El Consell Comarcal del Baix Ebre ha donat compte en el ple del mes d’abril de la liquidació del pressupost corresponent a l’exercici 2025, que presenta "resultats positius" en els principals indicadors econòmics. Segons les dades exposades, el tancament de l’exercici es resol amb un superàvit de 270.850,38 euros, un romanent de tresoreria per a despeses generals de 94.410,90 euros i una capacitat de finançament de 744.653,63 euros.

El nivell d’endeutament se situa en el 2,56% dels ingressos corrents. Pel que fa al pagament a proveïdors, el període mitjà de pagament s’ha situat en 23,85 dies, dins dels terminis establerts per la normativa vigent. Així mateix, la institució compleix amb les regles fiscals, inclosa la regla de la despesa.

El president del Consell Comarcal, Antoni Gilabert, ha assenyalat que “les dades reflecteixen una situació econòmica estable i un control de la gestió pressupostària”. En este sentit, ha destacat que “el resultat de la liquidació permet afrontar l’activitat del Consell amb garanties”. La liquidació del pressupost és un tràmit anual que permet avaluar l’estat financer de la institució i verificar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.

D’altra banda, el Consell Comarcal del Baix Ebre ha anunciat que la setmana vinent es durà a terme la posada de la primera pedra del futur edifici Barnahus, que s’està construint als terrenys de la institució. L'equipament està destinat a millorar l’atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència, i suposa un pas endavant en la coordinació dels serveis públics en este àmbit.

En paral·lel, el Consell ha valorat positivament l’obertura del nou tram que amplia la via verda de la Val de Zafán fins a la Ràpita. Esta actuació permet allargar el recorregut existent, que fins ara connectava amb la desembocadura de l’Ebre a través del Camí Natural del Carrilet de la Cava, i ofereix una nova connexió fins a la Ràpita.

En l’apartat de mocions, el Ple del Consell Comarcal del Baix Ebre va aprovar una moció conjunta en defensa del desenvolupament rural i marítim davant el futur marc financer de la Unió Europea. El text reclama garantir el finançament de programes com el LEADER i el Desenvolupament Local Participatiu, alerta del risc de reducció de recursos i de recentralització dels fons, i reivindica el model de pesca mediterrani. També reafirma el paper clau del món local en una governança europea més equilibrada i propera al territori.