Les eleccions municipals de maig del 2023 van confirmar Lluís Soler, cap de llista d’Enlairem Deltebre -formació independent de perfil catalanista- com a alcalde per tercera vegada consecutiva. El resultat va ser una majoria absoluta aclaparadora: 12 regidors sobre 17 (al voltant del 65% dels vots) per a Soler, mentre que ERC–Més Deltebre (liderada per Joan Alginet) va conservar la resta (5 regidors). El PSC, que fins aleshores tenia representació, va quedar fora del ple, i el procés de canvi polític ja havia començat temps enrere.

Immediatament després de la investidura (17 de juny de 2023), Soler va presentar un cartipàs renovat dividit en quatre grans àrees (Deltebre Eficient, Territori, Projecció Econòmica i Deltebre Actiu), cadascuna liderada per un tinent d’alcalde. En aquell nou govern municipal s’hi van incorporar per primer cop regidories com les d’Animals, Benestar Social, Impuls Urbà i Identitat Corporativa.

Projectes i transformacions urbanes

Durant estos dos anys la plaça central i els barris del poble han viscut una transformació intensa. Destaquen les obres del nou passeig del Carrilet: la primera fase –que consisteix en l’enderroc de torres elèctriques i el soterrament de línies de mitjana tensió– avança encara a un ritme més lent del desitjat per tràmits pendents, però ja està en marxa la licitació de la segona fase. Paral·lelament, el govern treballa en altres actuacions urbanes històriques com la reurbanització de la plaça 20 de Maig, la renovació de carrers i voreres en diversos nuclis, o la substitució de l’enllumenat municipal.

També s’han inaugurat infraestructures públiques com l’Àgora de Riumar, el primer equipament social permanent d’este nucli costaner, i s’ha avançat el projecte de rehabilitació de la Cambra Arrossera de la Cava com a centre d’emprenedoria i innovació. El pressupost municipal 2025 preveu 27,3 M€ de despesa, amb 9,9 milions d'euros en inversions clau.

Cultura, turisme i dinamització social

En l’àmbit cultural i social, Deltebre ha viscut una intensificació de l’activitat institucional. Festivals com el Deltebre Dansa, DeltaFira, Mescla, o el Carnaval han crescut en dimensió i projecció, consolidant el municipi com un pol d’atracció al territori. L’Arrossera, amb espais de formació i coworking, també s’ha presentat com una aposta per la dinamització juvenil i femenina.

Tot i això, s’ha assenyalat que l’excés de centralisme en les propostes culturals i la vinculació directa amb el govern (moltes iniciatives parteixen o són controlades per l’Ajuntament) debilita l'autonomia del teixit associatiu. Alguns col·lectius critiquen que hi ha falta de pluralitat i que només els projectes afins a l’alcaldia reben suport institucional real.

Pel que fa a la cohesió social, s’han fet passos importants en accessibilitat i serveis bàsics (eliminació de barreres arquitectòniques, millores a la platja de Riumar, renovació de serveis esportius), però no hi ha hagut una aposta clara per una política d’habitatge o una redistribució efectiva dels recursos. La gestió de la pobresa, l’atenció a la salut mental o el suport a les famílies amb necessitats especials continuen sense tenir un pla estructural. El model d’atenció és més reactiu que planificat.

Dinàmica amb l’oposició

El panorama polític actual de Deltebre està marcat per una manca de pluralitat sense precedents: només hi ha dos grups representats al plenari. L’equip de govern, amb majoria absoluta aclaparadora, actua amb una comoditat que preocupa part de la ciutadania i del teixit associatiu. 

L’oposició, encapçalada per ERC–Més Deltebre (5 regidors), denuncia que la comunicació institucional és mínima i que s’han exclòs les forces contràries dels espais de decisió. Joan Alginet, el seu portaveu, ha criticat reiteradament l’"autocomplaença del govern" i l'ús intensiu de la propaganda institucional com a eina per tapar les mancances reals en participació i transparència.

Alginet ja ha anunciat que no repetirà com a cap de llista el 2027 i aposta per una renovació profunda de l’oposició, advertint que Deltebre necessita "més veus, més debat i més control democràtic". Mentrestant, diversos actors polítics lamenten que la política local s’hagi anat tancant sobre una sola figura i el seu cercle proper, dificultant la renovació democràtica i l’alternança. La capacitat de crítica real dins del consistori és, avui, limitada.

Reptes pendents i mirades al futur

Els anys vinents Deltebre es prepara per culminar obres pendents i avançar en els projectes urbanístics de més abast. Tot i això, la sostenibilitat d’aquest model basat en una inversió intensiva i en una sola figura de lideratge genera inquietuds. El municipi ha tancat el pla d’ajust i no ha incrementat impostos, però hi ha el risc que una aturada de les subvencions provoque tensions econòmiques greus.

El govern insisteix en la bona salut financera, però l’oposició demana més prudència i sobretot més capacitat per dialogar amb la ciutadania. El projecte del Centre d’Urgències d’Atenció Primària, per exemple, fa anys que és una promesa sense calendari clar. Mentrestant, el debat sobre el futur de Soler, si es presentarà de nou o no, marca el fons de totes les decisions estratègiques. Un quart mandat consecutiu podria accentuar encara més la sensació d’estancament democràtic.

En definitiva, Deltebre viu un moment d’efervescència urbanística i institucional, però també de desequilibri polític i de preocupació per la concentració de poder. La gran pregunta és si aquest model pot continuar sent viable, i socialment just, a mitjà termini.