Després d'un llarg procés d'observació i reflexió he buscat les paraules per expressar un missatge per animar a equips directius i comunitats educatives a mirar cap a enfora. A trencar les barreres emocionals de la por i la incertesa per cultivar, ara més que mai, el treball en equip i desmuntar l'hegemonia que diu que només s'aprèn a l’escola i entre quatre parets.
Tenim un sopluig educatiu, el currículum, que en cap cas s’especifica en quin espai s’ha de desplegar. Per què no ens atrevim a treure el currículum a fora de les quatre parets?
Teixir sistemes educatius seria una opció que donaria moltes oportunitats d'aprendre i evolucionar, d'esdevenir una escola connectada a la realitat.
El que veig ara, són moltes comunitats educatives que han integrat en el seu projecte educatiu un dia d'escola al bosc, m'entre d’altres neguen a la seua comunitat educativa la possibilitat d'evolucionar en un context on se'ns demana creativitat, suport mutu i compartir recursos.
L'escola búnquer, que no deixa cap opció a la comunitat amb la que comparteix a decidir entre totes. Una escola on no ha preguntat a infants i famílies quines necessitats tindran enguany, una escola on els missatge als infants són 'no toquis res que no siga teu!!!', una escola que s'omple de tanques metàl·liques i de marques per no moure’s d’aquí, o no se t'ocurrisca sortir de la línia marcada, una escola que prohibeix els extraescolars, una escola que no pregunta, no comparteix, no evoluciona en els temps en els que vivim i s'aïlla: una escola búnquer.
Però sempre hi ha llavors, en totes les comunitats educatives n'hi ha. I les llavors tenen esta força i energia per a germinar, per a sortir de la foscor i buscar aliances per a engendrar quelcom viu.
Conec moltes comunitats educatives, claustres, Afes i equips directius que s’ han atrevit a fer canvis, a sortir a fora, a buscar aliances. Conec consistoris que estan fent taules de treball municipals per connectar espais educatius més enllà de l’escola per oferir a temps complert equitat educativa, plataformes educatives territorials que busquen el treball en xarxa.
Així sí que podem avançar, mirant al nostre voltant per a teixir ecosistemes educatius i adonar-nos de la riquesa d'espais i equipaments de què gaudim a ciutats i pobles, d'entorns que poden esdevenir un canvi de mirada, escenaris d'aprenentatges significatius i projectes de lleure que són tan importants i necessaris com l'escola.
Difuminem les parets i les tanques de les escoles per a sortir a fora i abandonar esta idea que només s'aprèn entre quatre parets i en horari lectiu.
Prohibir l'escola en xarxa, participativa, activa, viva, amable, inclusiva té algun sentit?
De què ens protegeix?
Tenim un sopluig educatiu, el currículum, que en cap cas s’especifica en quin espai s’ha de desplegar. Per què no ens atrevim a treure el currículum a fora de les quatre parets?
Teixir sistemes educatius seria una opció que donaria moltes oportunitats d'aprendre i evolucionar, d'esdevenir una escola connectada a la realitat.
Aprenentatge al museu Foto: Cedida
El que veig ara, són moltes comunitats educatives que han integrat en el seu projecte educatiu un dia d'escola al bosc, m'entre d’altres neguen a la seua comunitat educativa la possibilitat d'evolucionar en un context on se'ns demana creativitat, suport mutu i compartir recursos.
L'escola búnquer, que no deixa cap opció a la comunitat amb la que comparteix a decidir entre totes. Una escola on no ha preguntat a infants i famílies quines necessitats tindran enguany, una escola on els missatge als infants són 'no toquis res que no siga teu!!!', una escola que s'omple de tanques metàl·liques i de marques per no moure’s d’aquí, o no se t'ocurrisca sortir de la línia marcada, una escola que prohibeix els extraescolars, una escola que no pregunta, no comparteix, no evoluciona en els temps en els que vivim i s'aïlla: una escola búnquer.
Ensenyament en un espai tancat i en distància social
Però sempre hi ha llavors, en totes les comunitats educatives n'hi ha. I les llavors tenen esta força i energia per a germinar, per a sortir de la foscor i buscar aliances per a engendrar quelcom viu.
Conec moltes comunitats educatives, claustres, Afes i equips directius que s’ han atrevit a fer canvis, a sortir a fora, a buscar aliances. Conec consistoris que estan fent taules de treball municipals per connectar espais educatius més enllà de l’escola per oferir a temps complert equitat educativa, plataformes educatives territorials que busquen el treball en xarxa.
Així sí que podem avançar, mirant al nostre voltant per a teixir ecosistemes educatius i adonar-nos de la riquesa d'espais i equipaments de què gaudim a ciutats i pobles, d'entorns que poden esdevenir un canvi de mirada, escenaris d'aprenentatges significatius i projectes de lleure que són tan importants i necessaris com l'escola.
Difuminem les parets i les tanques de les escoles per a sortir a fora i abandonar esta idea que només s'aprèn entre quatre parets i en horari lectiu.
Prohibir l'escola en xarxa, participativa, activa, viva, amable, inclusiva té algun sentit?
De què ens protegeix?
El pati ideal, descrit per un infant