La sanitat genera fins a 6.844 llocs de treball a les Terres de l'Ebre. Segons la primera anàlisi del sistema de salut ebrenc que ha fet la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, hi ha entre 4.912 i 5.102 professionals i entre 4.346 i 4.506 treballadors ETP (Equivalent a Temps Ple o Complet). La xifra representa entre el 7% i el 7,3% de l'ocupació total.
L'estudi de CELiR ha quantificat per primera vegada el pes laboral i econòmic del sector de la salut a les Terres de l'Ebre. L'anàlisi també identifica mancances i reptes com el relleu professional, l'equitat territorial i la pressió assistencial en àmbits com la salut mental i la rehabilitació. Les Terres de l'Ebre tenen una població d'uns 191.000 habitants (190.648 empadronats el 2025) i l'activitat assistencial al territori és "molt elevada". Segons dades de 2024, es van registrar 1.581.881 visites d'atenció primària, 256.433 urgències, 154.024 primeres visites a consultes externes hospitalàries i 20.538 altes hospitalàries als hospitals generals.
Ocupació i impacte econòmic
La despesa pública sanitària a les Terres de l'Ebre és de 335,52 milions d'euros, uns 1.765 euros per habitant. La massa salarial dels professionals del sector és d'entre 213 i 250 milions d'euros anuals, i el seu impacte induït (activitat que es genera en altres sectors a partir de la despesa associada a aquesta renda) és d'un valor afegit brut (VAB) d'entre 48,26 i 80,60 milions d'euros i entre 1.357 i 2.315 empleats ETP.
Com s'ha indicat anteriorment, el sistema suma entre 4.912 i 5.102 professionals i entre 4.346 i 4.506 treballadors ETP. El sector públic concentra 3.652 professionals i 3.296 ETP, i el privat té entre 1.260 i 1.450 professionals i entre 1.050 i 1.210 ETP. Amb estes xifres, es calcula que l'impacte total del sistema de salut a les Terres de l'Ebre se situa entre 261,91 i 331,30 milions d'euros de VAB anual i entre 5.724 i 6.844 empleats ETP.
Les dades de l'estudi reforcen que el sector sanitari "té un pes sostingut en activitat i llocs de treball" a les Terres de l'Ebre. El valor afegit brut del sector de la salut (entre 262 i 331 milions d'euros) és similar al de la construcció (280,3 milions d'euros) o l'hostaleria (299,4 milions d'euros), i està per sobre d'activitats com les financeres (170,8 milions d'euros).
Pel que fa a compres i contractació, una part "molt petita" de la despesa es queda en empreses amb implantació a les Terres de l'Ebre, perquè l'oferta en béns, equipaments i serveis especialitzats "és limitada". En canvi, es manté al territori la despesa en serveis de proximitat, com manteniments i reparacions, suport i assessorament, i encàrrecs com copisteria o serveis gràfics.
Colls d'ampolla
L'anàlisi remarca que un dels colls d'ampolla del sistema sanitari ebrenc, sobretot en infermeria i medicina, és la falta de professionals, la dificultat per retenir talent i el relleu generacional. Les causes són l'atractiu del territori a l'hora d'oferir "oportunitats de desenvolupament professional" i altres condicionants com la mobilitat, el transport públic i les telecomunicacions, que afecten l'accessibilitat i la captació de professionals. Els elements positius que identifica l'estudi és "la qualitat de vida, una certa estabilitat laboral i la proximitat entre equips".
Menys accessibilitat i equitat a la Terra Alta
La Terra Alta és la comarca més envellida, i "la cronicitat i la fragilitat" dels usuaris fa "més complexa la demanda assistencial". També pateix més la dispersió territorial i les distàncies als serveis de referència condicionen l'accessibilitat. Hi ha municipis que són a una hora de distància de l'hospital, un factor que impacta en equitat i planificació sanitària. La disponibilitat de recursos és "menor" a la Terra Alta i també a la Ribera d'Ebre i això impacta en "l'equitat d'accés" al sistema sanitari.
Model menys "hospitalocentrista"
L'estudi identifica un consens ampli sobre la necessitat d'un nou hospital de referència i es considera la qüestió dels estudis de Medicina al territori com a oportunitat per captar i retenir professionals, condicionada a planificació, recursos docents, aliances externes i protecció de la càrrega assistencial. També es planteja avançar cap a un model amb "menys hospitalocentrisme", que reforci l'atenció comunitària i domiciliària, s'aprofitin recursos com les farmàcies, hi hagi més capacitat en salut mental i es consolidi la formació i recerca.
També apareix la necessitat "d'ordenar millor la demanda" davant l'increment de visites urgents per usos percebuts com poc adequats d'alguns circuits. Un 33,9% de la població té doble cobertura sanitària, sobretot persones joves o de mitjana edat amb nivell d'estudis més alt i classes socials més benestants, "un factor vinculat al risc d'accentuar iniquitat en salut".
