No hi ha res que puga dir per acomiadar l'any amb dignitat que no em sone frívol, la veritat. M'agradaria escriure un text d'estos que consolen ànimes, però tot el que em surt té una aparença ridículament convencional, com passa amb les paraules del capellà en un funeral o quan volem consolar a algú dient que "el temps ho cura tot" ignorant que el futur potser no ens va a favor. Voldria trobar un paper que embolcalle el 2021 d'entranyables rens lluny dels caçadors que els volen matar o una postal amb llums i molts colors. Però ni jo mateixa m'ho creuria.
Voldria pensar en noves oportunitats, en persones més fortes i solidàries, en polítiques a l'alçada de la vida... però el blanc que cobreix el paisatge màgic de Nadal que guardem en el nostre imaginari no es deixa escriure, es fon entre els dubtes i la tristor que carreguem.
Aplaudeixo totes les persones que no s'estan deixant portar per l'apatia i la desesperança i desitjo de tot cor que la naïf i la lluitadora que hi ha en mi guanye a l'adulta deprimida.
A l'any nou li demano el mateix que tothom està desitjant amb urgència, però mentre arriba em vull omplir de confiança i de torró i de vi i de música i de tot allò que cure l'ànima. No és ben bé una celebració, és una mentida per pal·liar el dolor.
Estes festes apel·lo a l'esperit del Tió, caguem-nos en tot, si ho necessitem, aprofitem el grup bombolla per ser i dir com ens sentim sense postals que ho adornen, buidem, queixem-nos i riguem-nos de la nostra misèria, i després ja podrem reconèixer la nostra fortuna. Reparem-nos i preparem-nos, res més.
Voldria pensar en noves oportunitats, en persones més fortes i solidàries, en polítiques a l'alçada de la vida... però el blanc que cobreix el paisatge màgic de Nadal que guardem en el nostre imaginari no es deixa escriure, es fon entre els dubtes i la tristor que carreguem.
Aplaudeixo totes les persones que no s'estan deixant portar per l'apatia i la desesperança i desitjo de tot cor que la naïf i la lluitadora que hi ha en mi guanye a l'adulta deprimida.
A l'any nou li demano el mateix que tothom està desitjant amb urgència, però mentre arriba em vull omplir de confiança i de torró i de vi i de música i de tot allò que cure l'ànima. No és ben bé una celebració, és una mentida per pal·liar el dolor.
Estes festes apel·lo a l'esperit del Tió, caguem-nos en tot, si ho necessitem, aprofitem el grup bombolla per ser i dir com ens sentim sense postals que ho adornen, buidem, queixem-nos i riguem-nos de la nostra misèria, i després ja podrem reconèixer la nostra fortuna. Reparem-nos i preparem-nos, res més.