El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals defineix el trastorn de l’espectre autista (TEA) com un conjunt de trastorns del neurodesenvolupament que influixen sobretot en  la comunicació i interacció social, així com també en el comportament. Des d’una perspectiva de capacitats, les persones amb TEA es caracteritzen per la meticulositat, curiositat, coneixement especialitzat sobre temes d’interès, honestedat i lògica, entre moltes altres. La condició de l’espectre autista, present al llarg de tot el cicle vital, no es manifesta d’igual forma en totes les persones, cada persona és diferent, ho és la seva manera d’aprendre i, en conseqüència, la manera com se’l pot ensenyar.

Davant d’esta diversitat de perfils i necessitats d’aprenentatge, s’ha evidenciat que l’ús educatiu de les tecnologies digitals,  en concret de les aplicacions mòbils, facilita els processos d’aprenentatge de les persones amb TEA, tinguin l’edat que tinguin. Les raons d’aquest encaix són diverses però destaca la capacitat de les persones amb aquesta condició per processar informació rebuda a través d’estímuls multisensorials, preferiblement visuals. A més, aquests recursos educatius resulten més motivadors, atractius i fàcils d’utilitzar que d’altres.

Precisament pel potencial i ús contrastat, al mercat digital hi ha una allau d’aplicacions mòbils genèriques i específiques per treballar amb persones amb TEA. Això provoca que al col·lectiu docent moltes vegades li resulte complicat triar quina és més adequada per a cada situació educativa i alumne. Precisament, la solució a aquest repte  es troba en la recerca que ha publicat recentment l’equip investigador del Grup de Recerca en Educació i Tecnologia (ARGET) de la URV. Ha dissenyat un instrument que permet als docents seleccionar i avaluar l’aplicació mòbil més adequada per treballar amb cadascun dels alumnes amb TEA.

Es tracta d’un instrument d’avaluació basat en un conjunt de criteris pedagògics i tecnològics, un qüestionari que ja és públic en format paper per facilitar la tria de les aplicacions mòbils tenint en compte diferents aspectes. També s’ha dissenyat una edició d’aquest qüestionari en línia, que encara no s’ha fet públic tot i que es preveu que ho serà en un futur.

Per un aprenentatge personalitzat

L’autora principal de l’estudi, Mònica Sanromà, explica que malgrat que hi ha característiques comunes, “l’educació per a aquestes persones és molt personalitzada i això ens va fer pensar que hi havia trets més genèrics que podíem avaluar —com ara els més tècnics—  i d’altres que no”. A banda del coneixement que tenen els docents dels seus alumnes, “hi ha una part de criteris relacionats amb l’accessibilitat d’aquestes aplicacions mòbils a escala cognitiva i d’aprenentatge”. L’objectiu és també que el col·lectiu docent pugui triar, amb l’ajuda d’aquest qüestionari, aquelles aplicacions mòbils que els permetran ajustar-ne l’ús a les particularitats i necessitats educatives dels seus alumnes.

El disseny i la validació de l’instrument van constar de diverses fases. Després d’elaborar un disseny teòric de l’instrument basat en la bibliografia científica, es va sotmetre a processos d’avaluació amb persones expertes nacionals i internacionals de diferents àmbits (desenvolupadors d’aplicacions mòbils, experts en accessibilitat i tecnologia educativa, i docents en exercici especialistes en TEA) per incloure tots els punts de vista requerits en aquesta mena de recursos. Finalment l’instrument es va provar amb un grup de seixanta docents entre estudiants de la URV i mestres en exercici.