El TSJC anul·la l'operació urbanística que va permetre convertir en públic el parc del Bon Repòs a l'Ametlla de Mar

L'Ajuntament ha presentat recurs de cassació i, paral·lelament, iniciarà negociacions per reubicar la edificabilitat dels propietaris del Bon Repòs

Publicat el 24 d’abril de 2015 a les 11:43
Actualitzat el 24 d’abril de 2015 a les 16:00

Imatge del parc infantil situat al Bon Repòs, a l'Ametlla de Mar Foto: Turisme Ametlla de Mar


La Sala del Con­ten­ciós Ad­mi­nis­tra­tiu del Tri­bu­nal Su­pe­rior de Jus­tí­cia de Ca­ta­lun­ya (TSJC) ha de­cla­rat il·legal l'operació urbanística promoguda per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, amb el vist i plau del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, que va permetre traslladar els drets de la propietat dels terrenys de l'actual parc públic del Bon Repòs, on s'hi podien contruir 233 habitatges, a uns altres inicialment destinats a equipaments de la zona de Marina Sant Jordi.

L'Associació de Veïns de Marina Sant Jordi va interposar un recurs contra la requalificació d'estos terrenys, per considera que l’acord per a l'intercanvi amb la família Perez-Vila, propietaris de l’espai del Bon Repòs, els perjudicava directament. Se­gons l'As­so­cia­ció, es­ta mo­di­fi­ca­ció del Pla d'Or­de­na­ció Ur­ba­nís­ti­ca Mu­ni­ci­pal (POUM) els dei­xa­ria sense els te­rrenys des­ti­nats a la ur­ba­nit­za­ció per a ser­veis com ara un espai co­mer­cial, una zona es­por­ti­va o fins i tot una es­co­la. 

El TSJC qualifica d'"il·legal" la requalificació que va fer possible esta permuta de terrenys i el conveni posterior i considera que l’operació perjudica "la qualitat de vida d'una zona o barri urbà consolidat" en "beneficis exclusiu de tercers". La sentència  exigeix a la Generalitat i al consistori el restabliment de la qualificació anterior dels terrenys, a banda d’imposar-los costes judicials.
 
Per la seua banda, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ja ha presentat recurs de cassació a la sentència. El regidor de gestió del territori, Ruben Lallana, arugmenta que l’Ajuntament volia recuperar el parc del Bon Repòs com a espai públic: “allí es podien construir més de 200 pisos en quatre blocs, i no era la targeta de presentació que volíem. Volíem un pulmó verd pel poble, però allí hi havia uns drets privats”. Segons Lallana, el consistori ha de buscar ara “ una solució per portar l’edificabilitat del Parc del Bon Repòs, a un altre lloc”. El regidor de gestió del territori ha avançat que tot i el recurs, entrarà en negociacions per reubicar la edificabilitat dels propietaris del Bon Repòs, mentre segueix l’evolució del procés judicial.