L'escriptor ha explicat que coneixia la proposta de fer residències literàries —que en l'edició anterior va comptar amb la poeta Maria Cabrera i Bikimel, d'una banda; i David Carabén de Mishima i el poeta Jordi Llavina, de l'altra— i va suggerir al director del certamen que s'introduís la figura del narrador, a més de la del poeta. "Els narradors no podem tenir relacions amb músics?", s'ha preguntat. A partir d'aquí, es va reunir amb Dani Alegret, amb qui té una gran relació de fa temps, per decidir en què treballarien quan es desplacessen fins a Móra.
"Pensàvem si faríem una cosa més lleugera, com un joc de paraules, però li vaig proposar treballar sobre Quiet i fer la part final del llibre, en la qual el Llullu, un xiquet amb paràlisi cerebral, que era el nostre fill, parla", ha explicat. Alegret "s'hi va avenir de seguida" i va muntar una melodia a partir d'un paràgraf concret del text. "Però aleshores vam haver d'encabir altres parts de la cançó amb aquella prosòdia, amb aquell ritme", ha dit Serra, que creu que el treball de reescriptura "va ser absolut" i que hagués estat "impossible de fer en unes altres condicions", fàcil de fer per la quantitat d'hores que van compartir.
"Ha estat molt interessant perquè no partíem d'un poema", ha assegurat el filòleg, que ha dit que el text "no té ritme" malgrat que la part escollida per convertir en cançó és "menys narrativa i més estilitzada" que altres parts del Quiet. "De fet, anava reescrivint fragments per ajustar-los al ritme". En clau d'anècdota, Serra ha explicat que "en un dels versos, havíem de dir una altra vegada però en vegada ens sobrava una síl·laba, i si dèiem cop ens en faltava una": "com que estàvem a les Terres de l'Ebre vam dir una altra volta".

L'espectacle resultant de la residència creativa entre Màrius Serra i Dani Alegret. Foto: Sílvia Jardí / ACN
"En general va ser un procés d'encaix molt interessant en què Alegret també va anar adaptant i n'ha sortit una cançó, una aproximació al tema, preciosa", ha dit Serra, que ha confessat que un cop feta la residència creativa no s'ha tornat a trobar amb el músic d'Els Amics de les Arts perquè ja van sortir contents amb el resultat. Els últims detalls s'han ultimat damunt de l'escenari unes hores abans de l'espectacle, per ajustar la participació de la coral l'Aubadera de Móra d'Ebre.
L'espectacle ha començat amb la lectura d'un fragment del text a càrrec de Màrius Serra, que s'ha acabat convertit en cançó amb la veu i les mans al piano de Dani Alegret, que ha interpretat la cançó mentre, en la pantalla, es veien unes imatges que simulaven el Llullu corrent. Finalment, s'hi ha afegit el cor. Un cop acabada la interpretació, els dos autors han conversat per explicar al públic com havien treballat la cançó i com, entre els dos, van acabar polint la lletra i el ritme.
Inici de Litterarum
El tret de sortida d'esta edició ha estat la representació de La casa de la memòria del director ebrenc Valer Gisbert, inspirat en textos d'Artur Bladé. L'espectacle s'ha presentat este dijous a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, que conserva el llegat documental de l'escriptor. D'altra banda, també s'ha inaugurat l'exposició a partir de postals de la Institució de les Lletres Catalanes Arbres literaris a la plaça de Baix de Móra d'Ebre. Al sopar, l'acte especial d'aniversari l'ha tancat l'actuació musical d'Odile Arqué i Eduard Iniesta Una paraula grega, amb textos de Jaume Vidal Alcover.