El Col·lectiu per a la reinterpretació del monument de la Batalla de l’Ebre (COREMBE), posicionat al costat de mantenir el monument franquista a Tortosa, està decidit a no tirar la tovallola. En un comunicat, ha declarat que està treballant en nous procediments per defensar-lo i que esgotaran totes les vies que l’ordenament jurídic permeti.
Des del col·lectiu han defensat que en cap cas el Tribunal Suprem ha avalat la retirada del monument, sinó que ha inadmès un recurs de cassació vinculat exclusivament a la descatalogació del monument del catàleg municipal de Tortosa. A més, han remarcat que la darrera resolució judicial del Tribunal Suprem té relació amb un "únic procediment judicial", però que "l’estratègia planificada i organitzada per COREMBE consta de diversos fronts judicials".
COREMBE valora negativament esta resolució judicial i posa èmfasi en què no implica, per si mateixa, la retirada del monument. També, ha anunciat que seguiran defensant que el monument es mantingui: "El nostre equip jurídic ja treballa en noves vies per defensar la vigència de la voluntat dels tortosins, expressada de manera clara en la consulta popular celebrada ara fa gairebé una dècada".
L'any 2016, l'Ajuntament de Tortosa va convocar la primera consulta popular per conèixer l'opinió de la ciutadania sobre el futur del monument a la Batalla de l'Ebre. La resposta dels tortosins va ser mantenir i reinterpretar el monument amb un 68,36% dels vots, enfront del 31,25% que es van decantar per l'opció de retirar-lo.
Este dilluns, l'Aguaita va informar en primícia que el Suprem havia inadmès el recurs de cassació presentat per l'Asociación Cultural Despierta España contra la retirada del símbol que honora els morts del bàndol feixista de la Batalla de l'Ebre. L'alt tribunal va considerar que no s'havien complert els requisits legals per a la revisió del cas en esta instància.
Els magistrats van fonamentar el rebuig en la manca d'un interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència. Segons la providència, l'escrit de l'associació presentava deficiències de fonamentació i es basava en una normativa urbanística catalana que queda fora de l'àmbit estatal. Com a resultat d'esta inadmissió, que té caràcter ferm, es van imposar les costes processals a l'associació recurrent.
