Mancaria tenir la certesa de fins a quin punt, l’any 2000, les paraules insultants, per fanfarrones, del ministre Cañete, van ser el detonant més que l’anècdota. Pot semblar infantil pensar que si, que les formes de menyspreu d’aquell “per collons” van commoure un poble fins fer-lo protagonitzar una lluita social exemplar i inaudita en la Catalunya d’aquells dies. Però molt més infantil seria que ara, sense aquella frase robada –la qual cosa encara indignava més- no hi haja d’haver la mateixa repulsa col·lectiva, perquè en realitat, les formes són molt pitjors, per sibil·lines. Ara no hi ha el fet concret i puntual insultant d’una declaració gravada d’un ministre –el mateix, no ho oblidem- però la maniobra legislativa que està impulsant el Govern del PP ha de ser presa com allò que és.
Introduir esmenes a la tramitació d’una llei que no correspon, la d’Avaluació Ambiental, per facilitar els transvasaments, és un insult a la intel·ligència i implica fer un ús immoral de la democràcia. El fons és el mateix, el que ens aboca a l’escenari dibuixat l’any 2000 i ara si, aquell “per collons” es queda en anècdota. Però com l’hemeroteca roman, sabem que aquella declaració de Cañete seguia i es convertia en una condemna: “El Pla Hidrològic, o surt en esta legislatura, o no surt mai”, va continuar dient aquell ministre. I en aquella legislatura va sortir, efectivament, però es va tombar. I ara, si torna a sortir l’ànsia transvasista, que només respon a interessos econòmics i a més tapona la boca a les Comunitats Autònomes, també ha de caure. Hem de tornar a estar preparats, per demostrar que no ens quedem en les formes: allò que valorem és el fons.