No fa massa, una amiga va enviar-me un enllaç d'un documental acompanyat d'un missatge que deia que li havia fet pensar amb mi. L'enllaç em va causar curiositat i vaig voler esbrinar el perquè de tot plegat.
El documental era Hola, Mundo. Los primeros pasos de la vida marcan el resto del camino. Vaig entrellegir que el documental explicava les experiències viatjant d'una parella, primer sense fills, i després amb un fill, i com els havia canviat la vida fer una volta al món.
Sempre he dit que moltes de les coses que estic fent ara, provenen d'un moment en la meva vida que vaig sentir la necessitat de trencar amb la vida que portava i sortir per trobar-me amb el món.
Fa onze anys, amb una amiga, també vam somiar i fer realitat una volta al món, un viatge de vida que encara continua cada dia.
Però encara em quedava una altra sorpresa i és que al començament del documental apareix com a col·laboradora la Katia Hueso, una de les referents de l'educació a l'aire lliure i investigadora dels beneficis de posar en contacte la natura amb la infància, de qui he llegit llibres i he pogut conèixer.
I endinsant-me al documental i viatjant amb les imatges, les emocions i algunes de les reflexions dels protagonistes ho vaig lligar tot.
Viatge, natura i infància.
Rubén i Lucía, els protagonistes del documental, parlen del viatge, com a forma de vida, com a possibilitat d'improvisar, de poder ser espontanis, de trencar amb una vida ultra estructurada, de l'efecte sorpresa, del temps per a ser i escoltar, per emocionar-se, on el viatge et deixa viure i sentir intensament.
Quan connectem l'aventura de viatjar amb la infància apareixen processos de vida que són significatius i que ofereixen als infants contextos d'aprenentatge reals, autèntics i amb espai - temps per a connectar-los amb les seves necessitats, que els permet adaptar-se a un sistema viu, canviant, amb riscos i molts de reptes.
Els infants són eterns viatgers i, si l'entorn els acompanya, guardaran des de ben petits a la seva motxilla explorada moltíssimes experiències vitals que nodriran la base del seu desenvolupament.
Sense anar tan lluny, estic vivint cada dia una volta al món on la infància és la meva companya de viatge i la natura el món que visitem. Cerquem junts i juntes camins per créixer, per crear vincles positius, de respecte, d'amor, d'autoregulació amb una actitud activa i una curiositat immensa per continuar viatjant.
Un viatge quotidià on res que estigui viu ens és aliè.
El documental era Hola, Mundo. Los primeros pasos de la vida marcan el resto del camino. Vaig entrellegir que el documental explicava les experiències viatjant d'una parella, primer sense fills, i després amb un fill, i com els havia canviat la vida fer una volta al món.
Fiji, jocs a la platja Foto: Cedida per Eva Campomar
Sempre he dit que moltes de les coses que estic fent ara, provenen d'un moment en la meva vida que vaig sentir la necessitat de trencar amb la vida que portava i sortir per trobar-me amb el món.
Fa onze anys, amb una amiga, també vam somiar i fer realitat una volta al món, un viatge de vida que encara continua cada dia.
Però encara em quedava una altra sorpresa i és que al començament del documental apareix com a col·laboradora la Katia Hueso, una de les referents de l'educació a l'aire lliure i investigadora dels beneficis de posar en contacte la natura amb la infància, de qui he llegit llibres i he pogut conèixer.
I endinsant-me al documental i viatjant amb les imatges, les emocions i algunes de les reflexions dels protagonistes ho vaig lligar tot.
Viatge, natura i infància.
NagNag Índia Foto: Cedida per Eva Campomar
Rubén i Lucía, els protagonistes del documental, parlen del viatge, com a forma de vida, com a possibilitat d'improvisar, de poder ser espontanis, de trencar amb una vida ultra estructurada, de l'efecte sorpresa, del temps per a ser i escoltar, per emocionar-se, on el viatge et deixa viure i sentir intensament.
Quan connectem l'aventura de viatjar amb la infància apareixen processos de vida que són significatius i que ofereixen als infants contextos d'aprenentatge reals, autèntics i amb espai - temps per a connectar-los amb les seves necessitats, que els permet adaptar-se a un sistema viu, canviant, amb riscos i molts de reptes.
Torres del Paine, Xile Foto: Cedida per Eva Campomar
Els infants són eterns viatgers i, si l'entorn els acompanya, guardaran des de ben petits a la seva motxilla explorada moltíssimes experiències vitals que nodriran la base del seu desenvolupament.
Sense anar tan lluny, estic vivint cada dia una volta al món on la infància és la meva companya de viatge i la natura el món que visitem. Cerquem junts i juntes camins per créixer, per crear vincles positius, de respecte, d'amor, d'autoregulació amb una actitud activa i una curiositat immensa per continuar viatjant.
Un viatge quotidià on res que estigui viu ens és aliè.
Katmandú, Nepal Foto: Cedida per Eva Campomar