S'apropa el Nadal i com sempre ens agarren crisis de consumisme. I parlo de crisi, perquè com diu Jordi Pigem en el seu llibre, Bona crisi. Cap a un món post materialista, algunes les aprofitem per replantejar-nos moltes coses, mentre d'altres sucumbim al consumisme compulsiu irreflexiu. Quan volem acompanyar les nostres famílies en dates com les de Nadal podem escollir infinitats de camins per fer-ho, però tot té el seu risc.
Fa dies que observem com, el black friday y el cyber monday, són capaços de generar-nos una ansietat per comprar, perquè si no ho fem, sembla que ens estem perdent alguna cosa. El consumisme desmesurat és el que ens fa perdre el sentit comú i el que, amb trampes, perquè els lobbys mai voldran perdre ni regalar, ens controlen a tal extrem que fins i tot no som capaços de reaccionar.
I també fa dies que veiem com la corrent eco del consumisme omple les estanteries de grans superfícies de joguines de fusta, fins al punt que podríem dubtar de si això també forma part d'un sistema embogit i desmesurat on el missatge final és, compra! Compra! el què sigui però compra!
I ara penso amb la infància, i em ve a la ment una imatge d'un llibre fet pel·lícula, que sempre m'ha fet reflexionar. A Momo, de Michael Ende, hi ha un moment en què una nina, -Bebenín la muñeca perfecta, te pertenezco! I comencen a sortir d'un maleter moltíssimes coses del cotxe d'un dels homes de gris per dir-li a Momo que a partir de llavors amb totes aquelles nines ja no necessitarà jugar amb els seus amics. La resposta de Momo és que a aquelles joguines no se les pot estimar i acaba preguntant-li a l'home de gris si a ell no l'estima ningú?
Siguin joguines de fusta d'algunes grans superfícies, sigui pel monstre d'Amazon no podem parar de comprar i moltes vegades substituïm les coses materials perquè creiem que així serem més feliços i estimats. Momo tenia una virtut, li agradava escoltar. Escoltar-nos i preguntar-nos, quina necessitat de tot això tenim? I poder respondre amb fermesa i decidir com volem comprar. Relaxadament, al comerç de proximitat, a artesans , o poder regalar-ne de fets per nosaltres, amb consciència crítica i transformadors...
Teniu algun pla B per a este Nadal? La humanitat ha entrat en un compte enrere i allò que reconeixem com a casa o Planeta Terra ens l'estem carregant. Un compte enrere, que penja de les decisions individuals i col·lectives que tots i totes estem prenent.
Jo no hem rendeixo, amb encerts i errades continuo diàriament buscant un altre pla, en l'educació, el consum, en la manera de construir activament i col·lectivament un pensament crític actiu, lliure i autèntic.
Perquè no tenim un planeta B, no volem ser persones monitoritzades amb interruptors consumistes que ens volen fer perdre la capacitat crítica de construir quelcom diferent.
Fa dies que observem com, el black friday y el cyber monday, són capaços de generar-nos una ansietat per comprar, perquè si no ho fem, sembla que ens estem perdent alguna cosa. El consumisme desmesurat és el que ens fa perdre el sentit comú i el que, amb trampes, perquè els lobbys mai voldran perdre ni regalar, ens controlen a tal extrem que fins i tot no som capaços de reaccionar.
I també fa dies que veiem com la corrent eco del consumisme omple les estanteries de grans superfícies de joguines de fusta, fins al punt que podríem dubtar de si això també forma part d'un sistema embogit i desmesurat on el missatge final és, compra! Compra! el què sigui però compra!
I ara penso amb la infància, i em ve a la ment una imatge d'un llibre fet pel·lícula, que sempre m'ha fet reflexionar. A Momo, de Michael Ende, hi ha un moment en què una nina, -Bebenín la muñeca perfecta, te pertenezco! I comencen a sortir d'un maleter moltíssimes coses del cotxe d'un dels homes de gris per dir-li a Momo que a partir de llavors amb totes aquelles nines ja no necessitarà jugar amb els seus amics. La resposta de Momo és que a aquelles joguines no se les pot estimar i acaba preguntant-li a l'home de gris si a ell no l'estima ningú?
Momo i els homes de gris
Siguin joguines de fusta d'algunes grans superfícies, sigui pel monstre d'Amazon no podem parar de comprar i moltes vegades substituïm les coses materials perquè creiem que així serem més feliços i estimats. Momo tenia una virtut, li agradava escoltar. Escoltar-nos i preguntar-nos, quina necessitat de tot això tenim? I poder respondre amb fermesa i decidir com volem comprar. Relaxadament, al comerç de proximitat, a artesans , o poder regalar-ne de fets per nosaltres, amb consciència crítica i transformadors...
Fundes i moneders fets artesanalment amb fibres vegetals Foto: Sofia Cabanes
Teniu algun pla B per a este Nadal? La humanitat ha entrat en un compte enrere i allò que reconeixem com a casa o Planeta Terra ens l'estem carregant. Un compte enrere, que penja de les decisions individuals i col·lectives que tots i totes estem prenent.
Jo no hem rendeixo, amb encerts i errades continuo diàriament buscant un altre pla, en l'educació, el consum, en la manera de construir activament i col·lectivament un pensament crític actiu, lliure i autèntic.
Perquè no tenim un planeta B, no volem ser persones monitoritzades amb interruptors consumistes que ens volen fer perdre la capacitat crítica de construir quelcom diferent.