04
d'agost
del
2022
Actualitzat
el
05
d'agost
a les
0:46h
El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV situa l'abandonament del poblatibèricdel'Anticd'Amposta, a la serradelMontsià, entorn de l'any200abans de la nostraera (ANE). Durant la tercera excavació del jaciment, que acaba este divendres, s'han trobat restesceràmiques en el sector on s'han localitzat les primeres cases i recintes, que permeten posar esta data. Això indica que l'Antic estava poblat quan esclata i es produeix la SegonaGuerra Púnica (entre 281 ANE i el 201 ANE) i els investigadors creuen que el van abandonar "per alguna acció de represàlia per part dels romans.
SamuelSardà, directordelesexcavacions i investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV ha assenyalat que l'historiadorTitusLivi fa referència a un poblat ibèric des del qual es va avisar els cartaginesos que arribaven les embarcacions romanes durant la batalla de les Golesdel’Ebre. Per les dates, el posicionament geogràfic i el control visual del territori que té el jaciment de l'Antic d'Amposta, podria aquest, "perfectament", el poblat al qual fa menció Livi, segons Sardà.
Després de dues setmanes d'excavacions també s'han pogut delimitar dues fases d'ocupació, la de l'IbèricPle i la de l'IbèricFinal. Sardà ha avançat que l'any que ve s'investigaran els estrats inferiors, "sota dels potents nivells d'enderroc que enguany s'han documentat" i preveuen que "aportin molta més informació i de més qualitat".
Malacofaunaiplom
Entre les troballes d'esta campanya hi ha "restes significatives" de malacofauna (cloïsses, petxines i altres mol·luscs), que indica que els habitants de l'Antic aprofitaven a fons els recursos fluvials i marítims. "Es tracta d'un tipus de restes bioarqueològiques que poden permetre extreure dades especialment interessants per a caracteritzar el paleopaisatge deltaic d'època protohistòrica. És a dir, pensem que des de l'arqueologia podrem també contribuir a conèixer millor la història del delta de l'Ebre i la seva evolució", ha remarcat el director de l'excavació.
Els arqueòlegs han recuperat un lingot de plom i això es relaciona amb el treball del metall i l'activitat metal·lúrgica, també del bronze, al mateix poblat.
SamuelSardà, directordelesexcavacions i investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la URV ha assenyalat que l'historiadorTitusLivi fa referència a un poblat ibèric des del qual es va avisar els cartaginesos que arribaven les embarcacions romanes durant la batalla de les Golesdel’Ebre. Per les dates, el posicionament geogràfic i el control visual del territori que té el jaciment de l'Antic d'Amposta, podria aquest, "perfectament", el poblat al qual fa menció Livi, segons Sardà.
Després de dues setmanes d'excavacions també s'han pogut delimitar dues fases d'ocupació, la de l'IbèricPle i la de l'IbèricFinal. Sardà ha avançat que l'any que ve s'investigaran els estrats inferiors, "sota dels potents nivells d'enderroc que enguany s'han documentat" i preveuen que "aportin molta més informació i de més qualitat".
Malacofaunaiplom
Entre les troballes d'esta campanya hi ha "restes significatives" de malacofauna (cloïsses, petxines i altres mol·luscs), que indica que els habitants de l'Antic aprofitaven a fons els recursos fluvials i marítims. "Es tracta d'un tipus de restes bioarqueològiques que poden permetre extreure dades especialment interessants per a caracteritzar el paleopaisatge deltaic d'època protohistòrica. És a dir, pensem que des de l'arqueologia podrem també contribuir a conèixer millor la història del delta de l'Ebre i la seva evolució", ha remarcat el director de l'excavació.
Els arqueòlegs han recuperat un lingot de plom i això es relaciona amb el treball del metall i l'activitat metal·lúrgica, també del bronze, al mateix poblat.