El 2013 es compleixen setanta-cinc anys dels bombardejos de la Guerra Civil sobre les poblacions catalanes per part de l'aviació feixista. Tortosa va ser una ciutat durament castigada per les aviacions italiana i alemanya atesa la seua posició estratègica: els ponts de la ciutat asseguraven la comunicació entre els territoris fidels a la República. Però potser, a més de la gran destrucció física de la ciutat, el fet que singularitza el pas de la guerra per Tortosa és l'evacuació de la ciutat davant l'arribada del front de guerra i la seua permanència durant nou mesos. Nou mesos que la població tortosina va haver de passar refugiada a les muntanyes. Molts hem crescut escoltant aquelles històries de privacions i dificultats viscudes pels nostres iaies i iaios.
Arran de la commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre i els bombardejos a les ciutats de la rereguarda, a les Terres de l'Ebre i a Tortosa s'han organitzat una sèrie d'actes entre els quals destaquem l'exposició al Museu de Tortosa sobre els bombardejos de la Guerra Civil. L'exposició és un bon punt d'inici per recordar i recuperar part de la nostra història recent des del diàleg i la serenitat. La història està viva mentre encara hi hagi testimonis que vulguin recordar i parlar d'allò viscut. Per això la importància de donar veu a la nostra gent gran i fer de l'audiovisual de l'exposició al Museu un primer intent modest per difondre alguns d'aquests records.
Com a comissari de l'exposició, durant els diumenges del mes de novembre he tingut la sort de fer visites guiades de l'exposició que m'han servit per copsar l'interès i les reaccions del públic visitant. El més emocionant era quan, en acabar la visita, alguna persona s'apropava agraint la iniciativa i tot seguit passava a explicar la seua història. Històries personals o familiars, explicades de manera apassionada o serena, sempre records nítids, molt presents, com si fossin d'ahir mateix. A Tortosa, i altres ciutats i pobles de les nostres terres, hi ha moltes històries per explicar.
Tenim l'exemple d'altres ciutats o comarques catalanes, com ara Tàrrega , Solsona o el Penedès , on s'han dut o s'estan duent a terme iniciatives per documentar els fetfs, sistematitzar les dades i difondre-les des del rigor i l'objectivitat, per ajudar la ciutadania a encarar i parlar del passat des de la normalitat i l'acceptació.
Amb l'exposició sobre els bombardejos de la guerra no es tanca aquest necessari procés per recuperar la memòria històrica de la guerra a Tortosa. Com tampoc està tancada la localització i el reconeixement de les fosses comunes del Franquisme.
Aquests dies el Comitè de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides ha instat el govern espanyol a buscar les fosses del Franquisme. La desaparició és un delicte permanent que només prescriu quan " la persona apareix amb vida, es troben les seves restes o es restitueix la seva identitat ", per això es demana a l'Estat espanyol que facilite les investigacions dels crims comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme.
En un dels articles publicats a l'Ebre per fer difusió de l'exposició, parlàvem de la caixa forta on s'ha ocultat la memòria històrica. Aprofitàvem una imatge d'una caixa forta de l'edifici de l'ex Banc d'Espanya al carrer de Cervantes de Tortosa que va ser utilitzada com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil i ara està reconvertida en sala de biblioteca de la UNED. Tant de bo que tots els actes organitzats aquest any 2013 (exposicions, xarrades, taules rodones, inauguracions de plaques, etc.) representin una oportunitat per estimular la recuperació de la nostra memòria històrica de la Guerra Civil i la postguerra i fer un exercici d'autoreparació col·lectiva.
Aquest bloc sorgeix d'aquesta voluntat de voler recordar i constituir-se com a fòrum on compartir records, dades, històries, notícies i propostes. La intenció és poder fer visibles iniciatives i informacions, mostrar documents i fotografies o explicar experiències i records. Per això les vostres aportacions són essencials. Les esperem!
Tanquem aquesta primera entrada amb una fotografia de la Tortosa bombardejada. Igual que els companys del bloc Tortosa Antiga fan volar la nostra imaginació a partir de les fotos, voldria fer-vos pensar a través de la foto amb la que he il·lustrat el meu primer post . Es tracta d'una instantània procedent del fons Lluís Mezquida, un periodista tarragoní i soldat del cos de radiotransmissions franquista i que hem fet servir a l'exposició del Museu de Tortosa en l'àmbit temàtic del retorn i la reconstrucció. Mostra un grup de persones caminant davant del mercat per un tram de l'actual avinguda de la Generalitat que als anys 1930 constituïa el carrer de Pi i Margall, dirigent republicà i president per poc temps del govern la Primera República. Recordem que el 1869 a Tortosa es va signar el Pacte Federal de Tortosa o Pacte de Tortosa, que pretenia ser un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicanofederalistes de Catalunya, València, Aragó i les Illes Balears reunides a Tortosa.
Caminant per l'antic carrer de Pi i Margall enfront dels 'Almacenes El Ebro' Foto: Fons Lluís Mezquida
De la fotografia ens interessa la senyora gran que mira sorpresa i esgarrifada l'estat dels Almacenes El Ebro , o potser no els mira, però jo vull pensar que sí. Els Almacenes El Ebro van ser els grans magatzems tortosins, el nostre El Corte Inglés , que no tenien res a envejar a les botigues de Reus o Barcelona, en el temps en què la influència comercial de Tortosa arribava fins a la Matarranya, els Ports de Morella o Vinaròs.
Almacenes El Ebro estava instal·lat al carrer de Cervantes però el 1935 va obrir botiga als baixos de la Casa Vericat al davant del Mercat, on ara hi ha una franquícia d'una cadena de roba. A la senyora gran potser l'esgarrifa veure la botiga saquejada i cremada, l'estat en què van quedar els comerços a Tortosa després dels bombardejos i la permanència del front de guerra durant nou mesos a la ciutat.
Altres ciutats també van ser bombardejades durant la guerra però Tortosa va ser evacuada, abandonada per la població i la seua vida econòmica, social i administrativa es va aturar durant nou mesos. Costarà molts anys recuperar-se de l'impacte de la guerra i les coses ja no tornaran a ser mai més com ans. Després de la guerra, Almacenes El Ebro ja no van ser més aquells grans magatzems amb articles de roba prêt-à-porter , sinó una bacallaneria, més apropiada als temps que corrien.
------------
Toni Royo: "Sóc del barri de Ferreries a Tortosa. L'interès per la Guerra Civil me l'han transmès els meus iaios: mon iaio patern provenia d'un poble del Camp de Belchite i ma iaia materna de Vinallop. Ma iaia mai va deixar de recordar la mort del seu pare -el meu besavi- en un dels bombardejos a Tortosa i la dura vida a les muntanyes com a refugiada".
