Els últims episodis de pluges, sobretot a Aragó, Navarra i la Rioja, han millorat les reserves hídriques de la conca de l'Ebre a excepció del tram final. Així i tot, el sistema de l'Ebre català  rep les aportacions dels rius afluents del marge esquerre de l'Ebre i hi ha "un repunt" de les reserves de l'embassament de Mequinensa. En este context, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) "afronta el nou any hidrològic" amb "més d'optimisme" i reconeix que és la pitjor sequera dels darrers trenta anys. L'organisme diu que ha superat amb bona nota "el primer enfrontament amb l'exigència legal dels cabals ecològics".

La CHE ha remarcat que l'actual sequera és "de les pitjors que es recorden" i excepcionalment difícil perquè ha afectat tota la conca i va començar molt abans de l'estiu i dels períodes habituals d'escassedat de pluges. La conca catalana de l'Ebre és la que més ha patit i continua en un estat d'emergència del qual es preveu poder començar a sortir aviat. Així, la unitat catalana de la conca de l'Ebre podria passar de l'estat d'emergència per sequera al d'alerta en les pròximes setmanes. 

La presidenta Maria Dolores Pascual confia que el nou any hidrològic siga "normal" i avisa que els períodes de sequera, com els d'inundacions, són "un fenomen natural, recurrent, al qual s'ha d'estar acostumats i preparats". "Cada vegada més ben preparats", ha insistit. Així i tot, l'organisme defensa que el model de gestió de l'actual sequera a la conca de l'Ebre ha estat "positiu". Tot i que en fan una avaluació "exhaustiva i tècnica", Pascual ha destacat que el seu èxit es deu a la planificació, participació dels usuaris i la societat civil, i la coordinació entre les comunitats autònomes.