El 7 de maig de 2025, l’Agència Catalana de Notícies (ACN) va informar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ampliaria lleugerament la crescuda controlada del tram final de l’Ebre i rastrejaria els sediments fins al Delta: «L’organisme de conca ha rebaixat dos metres la cota de l’embassament de Flix per potenciar l’arrossegament de materials», explicava l’ACN.

El 8 de maig de 2025 l’ACN va entrevistar al cap de l’Oficina de Planificació de la CHE, Miguel Ángel Garcia Vera, dins d’una notícia titulada: «La crescuda controlada de l’Ebre multiplica puntualment per 20 els sediments transportats per la xarxa de reg del Delta. La CHE aprofita l'episodi per estudiar els efectes del desembassament i com millorar la gestió del tram final». És important destacar la paraula «puntualment» ja que, conforme indica la notícia, la crescuda controlada només va durar 10 hores.

Amb tot, «per primer cop, [la CHE] ha volgut mostrar públicament com segueix tota l’operació per treure conclusions que, sobre el paper, li permetin millorar la gestió dels sediments que arriben al Delta, una de les responsabilitats que se li retreu, política i judicialment, des de fa anys al territori". Aquest és un tema clau: sense la pressió de les organitzacions no governamentals la CHE no hauria mogut fitxa. Tot i que la fitxa que ha mogut és molt menuda, l’ha moguda perquè des de Sediments els estem denunciant des de fa anys i hem acabat portant-los als tribunals. I penso que la fitxa és molt menuda perquè la part de la política institucional és la més coixa dins d’este front de lluita.

Què demana la Taula del Delta en matèria de gestió de sediments al riu Ebre? No ho sabem... I és terrible que al 2025 encara no ho sapiguem. En canvi, sí que sabem los esforços i les desenes i desenes de milions d’euros que s’han invertit per tornar a desviar aigua de l’Ebre cap al canal Xerta-Sénia o per moure arena entre les platges del Delta.

Com podem entendre lo comportament de la CHE i de la Taula del Delta? Les notícies citades anteriorment aporten algunes pistes: l’embassament de Riba-roja es va mantindre a una cota de 65,5 metres durant la crescuda; la notícia no precisa la quantitat de tones de sediments transportades durant estes hores però sí que transmet una dada molt optimista de Garcia Vera segons la qual l’Ebre està transportant 200.000 tones de sediments de mitjana anualment. Tot i que la dada és molt optimista està molt lluny del 1.500.000 tones/anuals que alguns experts apunten que fan falta per mantindre el Delta.

I com es pot arribar a 1,5 milions de tones anuals? Els experts en gestió de sediments fa més de vint anys que estudien este tema a l’embassament de Riba-roja i saben que s'hi pot arribar si les crescudes duren més i si es fan buidatges complets dels embassaments de Riba-roja i Flix. És evident que això té un cost. Un cost que Juan Pedro Martin-Vide (UPC) va xifrar en 1 milió d’euros per l’energia que la hidroelèctrica de Riba-roja (Endesa) deixaria de produir durant un buidatge complet. En tot cas, si parlem de diners, els buidatges són el sistema de gestió de sediments més econòmic, al voltant de 50 cèntims el metre cúbic, segons el mateix Martin-Vide.

I encara parlant de diners, Endesa hauria d’entregar a l’Estat per contracte: un 25% de l’energia que produeix a preu de cost. Això al sistema Mequinensa Riba-roja-Flix suposaria ingressos de desenes de milions d’euros anuals...

Per què no reclama això la Taula del Delta? L’article de l’ACN aporta algunes possibles pistes quan destaca els «problemes als pantans i la xarxa de reg». Citant paraules del dirigent de la CHE: “La crescuda està recollida com un dels components dels cabals ecològics a la desembocadura i, des del punt de vista ambiental, és una experiència positiva i necessària. Però s’ha de fer de forma controlada i raonable perquè no deixem de tenir efectes als usuaris que hem de controlar”, va indicar a l’ACN.

La notícia indicava que el descens de la cota de l’embassament de Riba-roja «va produir problemes en embarcadors o captacions. Al Delta, apunta [Garcia Vera], la crescuda podria deixar alguns dipòsits de sediments a la xarxa de reg que caldria retirar».

Los nostres avantapassats deltaics gestionaven los sediments en aigua i en pales (colmateig), serà que avui en dia no ho podem fer en tractors? No és raonable que els embarcadors o les captacions d’aigua dels embassaments puguen estar uns dies sense funcionar per reduir la colmatació de l’embassament i, al mateix temps, per aportar sediments a un Delta de l’Ebre que està desapareixent, en bona mesura, per culpa dels pantans?

Per què no pensem també en el gaudi que pot suposar a les poblacions de la vora dels embassaments veure per primera vegada el riu Ebre corrent lliurement per dins dels embassaments? Podrien fins i tot vendre turísticament estos episodis de renaturalització del riu!

Des de les organitzacions no governamentals fa uns deu anys que fem els deures en matèria de sediments. Recordem que l’1 de febrer del 2015 vam iniciar la Campanya pels Sediments i hem treballat incansablement estes pautes i les hem traslladat en mocions als ajuntaments, en proposicions als parlaments, en llibres, en documentals, en rodes de premsa, en xerrades, en marxes, en manifestacions... Ara els ho toca a la Taula del Delta i al govern català moure fitxa en matèria de sediments a l’Ebre, perquè «Lo riu és vida» si li dixem que sigue vida! I cal anar més enllà de l’eslògan, de la pancarta i de la foto.