L’exposició és una iniciativa de Damià Montes, el Museu de la Mar de l’Ebre i l’Ajuntament de la Ràpita, amb el suport del Museu de les Terres de l’Ebre. 

Damià Montes Martínez (www.damianmontes.com), artista nascut a la Ràpita (1956), domina un ampli ventall de gèneres i tècniques: pintura, gravat, escultura i escenografia. 

Llicenciat en Filosofia i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, professor d'Estètica a l'Institut del Teatre de Barcelona i professor de filosofia i art. 

Autor de llibres i propostes didàctiques per a l'ensenyament de les arts i la filosofia. 

Convidat a diferents taules rodones i conferències per exposar la seva opinió de l'art actual i la importància de l'ensenyament de les arts i la filosofia com a eines per millorar els resultats educatius i la cohesió social. 

En la seua trajectòria artística, la seua obra ha anat evolucionant, passant per diverses etapes i centres d’interès: la reivindicació de la natura, la denúncia social, l'experimentació de tècniques i materials, de formes i estructures geomètriques i la celebració de la vida, a través de la indagació en les relacions socials i afectives. 

En esta ocasió, l’artista porta al Museu de la Mar de l’Ebre la sèrie escultòrica i pictòrica “ La Sirga de la Vida”. Montes utilitza el viatge d’Ulisses cap a Ítaca, descrit a l’Odissea d’Homer i l’antic camí de sirga paral.lel al riu Ebre, com a metàfora del viatge que fem per la vida (anada, lluita i tornada).
 
Vaixells, guerrers, deus i herois, retornen del passat ara convertits en escultures de ferro i fusta, de petit i gran format, a partir de peces i trossos que l’artista ha recuperat pels camins de les nostres terres. Fragments de portes o d’eines de treball al camp o la mar, abans plens de vida i ara abandonats, als que ha intentat donar una segona vida a través de l’art.

Pintures de gran format, com a banderoles plenes de colors al vent, ens recorden que l’ésser humà és memòria, que construïm un relat que va passa de generació en generació i ens ajuda a saber d’on venim, qui som i cap a on anem. Però compte: el viatge clàssic de l’Ulisses d’Homer es transforma avui en un deambular constant pels mateixos llocs postmoderns (Joyce) i fora d’aquest repetitiu itinerari només existeix «ningú», com deia Samuel Beckett. 

Per esta raó, Montes ens planteja en esta exposició la necessitat de reflexionar sobre les migracions forçades, sobre els nous Ulisses que obligats per actuals Polifems es veuen obligats a la invisibilitat , a ser els nous «NINGÚ», de les guerres o de la nostra mar Mediterrània, que abans de ser frontera és mar comuna. 

L’exposició s’inaugura a la sala d’activitats temporals del museu el divendres 22 d’abril a les 19 h. Serà visitable fins al diumenge 3 de juliol, i l’entrada serà gratuïta. 

Una exposició que mescla literatura, sentiment i denúncia a través de la mirada intima de l’autor.