El monument franquista de l’Ebre a Tortosa va estar a punt de ser retirat del mig del riu fa cinc anys quan, al costat de la llera, la Generalitat va plantar-hi una excavadora. Va ser el moment en què més va trontollar el monòlit a l’espai públic. Però no va ser tombat, i este estiu complirà seixanta anys. Coincidint amb l’aniversari s’aplana el camí de la retirada, ara que els tribunals han avalat que fos descatalogat, que només queda una sentència per dictar després d’anys de judicialització –si no s’obren més fronts-, i que governa a la ciutat la primera alcaldessa republicana des que ho fos Josep Rodríguez, afusellat pel franquisme fa 87 anys, 27 abans de la inauguració del monument.

0

Segur que tomba, o potser no

La persistència o no del monòlit ha seguit una trajectòria pendular durant més d’una dècada. El 2010, el govern convergent del moment va rebutjar una moció presentada per l'entitat cívica Casal Popular Panxampla, acompanyada de 856 signatures, que reclamava el compliment de la Llei de Memòria Històrica retirant el monument. Lluny d’això, el maig del 2016 el govern municipal va convocar una consulta ciutadana per dirimir si la ciutadania volia mantenir el monument o museïtzar-lo. Un 68% dels electors –amb una participació del 29%-, va votar a favor de mantenir-lo.

D’alguna forma es podia interpretar que se segellaven anys de visions discrepants, però no. Entre altres coses, perquè d’entrada els partidaris de retirar-lo rebutjaven tota legitimitat d’una consulta aliena a l’existència de la llei que ja deixava clar què calia fer amb la simbologia franquista existent a l’espai públic, per bé que permetia “salvar els elements” si concorrien “raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses”. El fet artístic ha estat, i continua sent, una de les grans qüestions de fons. Perquè la nova Llei estatal de Memòria del 2022 obliga a la retirada dels símbols franquistes de la via pública a no ser, de nou, que hi haja “raons artístiques o arquitectòniques que obliguen a mantenir-los”.

Sobre el valor artístic i la descatalogació

L’excepció de la qüestió artística deixa una escletxa per conservar el monument, per bé que no serà fàcil apel·lar-hi, perquè no té cap protecció, ja ni tan sols al catàleg del POUM, ara que el Tribunal Superior de Justícia i també el Tribunal Suprem han donat la seua conformitat a la descatalogació aprovada per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre el novembre del 2020, una modificació promoguda i tramitada per l’Ajuntament de Tortosa mesos abans.

El pronunciament dels tribunals sobre esta qüestió ha estat “un cop que ens toca assumir per bé que no hi estesem d’acord”, han afirmat des del Col·lectiu per la reinterpretació del monument (COREMBE) i l’entitat Tortosins pel Monument, per bé que no tiren la tovallola: “Esgotarem totes les vies que l’ordenament jurídic permeta. El nostre equip jurídic ja treballa en noves vies per defensar la vigència de la voluntat dels tortosins, expressada de manera clara en la consulta popular celebrada ara fa gairebé una dècada”, exposen en un comunicat.

0

A l’espera que els defensors puguen obrir nous fronts judicials, els que es van encetar quan Justícia anava a retirar el monument s’han anat tancant. Només queda per resoldre el recurs de COREMBE que va impugnar la concessió per part de l’Ajuntament de Tortosa de la llicència d'obres per a la retirada. De fet, la jutgessa va decretar la paralització de les obres ja començades com a mesura cautelar i va anunciar que no dictaria sentència sobre la llicència d'obres fins que el TSJC no es pronunciés sobre la descatalogació. Un cop fet el pronunciament, la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa demana al Govern “que inste al Jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Tarragona a dictar sentència i que s'aixequen les mesures cautelars”.

Catàleg estatal pendent

La nova llei estatal també fixa la necessitat d’incorporar els elements a retirar o eliminar en un futur catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica que encara no s’ha publicat. Pot demanar la seua inclusió la Generalitat de Catalunya, però també les entitats locals, les víctimes, familiars o entitats memorialistes entre altres. Tot i que el departament de Justícia no ha confirmat a preguntes d’este digital si ha demanat la incorporació d’este element al catàleg estatal, tot al·legant que “no entrarà a valorar el cas” mentre estiga judicialitzat, sí que és cert que figura inclòs en el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic.

"El catàleg estatal no està ni se l'espera", lamenta l'advocat i expert en Llei de Memòria Eduardo Ranz, qui en el seu dia va demandar l'Ajuntament de Tortosa per no retirar el monument, una demanda que va ser desestimada en part pel que fa a la retirada per bé que el jutjat va obligar el Consistori a elaborar un catàleg dels símbols franquistes. Ranz és crític amb la nova llei: "Primer perquè deixa a la voluntat dels responsables complir-la o no, i després perquè surt gratis incomplir", critica. Tampoc accepta l'escletxa artística: "Des del punt de vista social seria incomprensible que prevalga la part artística", apunta.

En l'àmbit normatiu, d'altra banda, cal restar pendent encara a si la futura Llei de Memòria que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya farà referència explícita i temporal a la retirada d’este símbol en concret, per la seua rellevància, i si posa terminis.

Encara compleix aniversaris

Inaugurat per Francisco Franco el juliol del 1966, el monument a la Batalla de l’Ebre de Tortosa va ser un dels símbols imponents que deixaven clar a l’espai més públic de la ciutat qui escriuria la història. Durant anys, veure’l despertava vergonya i impotència entre molts dels que passejaven vora el riu, i orgull a altres. Amb el temps, per acord del consistori municipal, l’any 1986, va ser desposseït del Víctor (anagrama personal de Franco) i de la inscripció al·lusiva al “Caudillo de la Cruzada y de la Paz de España”. L’any 2008, el consistori municipal va ordenar que es retiressin també les tres plaques informatives que commemoraven la construcció i la inauguració del monument, situades a banda i banda del riu, a peu de carrer.

0

En 60 anys, i la memòria s’ha desdibuixat entre les generacions més joves, però el monòlit feixista persistex elevat sobre una base de fang i de procediments judicials que, fins ara, ni l’han fet trontollar. "El monument de Tortosa és especialment sagnant - apunta l'advocat Eduardo Ranz-, no estem parlant d'una placa en una façana del Instituto de la Vivienda, representa el pitjor de la història precisament en esta zona de Catalunya". 

“Farem tot allò que estiga a les nostres mans tenint en compte que quan finalment arribe la sentència és el mateix departament de Justícia el que ha de procedir a la retirada del monument”, ha afirmat l’alcaldessa, Mar Lleixà.

Mentre torna o no l’excavadora a la llera del riu, el monument encara compleix aniversaris en ple segle XIX.