Va de número tres a les llistes, ha baixat un esglaó respecte les anteriors. És conscient què és possible que no surte escollida?

Evidentment que la situació és molt complicada, però nosaltres ho hem dit sempre, i amb enquestes més favorables, que l'única enquesta a la qual li donem valor és a la del dia 25, el dia de les eleccions. I per tant esperem mobilitzar a tota la gent progressista, d'esquerres i socialista perquè el dia 25 surtiga al carrer i manifeste la seua voluntat d'una manera massiva a través del seu vot.

Et va doldre que un ebrenc no ocupe el número 2, com a les passades?
L'any 2006 també vaig anar de tres. Evidentment és millor un dos que un tres, però això són negociacions internes al partit. En tot cas la nostra aspiració és revalidar els resultats de les últimes i que l'Ebre tinga diputat socialista al Parlament.

Seria greu que no fos així, no?
Sí, seria molt greu però no vull fer cap tipus d'hipòtesi i això ja ho valorarem el dia 25 a la nit.

Durant aquests últims anys, què has aportat com a diputada?
Jo crec que he aportat la veu de molta gent de les Terres de l'Ebre al Parlament i sobretot he intentat defensar els interessos de tots els ebrencs i ebrenques i dels nostres pobles massa vegades oblidats per la dreta. Veníem de més de vint-i-tres anys de govern de CiU amb el suport del PP, i sobretot la primera legislatura en què el PSC estava al govern, vam canviar la cara molt profundament a les Terres de l'Ebre amb tota una seria d'inversions i d'equipaments que feien falta. I malauradament en aquests dos últims anys de govern de CiU hem tornat a veure que les Terres de l'Ebre baixen a segona divisió i com s'oblida de nou un territori que ho està passant molt malament i que, per tant, necessita més ajuda i més suport que mai dels governs de Madrid i Barcelona i que no ho està tenint. Una situació que esperem que canvie a partir del dia 25.

Parleu de l'oblit de CiU al territori, però no teniu la sensació que la gent del territori també ha oblidat la tasca de govern del tripartit?
Suposo que tot això ho acabés veient temps després. Crec que el que passa és que després de tants anys oblidat quan algú governa i fa el que ha de fer, la gent ho veu com una cosa de justícia. Es va fer perquè s'havia de fer i prou. Ningú se sent en l'obligació de reconèixer aquesta feina. Jo crec que al pas del temps s'acabarà valorant tot el que vam fer pel territori durant els set anys de govern de progrés. Però encara hauran de passar uns quants anys més.

I a què atribueix que les enquestes diguin que CiU frega la majoria absoluta, després de les retallades en salut, en educació,...
Crec que CiU té una fantàstica estratègica i està fent bones campanyes de desviació de l'atenció. En aquest cas, s'ha tret la bandera de la butxaca, ha posat un altre tema damunt la taula, i amb una senyera que és de tots i d'una manera completament barroera està intentant manipular les aspiracions legítimes del poble de Catalunya. Pretenen amb la bandera tapar totes aquestes retallades, en salut, en educació, en benestar, en polítiques actives d'ocupació, mobilitat al nostre territori. Si el dia 25 CiU guanya i aconsegueix la majoria absoluta, durant els propers quatre anys hi haurà més retalles i més patiment per part d e la població.

Per què millor el federalisme que la independència?
Jo no entenc la política ni la democràcia sense pacte. No és ni ruptura ni submissió. Avui per avui les aspiracions del poble de Catalunya s'han d'aconseguir amb un pacte. Un pacte amb l'Estat espanyol, un pacte amb Europa. La nostra aposta és un federalisme clar, que no vol dir altra cosa que unió i llibertat, que és pacten les competències de l'Estat, i les de Catalunya. Que siguin les menys possibles compartides. I un federalisme que s'ha d'aplicar també a les relacions amb Europa i a les relacions internes dins Catalunya, perquè tots els territoris tinguin el mateix tracte i oportunitats.

Heu de fer molta didàctica, no? Perquè el federalisme no és un debat que estigui al carrer.
És evident. I també perquè la gent parteix d'una base errònia. El federalisme no és més estat de les autonomies. És un canvi profund en la relació Catalunya Espanya. I és evident que és molt més fàcil explicar en cinc segons que la independència és la solució a tots els problemes, que no nosaltres que necessitem al menys vint minuts per explicar el que volem. Però, avui per avui és el que és possible, el millor per al país i el més just, també. No volem aventures que no sabem on ens porten. CiU presenta la independència com la solució a tot, però tampoc la porten al seu programa i quan grates una mica t'adones que el seu model és el federalisme, va quedar palès en una entrevista recent de Jordi Evolé al president Mas, va parlar de competències compartides com l'exèrcit. Defensa un estat federal però li diu d'una altra manera. Així confon més a l'electorat i tapa la seua nefasta gestió.

Què li passa a Navarro? Falta de carisma? És maltractat pels mitjans?
Jo crec que això forma part d'una estratègia molt calculada dels poderosos d'aquest país, que en aquests moments no són altres que CiU i PP. Però nosaltres venim d'un congrés de fa un any i el nostre candidat que avui encara és alcalde de Terrassa no ha tingut temps de donar-se a conèixer. Ens ha agafat en un procés de primàries que també s'han hagut de suspendre i això també ens ha fet mal a nivell intern... Però bé, jo sempre dic que els socialistes traiem el millor de nosaltres mateixos en moments difícils i ara és quan toca demostrar qui està al peu del canó i jo crec que el nostre candidat ho pot fer bé.

Fa un temps vas signar un manifest d'units pel canvi, en què demanàveu una renovació profunda del PSC, una assemblea federal i un partit que accepte Catalunya com a nació sense complexos. Això s'ha complit?
Nosaltres ho tenim claríssim que som una nació. N'hi ha que encara plantegen un referèndum per plantejar si Catalunya és una nació. I no tenim complexos per dir-ho alt i clar. Un problema que tenim ara els socialistes i que explica part dels nostres mals és que ens hem deixat robar la nostra història i el nostre passat. Aquest país no seria el que és sense l'aportació de milers de i milers de socialistes. Aquest país s'ha construït des de les ciutats i pobles i l'aportació dels socialistes al catalanisme polític està fora de cap dubte.

I les veus discordants que han sorgit dins del partit i que han desembocat amb aquest inici de partit que impulsa Ernest Maragall. Què en penses? Potser el PSC hauria de marcar una línia més clara i diferenciada del PSOE?
Jo crec que el PSC és un partit autònom i ha de fer sentir-se com a tal. Una altra cosa és que a les eleccions generals anéssim junts. Crec que el que ens falta és una estratègia mediàtica o expressar les nostres conviccions d'una manera més contundent.
I si s'arribés accelerar la creació de l'estat propi en quina situació quedaria el PSC? Es crearia la Federació pròpia?
Això és fer política ficció. Ara el que votem és un Parlament que haurà de decidir la política que s'ha de fer durant els propers quatre anys. I si destina més diners a sanitat, a educació a benestar, o continua retallant com ho ha fet aquests dos últims anys. Haurà de prioritzar la política d'ingressos i de despeses i haurà de convocar també aquest referèndum en el que sembla que la majoria de forces polítiques catalanes hi estem d'acord. Però estem parlant a un mínim de tres o quatre anys vista. Per tant, després el resultat d'aquest referèndum l'haurem d'acatar i es veurà cap a quina direcció s'avança.

En aquest referèndum si haguessis de votar ara, votaries, sí o no?
Només se votarà sí o no? Quina serà la pregunta?

Si la pregunta és posem per cas: Està d'acord en què Catalunya sigui un estat dins la Unió Europea?
En quines condicions? Crec que falta un debat molt més rigorós de fons. No podem estar discutint si Catalunya es quedarà dins o fora d'Europa. Quan la gent vagi a votar ho ha de saber. La pregunta ha de ser clara. Què és un nou estat d'Europa? Avui no és el mateix que fa tres anys i segurament d'aquí tres no ho serà. S'han de clarificar moltes coses i no s'hi val a treure la bandera i s'ha acabat. No t'ho puc avançar. Es parla de moltes coses de construir estructures d'estat, per exemple. Jo em pensava que era el que havíem estat fent els últims trenta anys.

Hauríem d'aprendre del procés d'Escòcia?
Sí, radicalment. És un procés acordat per dos nacions. Un dels camins és aquest. Quan defensem la consulta o el referèndum és això el que volem que la gent es pronuncie sabent les conseqüències.

Entendries una Catalunya fora d'Europa?
No, ni la vull visualitzar tampoc. Tindria conseqüències negatives per als que hi vivim.