de la pesca, especialment la seua visibilització en els llocs directius. "Sense dones en espais de decisió perdem talent, diversitat d'enfocs i possibilitats", ha assegurat. Segons dades del mateix govern espanyol, les dones representen un 16% de l'afiliació al Règim Especial del Mar, una foto que no és "completa", ha dit, tenint en compte que són 34.000 treballadores i en sectors com la transformació, comercialització o aqüicultura representen el 34%.