El departament d’Agricultura està estudiant alliberar exemplars mascle d’una espècie de gamba gegant d’aigua dolça (Macrobrachium rossenbergii), i emprendre així la lluita biològica contra el caragol maçana. La mesura, de la qual informa avui La Vanguardia, suscita esperança entre els sectors afectats al delta de l’Ebre, satisfets pel fet que es pose sobre la taula el combat biològic contra la plaga que fa temps que reclamen, però recorden que, més a curt termini, seguixen esperant el pla de lluita per a la propera campanya, i ja “anem tard”, apunta el representant del sector de l’arròs d’Unió de Pagesos, Dani Forcadell.

Segons La Vanguardia, ja s’ha demostrat que esta gamba gegant d’aigua dolça és predadora del caragol maçana en laboratori, on cada exemplar pot cruspir-se una vintena de caragols petits en dotze hores.  El director general de Desenvolupament Rural, Jordi Sala, explica al rotatiu que en una primera fase caldria importar gambes per iniciar les proves en laboratori, sota tutela del CSIC, i comprovar-ne el comportament davant les temperatures, els efectes en la cadena tròfica i descartar que puguen transmetre malalties o plagues. En una fase posterior es farien proves sobre el terreny, en zones acotades com els camps d’arròs afectats. En tot cas, s’alliberarien només exemplars mascles per impossibilitar una altra invasió biològica amb esta nova espècie. A més, estan tenint en compte que estes gambes gegants no suporten temperatures per sota dels 14 graus, de manera que a l’hivern moririen. Per tot, s’estudia com a nou instrument per combatre una plaga que posa en escac el futur del conreu de l’arròs al Delta a mitjà termini.

I enguany?

Unió de Pagesos ha expressat la seua “satisfacció”, independentment d’entrar a valorar si la gamba en qüestió és l’espècie adequada o no, pel fet que “la lluita biològica que fa temps que estem reclamant s’haja posat sobre la taula”, afirma Forcadell. Considera que “a mitjà termini, tenint en compte que estem parlant de 3 o 4 anys vista, podria ser un element més a tindre en compte que podria atacar directament el focus de cria del caragol, com és el riu, i en este sentit cal valorar positivament que s’analitze”. Ara bé, tampoc amaga la inquietud, a hores d’ara, més a curt termini, “perquè estem al novembre i seguim esperant que ens concreten quin és el pla de lluita sobre el qual hem de treballar enguany”. Per això tenen demanada una reunió, que confien es duga a terme la setmana vinent al departament, per conèixer amb quines armes comptaran els pagesos per combatre enguany el caragol. D’una d’estes armes utilitzada l’any passat, la salinització dels camps, no en volen sentir a parlar, per l’afectació que ha tingut sobre la producció. Sostenen que “estem una altra vegada actuant tard” perquè confiaven poder haver assecat els camps a meitats d’octubre, però encara ara no saben si podran assecar prematurament, encara que siga al novembre, sense perdre els 54 euros per hectàrea per no complir amb la mesura de la inundació per rebre la prima corresponent als ajuts agroambientals. Si finalment no la reben, i si han d’afrontar una nova temporada amb les despeses afegides dels tractaments amb saponines, temes que la viabilitat econòmica del conreu se’n vaja en orris.