Entre les accions que proliferen cada vegada més a la xarxa hi ha el ciberbullying o ciberassetjament escolar, entès com la consecució de comportaments agressius i insultants contra una persona a través de tecnologies interactives, bàsicament Internet i la telefonia mòbil. Es considera assetjament escolar els insults, les amenaces, l'enviament reiterat de correus a algú que no desitja rebre'ls, les humiliacions, els spam, la distribució de fotos trucades, la suplantació de la identitat... Enfront d'aquest tipus de comportament, encara no estan clarament definits els protocols d'actuació ni fins a quin punt han d'involucrar-se, per exemple, els centres educatius.
Recentment, ha aparegut un nou fenomen a la xarxa, els informers, que fa que ens posem en alerta donada la ràpida expansió que està tenint, i perquè s'ha convertit en una plataforma de difamació en tota regla. Són pàgines de Facebook destinades a un collectiu en concret (l'alumnat d'una universitat o d'un institut, els habitants d'una ciutat o poble en general...) on els usuaris envien als administradors missatges amb els seus pensaments o opinions. La particularitat de les pàgines rau en l'anonimat de l'usuari, que envia un missatge a l'administrador i, després de supervisar-lo, el publica al mur de tal pàgina, on tothom ho podrà veure.
La idea de l'anonimat ha animat molta gent a participar-hi. Es publiquen, sobretot, xafarderies i queixes de tot tipus. En l'informer s'intercanvien bromes, acudits de fets universitaris o de l'institut, mencions d'actituds gracioses de professorat i alumnat i declaracions i insinuacions sexuals o cites romàntiques. La majoria de vegades es tracta de rumors, una pràctica universal, i és que a la gent l'hi encanten, ja que s'assabenta de coses que ni sabia que havia fet. Els missatges solen ser molt més directes i pujats de to del que serien si anessin amb noms i cognoms, però els informers sí que saben qui els envia, i això està atorgant molt de poder a les administradores d'aquestes pàgines.
Si la cosa no passés d'aquí, de crítiques benignes i bromes còmplices, estaria prou bé, i fins i tot podria ser graciós. Però l'anonimat dóna valentia, i saber que pots tirar la pedra i amagar la mà és molt morbós. De les desqualificacions s'ha passat a especulacions gratuïtes i algunes bromes han derivat en insults. Allò que per a unes és un entreteniment o una pàgina banal, per a d'altres és un instrument perillós que pot amagar agressions verbals a persones concretes, i sembla comptar poc si és invenció o realitat o el mal que pugui patir la víctima. A l'informer podem evidenciar els assetjament que, malauradament, ja es donaven abans.
Més d'un miler de persones són seguidores d'aquestes pàgines, que han obtingut ressò a municipis, barris, universitats i transport públic. Aquest fenomen s'està estenent per tot el territori, i a les Terres de l'Ebre també ha arribat. El primer informer de Catalunya va ser el de la Universitat Autònoma de Barcelona, per iniciativa de tres estudiants, i va néixer arran de la sèrie de televisió Gossip girl, on hi ha una web d'aquest estil del barri de Nova York on aquesta transcorre.
La situació que es planteja és preocupant i difícil de regular. Tancant informers no se'n traurà res, ja que tan bon punt en desapareix un, n'apareix un altre. Hem de procurar entre totes que eines tan interessants com les noves tecnologies no acaben transformant-se en armes per utilitzar, en aquest cas, contra companys o coneguts. La informació, la formació i la sensibilització han de contribuir al fet que millore notablement l'escenari de riscos i conductes inadequades que, en el moment actual, són notòries. El que cal és aprendre a gestionar aquests riscos i aprofitar les oportunitats, educant el comportament dins de l'entorn digital, tal com ho fem a fora. La primera intervenció ha de ser, sens dubte, la prevenció. I la formació n'és l'eina fonamental.
