No pretenc escriure un haiku, ni dibuixar un poema. Simplement jugo amb una paraula, tal com ho fem a l'escola bosc. Trenquem paraules per convertir-les en síl·labes i convertim un joc de picar de mans en tot un context d'aprenentatge.
La paraula Trabucador, trencada, té quatre síl·labes. Aprofitaré el verb trencar per a compartir la meua reflexió. Quan mirem allò que està passant no podem deixar de preguntar-nos, per què? I buscar respostes.
Trencar i els seus sinònims, atrotinar, destrossar, trossejar, malmetre... Sigueu o no de les Terres de l'Ebre, tots estos verbs no us fan parar per observar i actuar? Estem en un moment crític, en una oportunitat per reconstruir el que s'ha trossejat. En una mentalitat capitalista consumista podríem anar al supermercat o al centre comercial i comprar-ne un de nou. Que fàcil, no? O millor dit, a un click, podem tenir tot allò que volem, reposem i ja està, descartem la cosa destrossada.
Ens trobem en un trencament quotidià amb el medi que habitem tan bèstia que hauríem de parar-nos a reflexionar, i no entraré en la part tècnica i sistèmica de què està passant al Delta de l' Ebre, perquè tenim moltes persones que amb els seus articles i llibres que ens ho estan exposant. M'endinsaré en el món educatiu, que és el que comparteixo cada dia com a mare i acompanyant.
Quan el món està en crisi, què passa a l'escola? Quan al Delta de l'Ebre s'esborren ecosistemes, què passa a l'escola? És l'escola la que ens connecta a través d'un aprenentatge significatiu al substrat, humus, base, que alimenta els nostres vincles amb la natura i la societat?
A la Ràpita diem que vivim on la terra abraça el mar, a qui o què abracem? Des d'on abracem? Com diu Marina Garcés l'educació és un subjecte polític. Arromanguem-nos i removem consciències per no ser tan hipòcrites, perquè ara mateix al Delta estem perdent moltes coses que ja mai més podrem tornar a abraçar.
Haiku de l'escriptora rapitenca Carme Cruelles acompanyat d'una foto de Llorenç Marín en una exposició al Campus ebrenc de la URV el 2018 Foto: Cedida
La paraula Trabucador, trencada, té quatre síl·labes. Aprofitaré el verb trencar per a compartir la meua reflexió. Quan mirem allò que està passant no podem deixar de preguntar-nos, per què? I buscar respostes.
Pla general dels trams que es mantenen submergits de la barra del Trabucador després del pas del temporal Filomena Foto: Cedida a l'ACN
Trencar i els seus sinònims, atrotinar, destrossar, trossejar, malmetre... Sigueu o no de les Terres de l'Ebre, tots estos verbs no us fan parar per observar i actuar? Estem en un moment crític, en una oportunitat per reconstruir el que s'ha trossejat. En una mentalitat capitalista consumista podríem anar al supermercat o al centre comercial i comprar-ne un de nou. Que fàcil, no? O millor dit, a un click, podem tenir tot allò que volem, reposem i ja està, descartem la cosa destrossada.
Il·lustració del conte 'Riu amun, riu avall' Foto: Elisa Bernat
Ens trobem en un trencament quotidià amb el medi que habitem tan bèstia que hauríem de parar-nos a reflexionar, i no entraré en la part tècnica i sistèmica de què està passant al Delta de l' Ebre, perquè tenim moltes persones que amb els seus articles i llibres que ens ho estan exposant. M'endinsaré en el món educatiu, que és el que comparteixo cada dia com a mare i acompanyant.
Un infant llegeix el conte 'Riu amunt, riu avall' a l'escola bosc Tataküa Foto: Cedida
Quan el món està en crisi, què passa a l'escola? Quan al Delta de l'Ebre s'esborren ecosistemes, què passa a l'escola? És l'escola la que ens connecta a través d'un aprenentatge significatiu al substrat, humus, base, que alimenta els nostres vincles amb la natura i la societat?
Desembocadura de l'Ebre i Riumar des de l'aire Foto: Sofia Cabanes
A la Ràpita diem que vivim on la terra abraça el mar, a qui o què abracem? Des d'on abracem? Com diu Marina Garcés l'educació és un subjecte polític. Arromanguem-nos i removem consciències per no ser tan hipòcrites, perquè ara mateix al Delta estem perdent moltes coses que ja mai més podrem tornar a abraçar.