No va ser del tot encertada la metàfora: una planta de biogàs com un estómac que fa digestions orgàniques. Recordava a allò de la fàbrica de xocolata amb què es van anunciar a la població projectes de les centrals nuclears. Ni tan sols va ser encertat el plantejament sencer amb què els representants de l’empresa Ence Energia y Celulosavan acudir este dimecres al vespre a Camarles per presentar davant la ciutadania el projecte que volen tirar endavant al municipi. Més que informació, la població es va emprendre les explicacions com un intent prou barroer de desinformació.
Perquè al contrari del que podien pensar els empresaris -atés el relat que van voler desplegar en un casal cívic ple fins a la bandera- el públic venia amb dades per contraposar fil per randa les que se’ls oferien. I el to dels directius es va desinflant de manera inversament proporcional a la veu que va anar prenent el poble. Ningú va congregar amb rodes de molí, ningú va manifestar sortir més convençut del que va entrar de les suposades bondats de la planta de gas. I com a conclusió, moltes frases lapidàries que ressonen encara a les oïdes dels empresaris: “Posaríeu esta planta al costat de la Sagrada Família? Doncs les nostres terres són la nostra Sagrada Família”, va etzibar una de les persones del públic. I com ella, unes quantes.
Ja la cosa no va començar afinada. Després que minuts abans d’obrir les portes sortissen de l’edifici l’alcalde i alguns dels regidors, que s’havien reunit amb els directius, i no es quedessen entre el públic a l’assemblea informativa, va entrar la gentada i va començar el primer discurs. Ni mig minut va durar, temps sobrat per tal que la gent s’adonés que no havien preparat sistema de megafonia i no se sentia res. Primera interrupció, just començar, a la recerca d’un micròfon pel poble. Abans i mentrestant, algunes membres dels col·lectius contraris al projecte, havien tingut temps de repartir cartells contra la planta amb lemes com "El poble no ho vol! A la muntanya no!", i algunes informacions periodístiques gens favorables a l’empresa.
Al cap d’una estona, ara ja micro en mà, Carlos Núñez, responsable de biogàs de la companyia promotora, donava peu al responsable de processos i permisos per explicar qui és Ence i com és el projecte que volen desplegar al pla d'en Bif. “La nostra empresa té dos línies de producció, una part de cel·lulosa, i som líders europeus, com a major gestor del parc forestal privat; i en la segona línia, dedicada a les energies renovables, tenim nou plantes i som líders en producció d’energia a partir de biomassa”. Fins a qui bé. La següent diapositiva exposava els premis a la sostenibilitat obtinguts, alguns d'ells, certificacions internacionals, resultat del fet de "tenir dins l'ADN un compromís amb la societat i el medi ambient més enllà de la normativa ambiental". També molt bé. Presumptament, perquè no tardaria una de les presents a allargar-li a la mà una còpia d'articles de premsa explicant efectes ambientals de la seua activitat a Pontevedra i altres polèmiques referents a la pròrroga de la concessió atorgada pel govern Rajoy.
Sense emissions i residus
Tot seguit, els directius van exposar què és el biogàs (el combustible resultant del procés de tractament de la sansa, el 65% del qual és metà, i la resta CO2), com s’aconseguix (en el seu cas, el 100% a partir de sansa o pinyolada, van dir) i com és el procés d'obtenció del biogàs. “La pinyolada arriba amb camions cisterna tancats, es descarrega en naus tancades, es bombeja a tancs hermètics, on es genera el biogàs per "digestió" anaeròbica, i este es depura i s’injecta a la xarxa, i amb la sansa sobrant s’obtenen fertititzants sòlids, a partir d'un procés de compostatge, i líquids, i també aigua que es depura fins a deixar-la apta per a regar”, van exposar. Quatre productes, "cap residu, ni emissions a l’atmosfera, ni a l'aigua ni a la terra", van apuntar en resum. I sobre este procés, per fer-lo més entenedor -si el públic fos infantil-, la metàfora: “Estos tancs que veieu aquí -sobre un dibuix de la planta a la diapositiva- són estómacs, i cadascú se n'encarrega de fer la digestió de la sansa, igual que fa el nostre estómac, i el procés és el mateix: en surt una part sòlida, una líquida i una gasosa, la diferència és que en este cas el gas, en lloc de fer cap a l’atmosfera, es posa en un tub”. “No crema res, no s’emet res”, van apuntar els promotors.
Feta l’explicació, arribava la bateria de preguntes, algunes de les quals van ser respostes sense convéncer, i també comentaris que no calia respondre. El poble va apoderar-se poc a poc del micro, i dels arguments. A més del veïnat del municipi i del territori, que s'està organitzant per constituir l'Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i els Lligallos (ADACILL), havien acudit a fer suport representants de grups ecologistes com el Gepec, el Grup Verd, l'Omeda i també membres d'Amevesaba, que van poder explicar la seua experiència amb la planta de biogàs ja en actiu a la Galera, i com de diferent és la planta activa respecte a la informació primerenca que se'ls va "vendre". D’una banda, “d’on provindrà la sansa? i quantes tones poden gestionar a l'any”, van demanar. "La planta tindrà una capacitat màxima de 100.000 tones l'any. Provindrà tota de la província de Tarragona. Únicament usarem sansa d'aquí". La resposta d'una de les representants del col·lectiu contrari: "Doncs segons dades del ministeri, l'any 2022, que és l'últim que apareix en l'estadística, a la província de Tarragona només es van produir 29.545 tones, i en tot Catalunya 44.272". Les dades exhibides pels directius, dels anys precedents, superaven esta xifra. "En tot cas, és un maxim van dir, tot insistint que en tindrien prou amb la de la demarcació".
Més arguments elementals: "El biogàs ja existeix, ja es genera per combustió de la sansa espargida pel territori, el que passa és que aquí es concentra, s'ajunta, i els gasos enlloc d'emetre's es tanquen i fan cap a un gasoducte, s'ajunten i dixen de contaminar", apunten els directius. La resposta: "El que passa és que quan els gasos s'ajunten fan pudor". Una pudor que va relatar Enric Lange a partir de la seua experiència com a resident a Santa Bàrbara, provinent de la planta de la Galera: "Hi entren productes caducats, fangs de depuradores... fa l'olor de basura putrefacta, i entra a casa i ja et queda estancada dins", explicava. Justament a Camarles ja es queixen de la planta de compostatge a l'estiu. No volen més pudors, explicaven.
"Estem farts i no ho volem"
I ja el públic emprén la directa: "Saben què passa, que aquí som el sud del sud del sud, i estem farts, i este projecte no el volem", crida un espontani des del públic, una afirmació rotunda acompanyada dels aplaudiments. Ence va poder comprovar a partir d'este moment que ja gent de l'Ebre justament també té un currículum brillant pel que fa a la defensa del territori: "Aneu a buscar un lloc on la gent no s'estime la terra. Aquí ja vam lluitar pel riu, i ara lluitarem per la terra", advertia una altra veïna. "Agafen les seues carteres i marxen, no els cal insistir", seguien les intervencions. "Digueu a la vostra empresa que aquí la gent és feliç, i que ens deixen viure tranquils". I més: "Posarieu esta planta al costat de casa vostra? si? doncs vinga, poseu-vos-la".
El arguments dels contraris són diversos: "Les emissions contaminants són una gran preocupació pel seu impacte en la salut humana i l'entorn, amb contaminants com el sulfur d'hidrogen, micropartícules, fongs i bacteris, entre altres. Hi ha més de vint residències a un radi de 500 m de la planta. A més, la contaminació odorífera i lumínica, juntament amb la contaminació acústica i vibracional, afecta la qualitat de vida i el paisatge local, amb conseqüències negatives per a la salut mental i física de les persones. Comporta riscs catastròfics, com la contaminació de l'aqüífer, que podrien arribar fins a Deltebre. A més, les necessitats logístiques i d'infraestructura per a aquest tipus de planta són considerables, requerint una gran superfície i el transport constant d’una quantitat mínima de matèria d'entrada, ja que estan en operació les 24 hores", apunten. A més, consideren que "Marcarà el model de poble que volem ser: les olors i la preocupació per la salut devaluaran la immobiliària, fomentaran l'èxode rural i obriran la porta a què s'instal·lin més indústries de residus al territori. Per molt que la seva vida útil sigui d'uns 15 anys, la nostra muntanya tindrà per sempre esta petjada: una instal·lació enorme amb el format propi d'una indústria química".
Camarles no s’empassa plats indigestos. I als promotors de la planta els debia haver costat païr una defensa tan ferma de la terra. Ara hauran de decidir tirar endavant el projecte tramitant la declaració ambiental integrada que posaria en marxa l'engranatge administratiu per obtindre l'autorització de construcció de la que seria la tercera planta de biogàs al Baix Ebre i al Montsià, juntament amb la de la Galera i l'anunciada a Campredó, de moment sense massa oposició ciutadana en este cas. Per acabar, i per acomiadar els empresaris, el públic desplega una pancarta: "No biogàs Camarles, per la veritable riquesa del nostre terme".