L’Ajuntament de La Ràpita ha informat que presentarà un recurs al Tribunal Suprem per evitar l’enderroc de l’edifici Arriaz, de 136 pisos i 136 aparcaments. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs d’apel·lació per intentar la legalització d’este bloc d’habitatges presentat pel consistori rapitenc, segons els ha informat este tribunal este mes de desembre. No obstant, com la sentència del TSJC és apel·lable davant del Suprem, l’Ajuntament de la Ràpita -tal com van acordar els portaveus dels grups municipals en la junta de portaveus celebrada ahir dimecres- ha decidit seguir la via judicial presentant un recurs de cassació davant el Suprem.

“Davant este expedient, sempre hem dit que miraríem d’utilitzar totes les vies legals per defensar els interessos dels propietaris dels habitatges i del conjunt del municipi, perquè entenem que l’enderroc seria un cop dur per als afectats i per a tota la població”, ha defensat l’alcalde, Josep Caparrós.

L’abril del 2016 l’Ajuntament ja va presentar al TSJC un incident per impossibilitat jurídica o legal d’execució de la sentència que va declarar nul·la la llicència. Este incident va ser desestimat per una interlocutòria del jutjat contencions tarragoní al gener passat, que el Consistori va recórrer al febrer davant el TSJC.

L’origen del cas ‘Arriaz’

El que es coneix com a cas Arriaz va entrar als tribunals l’abril del 2008. Quan el TSJC va dictaminar que la llicència urbanística a partir de la qual es va construir el bloc de pisos Arriaz era nul·la de ple dret. Des de llavors, els tribunals han dictaminat varies sentències que exigeixen l’enderroc de l’edifici.

L'edifici afectat, situat a l'illa formada actualment pels carrers Alcanyís, Molí i Les Oliveres, va ser construït a finals dels 2000 per la promotora sabadellenca Arriaz SA, a partir d'una llicència concedida el 26 gener del 2006 en Junta de Govern Local pel Govern socialista, encapçalat aleshores per l'alcalde i també regidor d'Urbanisme Miquel Alonso. La construcció del bloc es va finalitzar fa uns 4 anys i, segons els càlculs del consistori, al voltant d'un 30 % dels habitatges es troben en mans de particulars.

La família de Josefa Bernaltes, propietària d'uns terrenys rústics (en sòl urbà programat) adjacents al bloc afectat per la sentència, va denunciar el cas en constatar que en el procés de construcció de l’edifici es pretenia ocupar de forma irregular fins a 284,05 m2 dels seus terrenys.

El mateix dia que la junta de Govern local atorgava la llicència, l'alcalde Miquel Alonso i Pau Castro, representant d'Arriaz, van signar un conveni per modificar "els volums, la fixació d'alineacions i la urbanització de l'entorn de l'illa" en un document no sotmès al "principi de publicitat", segons van dictaminar els tribunals, i que seria el desencadenant d'una vulneració del Pla General segons la primera sentència del Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona.