El problema del despoblament i el debat generat pels partits estatals al voltant de l’anomenada “España vaciada” va ser un dels principals temes de campanya electoral de les darreres eleccions generals. L’arribada al govern espanyol de PSOE, Podemos i Comuns, feia pensar que hi hauria una major sensibilitat i consciència a l’hora d’impulsar accions i canvis legislatius que reforcessen l’estructura de serveis bàsics i prestacions en l’àmbit rural o perifèric, però la realitat, malauradament, està sent molt diferent.
El tancament definitiu de l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre, arran de la jubilació d’una de les dues treballadores que prestaven el servei d’atenció al públic, i el trasllat de l’altre a una altra oficina, exemplifica clarament el despoblament de serveis bàsics que estan patint les nostres comarques. La justificació del tancament amb dos arguments com el que no tenen personal suficient per cobrir la vacant (fet que vol dir que no volen convocar noves places de funcionaris per reposar les que es van jubilant); o bé, que els funcionaris no volen anar a treballar a llocs com Móra d’Ebre; encara posa més en evidència la desatenció que patim el Priorat, la Terra Alta, i la Ribera d’Ebre, comarques a les quals prestava servei l’Oficina.
Cal recordar que el 26 de maig de 2021 s’aprovà al Senat, amb el suport dels vots del PSOE i de la majoria de grups polítics, una moció d’Esquerra Republicana en què s’instava al govern espanyol a reobrir l’Oficina. És més, el llavors senador socialista Manel de la Vega, tal com transcriu el Diari de Sessions, intervenia per afirmar que: “(…) Els socialistes durant estes quatre setmanes, des que es va anunciar el tancament de l’oficina de Móra d’Ebre (...) hem treballat per a revertir este tancament.(...) Hem parlat amb la Delegació del Govern de Catalunya, hem parlat amb els secretaris d’estat tant dels dos ministeris de Funció Pública i de Seguretat Social i ahir mateix el ministre es va comprometre a donar una sortida, una viabilitat, una solució a l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre. És una oficina que dóna servei a tres comarques d’interior (…), amb una població, com s’ha dit abans, envellida, i que, a més, necessiten un servei de primera mà. (...) i parlem també, evidentment, d’una sèrie de serveis pels quals hem de lluitar, que els polítics tenim l’obligació de donar solucions i els socialistes el nostre compromís és tornar a reobrir este servei”.
Un any després de la votació del Senat, ara fa unes setmanes, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, i la directora provincial de la Seguretat Social, feien saber a les presidències dels consells comarcals del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta que no reobririen l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre. A més els hi proposaven un conveni perquè prestessin des de les seus comarcals i amb treballadors dels consells, el servei que oferia l’oficina de Móra d’Ebre, sense aportar-los ni recursos econòmics, ni humans per fer-ho. És a dir gratis et amore.
La proposta va indignar els representants comarcals, perquè a més de constatar que ni el ministre, ni el PSOE complien els seus compromisos de reobrir el servei, se’ls volia traspassar una responsabilitat que és competència exclusiva de l’Estat, i a més de gratis, simplement per no voler cobrir la plaça del treballador jubilat de l’oficina de Móra d’Ebre.
Conscients de la importància de mantenir este servei obert, sobretot per a col·lectius que tenen un accés i coneixement limitat de les noves tecnologies, les presidències dels consells han proposat al subdelegat del govern espanyol que implementi un servei itinerant amb personal de l’administració espanyola, com ja es fa amb la renovació del carnet d’identitat, que es desplaci a les seus dels consells per oferir el servei que es donava a l’oficina de Móra d’Ebre. Veurem si esta proposta és acceptada.
Amb el tancament de l’Oficina de Móra d’Ebre, plou sobre mullat, i s’ha de sumar a tota la quantitat de greuges i desatenció que anem patint per part dels diferents governs espanyols; i que tants cops hem denunciat, reivindicat i treballat per intentar revertir.
Fem-ne memòria: estacions de tren tancades, línies ferroviàries deficients, menys freqüències de trens que acumulen trajectes de major durada; plans d’emergència nuclear exteriors pendents d’actualitzar; inexistència de cap projecte de l’Estat per facilitar amb mitjans i recursos la transició nuclear; diverses obres i actuacions pendents d’executar del Pla de Restitució Territorial; i unes variants de Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols, els projectes de les quals tenen caducada la Declaració d’Impacte Ambiental des de l’any 2012.
Molta feina per fer, molts compromisos pendents i el més calent a l’aigüera.
El tancament definitiu de l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre, arran de la jubilació d’una de les dues treballadores que prestaven el servei d’atenció al públic, i el trasllat de l’altre a una altra oficina, exemplifica clarament el despoblament de serveis bàsics que estan patint les nostres comarques. La justificació del tancament amb dos arguments com el que no tenen personal suficient per cobrir la vacant (fet que vol dir que no volen convocar noves places de funcionaris per reposar les que es van jubilant); o bé, que els funcionaris no volen anar a treballar a llocs com Móra d’Ebre; encara posa més en evidència la desatenció que patim el Priorat, la Terra Alta, i la Ribera d’Ebre, comarques a les quals prestava servei l’Oficina.
Cal recordar que el 26 de maig de 2021 s’aprovà al Senat, amb el suport dels vots del PSOE i de la majoria de grups polítics, una moció d’Esquerra Republicana en què s’instava al govern espanyol a reobrir l’Oficina. És més, el llavors senador socialista Manel de la Vega, tal com transcriu el Diari de Sessions, intervenia per afirmar que: “(…) Els socialistes durant estes quatre setmanes, des que es va anunciar el tancament de l’oficina de Móra d’Ebre (...) hem treballat per a revertir este tancament.(...) Hem parlat amb la Delegació del Govern de Catalunya, hem parlat amb els secretaris d’estat tant dels dos ministeris de Funció Pública i de Seguretat Social i ahir mateix el ministre es va comprometre a donar una sortida, una viabilitat, una solució a l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre. És una oficina que dóna servei a tres comarques d’interior (…), amb una població, com s’ha dit abans, envellida, i que, a més, necessiten un servei de primera mà. (...) i parlem també, evidentment, d’una sèrie de serveis pels quals hem de lluitar, que els polítics tenim l’obligació de donar solucions i els socialistes el nostre compromís és tornar a reobrir este servei”.
Un any després de la votació del Senat, ara fa unes setmanes, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, i la directora provincial de la Seguretat Social, feien saber a les presidències dels consells comarcals del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta que no reobririen l’oficina de la Seguretat Social de Móra d’Ebre. A més els hi proposaven un conveni perquè prestessin des de les seus comarcals i amb treballadors dels consells, el servei que oferia l’oficina de Móra d’Ebre, sense aportar-los ni recursos econòmics, ni humans per fer-ho. És a dir gratis et amore.
La proposta va indignar els representants comarcals, perquè a més de constatar que ni el ministre, ni el PSOE complien els seus compromisos de reobrir el servei, se’ls volia traspassar una responsabilitat que és competència exclusiva de l’Estat, i a més de gratis, simplement per no voler cobrir la plaça del treballador jubilat de l’oficina de Móra d’Ebre.
Conscients de la importància de mantenir este servei obert, sobretot per a col·lectius que tenen un accés i coneixement limitat de les noves tecnologies, les presidències dels consells han proposat al subdelegat del govern espanyol que implementi un servei itinerant amb personal de l’administració espanyola, com ja es fa amb la renovació del carnet d’identitat, que es desplaci a les seus dels consells per oferir el servei que es donava a l’oficina de Móra d’Ebre. Veurem si esta proposta és acceptada.
Amb el tancament de l’Oficina de Móra d’Ebre, plou sobre mullat, i s’ha de sumar a tota la quantitat de greuges i desatenció que anem patint per part dels diferents governs espanyols; i que tants cops hem denunciat, reivindicat i treballat per intentar revertir.
Fem-ne memòria: estacions de tren tancades, línies ferroviàries deficients, menys freqüències de trens que acumulen trajectes de major durada; plans d’emergència nuclear exteriors pendents d’actualitzar; inexistència de cap projecte de l’Estat per facilitar amb mitjans i recursos la transició nuclear; diverses obres i actuacions pendents d’executar del Pla de Restitució Territorial; i unes variants de Gandesa, Corbera d’Ebre i Riudecols, els projectes de les quals tenen caducada la Declaració d’Impacte Ambiental des de l’any 2012.
Molta feina per fer, molts compromisos pendents i el més calent a l’aigüera.