El Castor, deu anys mort i sense enterrar

Un taüt negre amb una gran creu blanca enfilava la carretera. Al darrere seu, una comitiva de centenars de persones encapçalada per dos capellans de sotana fosca. La marxa fúnebre dels tambors de la banda apaivaga els crits desesperats de quatre ploradores amb mantellina. Amb esta escena, que hagués encisat el mateix Berlanga, una bona colla de veïns d’Alcanar va escenificar el seu anhel per la mort del projecte Castor l'any 2008, abans fins i tot que comencés a construir-se la planta terrestre, en els mateixos terrenys on van acabar enterrant el taüt a cop de pala. Però el pantagruèlic projecte va acabar executant-se. I allí seguix, davant la costa de l'Ebre, la plataforma de proporcions gegantines que van erigir algunes de les grues marines més grans del món. Fa deu anys que la gent espera que desmantellen el fantasma de dimensions descomunals i peus de fang, però l'esperpent sobreviu, immòbil i etern, al pas de governs.

Ha passat ja una dècada des que les injeccions de gas al magatzem submarí Castor van fer  trontollar part del litoral ebrenc i castellonenc amb una activitat sísmica inaudita. "La crisi sísmica provocada pel Castor va ser molt important per diferents motius. En primer lloc, i a diferència de totes les anteriorment observades, va ser una crisi com a mínim contemporània a l’activitat industrial, i va cessar en disminuir l’activitat d’injecció de gas. En segon lloc, el nombre de sismes enregistrats en poc temps va ser molt elevat. Estem parlant d’uns mil sismes en poc més de dos mesos, mentre que la sismicitat en la regió era d’uns 10 per any. A més, va afectar una regió poblada i, tot i que la gran majoria van ser petits, va haver-hi terratrémols d’una certa magnitud que van ser percebuts per la població, causant una gran alarma entre els habitants dels municipis propers", recorda Germán Solé, cap d'Observació i Dades de l'Observatori de l'Ebre.
 
"Teniem molt neguit i desinformació", explica la canareva Cristina Reverter, portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. La psicosi que es generava especialment a les nits, quan solien tenir lloc els sismes, va portar la Generalitat a activar en fase d'alerta el Pla Especial d'Emergències per sismes (SISMICAT). El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va prendre la decisió després d'una reunió a Alcanar amb els alcaldes de la zona afectada. i davant d'una situació "induïda" que va generar molt neguit. "Teniem temor, pensa que als col·legis es va traslladar un protocol que recomanava als infants posar-se sota les taules en cas de terratrèmol durant les hores lectives, estavem espantats", reconeix Cristina. 

Aquella crisi sísmica que ningú ha oblidat va vindre provocada per la injecció de gas durant la fase de proves, que va dinamitar el propòsit de posar en activitat un magatzem submarí de gas, un dels més grans de l'Estat, "una de les joies de la corona del sistema gasista estatal", explica el periodista Jordi Marsal en el seu llibre "Castor, la bombolla sísmica". De fet, estava cridat a ser el magatzem en un antic jaciment petrolier més gran en capacitat útil de l'Estat. Mil tres-cents milions de metres cúbics de gas de treball i sis-cents de gas matalàs guardat entre les porositats de les roques d'un antic jaciment petrolier. Però tot va fallar durant les proves de càrrega per injectar gas a l'antic jaciment, i el govern espanyol es va veure obligat a aturar l'activitat dos dies després que un terratrèmol de magnitud 3,6 en l'escala de Richter atemorís tot un territori. Encara n'arribaria un altre més potent, de fins a 4,2 graus, i la gent es va tirar al carrer, amb 6.000 persones manifestant-se a les Cases d'Alcanar el 6 d'octubre del 2013 per demanar el desmantellament definitiu del Castor. Als veïns d'Alcanar que havien començat les protestes tan bon punt van conèixer l'existència del projecte abans de fer-se, se'ls sumaven en aquell moment veïns de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, la Ràpita, Amposta, Ulldecona, la Sénia i altres punts de les Terres de l'Ebre. La pressió social creixia com ho havia fet la del propi jaciment.

Des de pocs dies abans d'aquella protesta, però, el magatzem està clausurat, però a la pràctica hiverna, en un procés de latència que no acaba mai, perquè a hores d'ara, ni hi ha data per al seu desmantellament definitiu, ni s’ha fet encara el segellament dels tretze pous que connecten el jaciment submarí Amposta amb la macroplataforma. I això que des de la seua clausura definitiva, el manteniment de les instal·lacions del Castor ha costat prop de 100 milions d'euros.
 
"És una vergonya que un sistema d'interessos econòmics prevalga sobre l'interès general, i que ningú ens explique perquè hem d'estar pagant el manteniment d'una instal·lació fallida que no té cap utilitat, que no funciona, és desídia que no tinguen un calendari d'execució i l'opacitat que seguix envoltant tot el projecte", lamenta Cristina Reverté.
 
"El més positiu d'estos deu anys que han passat, evidentment, és que al final no s'injectarà ni s'emmagatzemarà gas a la nostra costa, però el negatiu és veure publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, on s'explica com s'ha de fer el desmantellament, totes les coses que es van fer malament, totes les negligències que es van arribar a fer, i comproves com n'han sortit d'indemnes els responsables d'aquell despropòsit, com estem pagant tots les conseqüències del gran forat econòmic que van provocar i encara com continuem esperant que ens treguen el monstre de la nostra costa", explica Evelio Monfort, portaveu de la Plataforma en Defensa de les Terres de l Sénia. I és que "l'obra, que inicialment havia de costar 400 milions, va passar a 1.500, i finalment serà de 4.000 milions el cost que pagarem entre tots per interès d'una empresa que no tenia ni estructura ni vergonya, que només volia cobrar i anar-se'n i que va jugar amb la gent", afegix Cristina.

Sense culpables

I és que pel que fa al recorregut judicial del cas, malgrat l'altíssima complexitat tècnica i científica que tenia, amb una vista oral que va citar prop de 190 testimonis i 35 perits al llarg d'un mes, l'Audiència de Castelló sentenciava el tema en dos setmanes, el novembre del 2021: l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, exdirectius de la promotora del magatzem de gas i únics acusats, i la mateixa mercantil, quedaven absolts dels càrrecs pels quals Fiscalia sol·licitava sis anys de presó: delicte contra el medi ambient i els recursos naturals, amb risc per a la vida i la integritat física de les persones, amb ocultació d'informació a l'administració i un greu risc de deteriorament irreversible o catastròfic. El tribunal va assumir en gran part les tesis presentades per la defensa: els terratrémols difícilment es podien preveure, que existia consens científic sobre la seua causa i, fins i tot, minimitzava  l'abast dels sismes, tot descartant que arribessen a produir danys personals ni materials a la població de les poblacions properes. Així, la sentència rebutjava també els danys morals que reclamava l'acusació particular de la plataforma d'afectats Aplaca.
 
La sentència absolutòria va provocar decepció, frustració i por a Alcanar. "Va ser un cop fort per als afectats, i després de la decepció que va provocar el judici, la flama d'aquelles persones que havien reclamat rebre alguna mena de compensació per tots els danys morals es va anar apagant, ha passat molt temps i el contrincant era molt potent, i la fermesa va decaient", reconeix l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig. I és que la moral també decau quan els danys no li són reconeguts.

Encara cal recordar que a banda d'indemnes, els responsables del projecte havien estat indemnitzats. Després de renunciar a la concessió degut a la paralització de l'obra pels terratrèmols, un reial decret del llavors del govern del PP indemnitzava amb 1.350 milions d'euros el grup ACS de Florentino Pérez. El Constitucional i el Suprem van anul·lar el mecanisme de pagament a càrrec de la factura del gas, que ha acabat assumint l'Estat,  principalment a través de deute públic. 
 

Una servitud inútil

La petjada del Castor sobre el mar i sobre el territori tardarà encara molts anys a marxar, pel que es pot comprovar. És molt més lent desfer que fer, però ja gent recupera allò que li va ser ocupat mentre ningú actua. Així, els pagesos per on transcorre el gasoducte soterrat que havia de connectar el magatzem de gas submarí amb la planta terrestre, i amb una canonada des d'esta cap a la xarxa del sistema gasista, han acabat per tornar a plantar els arbres que se'ls van arrencar per tot el traçat de la canonada. "Als meus pares els van ocupar terrenys de tarongers per la servitud, set metres a banda i banda de la canonada que van soterrar, que té una llargada total de gairebé 30 quilòmetres, des de Traiguera a la costa. Els van usurpar els terrenys i els van oferir uns 15 euros per cada arbre quan estaven en plena maduresa i producció, un preu que no era ni de planter", explica un veí d'Alcanar amb una finca familiar afectada per l'obra. Els propietaris als quals se'ns va imposar l'usdefruit, així com la Plataforma en Defensa del Sénia i l'ajuntament demanen que es revoquen les servituds de pas.
 
I també demanen, principalment, que es segellen definitivament els 13 pous i es desmantelle la plataforma. "Amb el pas del temps la mobilització s'ha diluït i penso que caldria tornar a impulsar la pressió social per tal que duguen a terme d'una vegada per totes el desmantellament perquè sabem com actuen les institucions, i si no hi ha pressió, no hi ha actuació", comenta l'alcalde Roig.

Ara bé, temen que el que reclamen no serà bufar i fer ampolles. "No emprenen els treballs perquè no saben com afagar-ho. Tenen un problema perquè l'empresa encara no ha dit ara què va passar realment i hi veuen perill", comenta Evelio Montfort. "Han fet un estudi d'impacte per segellar els pous on asseguren que no hi ha risc però ompliran la zona de sismògrafs per si es meneja tot parar de cop, totes les precaucions són poques", afegix.
 

Vigilància sísmica en un radi de 30 kilòmetres

El gegant marí està del tot monitoritzat. Es vigila amb càmares i sensors a distància. També hi ha vigilància científica. Germán Solé, des de l'Observatori de l'Ebre, apunta que "nosaltres vam presentar unes al·legacions en el moment en el qual es va plantejar el tancament del magatzem, demanant que es mantingués tant la vigilància sísmica com el seguiment de l’activitat sísmica. Esta tasca es du a terme regularment i quan el sistema detecta, de forma automàtica, un esdeveniment amb l’epicentre dintre d’un radi de 30 km de distància del magatzem, salta una alarma interna i es verifica la seua naturalesa (pot ser una explosió a les pedreres properes, soroll sísmic, o una localització errònia…). Esta informació es transmet a Enagas, que és l’empresa que gestiona el tancament i segellat del magatzem. A la vista de com ha evolucionat el nombre de terratrèmols enregistrats, cal pensar que no hi ha un risc més alt del que hi havia anteriorment", afegix en to tranquilitzador.  

La principal reivindicació social a hores d'ara, però, seguix sent la mateixa que fa deu anys: que enterren definitivament el mort.