La Comissió de l'Aigua del Col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya insta la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i les comunitats de regants a aplicar plans de contingència davant l'actual nivell de reserves dels embassaments. La Comissió advertix de la possibilitat que "l'any vinent, la disponibilitat estiga per sota de les necessitats" i, si no arriben precipitacions abundants, sosté que caldrà aplicar restriccions a l'inici de la pròxima campanya de reg als canals d'Urgell i al Segarra-Garrigues. "Probablement ens enfrontem a un escenari inèdit i molt complex", alerten els enginyers agrònoms. Per això, demanen que els gestors de l'aigua, CHE, ACA i les comunitats re regants, establisquen plans de contingència. A la vegada, des de la Comissió de l'Aigua consideren "urgent" modernitzar els regadius tradicionals de Catalunya "per produir aliments de forma més eficient i sostenible".

La Comissió de l'Aigua assenyala que un episodi de sequera similar a l'actual no es donava a Catalunya des de fa anys, en concret des del 2008 quan el sistema Ter-Llobregat va esgotar les reserves i, a finals d'abril, va arribar la pluja i es va aturar la portada d'aigua en vaixells o el transvasament del Segre. Ara, la situació actual ha comportat que s'haja  decretat l'alerta a les conques del Ter i el Llobregat, que abastixen tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.

"El problema és que no ha plogut a les capçaleres de les conques, i per tant les reserves d'aigua no s'han recuperat", exposen els enginyers agrònoms. "Cada cop són més necessaris els recursos no convencionals com l'aigua regenerada i la procedent de dessaladores com la del Prat de Llobregat", afegeixen.

A inicis d'aquest estiu, "la reserva dels embassaments d'Oliana i Rialb -que abasteixen la conca del Segre- va acumular el màxim des d'inici de l'any (246 hm3 ) i la campanya ha finalitzat només amb 38 hm3", exposen els enginyers agrònoms. A mitjans de setembre, la reserva de Rialb era de 16,7 hm3 (4% de la capacitat màxima). Pocs dies abans, es va restringir el reg i es va aturar la generació d'energia elèctrica. "D'ençà la construcció de Rialb no es veia una situació similar", assenyalen.

La Comissió de l'Aigua del Col·legi d'Enginyers Agrònoms remarca que "l'aigua potable és sempre prioritària front l'aigua per ala industria i el reg". En este sentit, advertix que, "si durant els pròxims mesos no arriben precipitacions abundants (pluja i neu), les restriccions a l'inici de la campanya de reg als regadius dels canals d'Urgell i del Segarra-Garrigues seran obligades". Tot i això, remarca "les grans diferències entre comunitats de regants", sobretot entre regs d'alta eficiència i els tradicionals. "Els regadius recents utilitzen anualment 4500 m3 /ha (plena dotació), mentre que els regadius tradicionals requerixen quantitats molt superiors".

En relació amb el cost de l'aigua, la Comissió de l'Aigua explica que els regadius recents disposen de tarifes binomials, una part fixa en funció de la superfície regada i altra variable, en funció l'aigua utilitzada (126,06 euros/ha/any i 0,124 euros/m3, en el cas del Segarra-Garrigues, enguany). Per tant, defensa que "si el cost del reg és proporcional a l'aigua utilitzada s'incentiva l'eficiència i l'estalvi d'aigua".

En este sentit, segons el cost de l'aigua, els enginyers agrònoms afirmen que "cultius com ara el panís i l'alfals que requerixen importants dotacions d'aigua poden no ser rendibles". "Només cultius d'alt valor (fruita, ametller i oliveres d'alta densitat) o cultius amb menys necessitats (cereals d'hivern) són rendibles en este cas", afegixen.

A més, durant la campanya passada s'han succeït quatre onades de calor i les temperatures han estat superiors amb escreix a les normals. Això ha comportat que les necessitats hídriques dels cultius a la plana de Lleida s’hagen incrementat en un 14%, segons dades de l'IRTA.

Des de la Comissió de l'Aigua del Col·legi d'Enginyers Agrònoms reconeixen la possibilitat que "l'any vinent les disponibilitats puguen estar per sota de les necessitats". Tot i això, lamenten que les necessitats "continuen augmentant, amb més superfície regada, més indústria i serveis destinats a una població que any rere any creixen".