L'angula en perill, escac a la pesca més insòlita del Delta de l'Ebre

Els pescadors defensen esta activitat tradicional amenaçada pel col·lapse de l'espècie: "Sense nosaltres no hi haurien angules, perquè el furtivisme es dispararía"

Publicat el 26 de febrer de 2026 a les 06:01

L’angula és l’espècie més extraordinària que es pesca al Delta de l’Ebre, i també a la desembocadura dels rius Ter, Muga i Fluvià, en molta menys mesura. Ho és pel recorregut ingent que fa des que hi arriba creuant l’Atlàntic des del mar dels Sargassos, i també pel preu que assoleix al mercat com a producte delicatessen. Però les dades científiques evidencien el col·lapse de l'anguila, que des del 2008 és considerada en perill crític d'extinció per part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), per bé que continua sense estar protegida a casa nostra. Fa una setmana, les comunitats autònomes van frenar un nou intern del govern espanyol de fer-ho, la qual cosa comportaria prohibir una pesquera molt arrelada al Delta.

Comprovem la inquietud per la situació visitant la zona més desitjada pels pescadors durant la campanya de l’angula, la Gola de Migjorn, on arriben els alevins de l'anguila després d'una travessia en la que deixen entre dos i tres anys de la seua vida. Un cop assoleixen l'aigua dolça, comencen a remuntar el riu engreixant-se fins fer-se adultes i al cap de 8 a 12 anys, a la tardor, els arriba l'instint per reproduïr-se, i les anguiles tornen cap al mar on van néixer, hi desoven, moren, i tanquen el cicle, que comença de nou. 

A Migjorn hi trobem a Ramon i a Xavi, dos pescadors amb permís professional de Sant Jaume d’Enveja, ben enfeinats instal·lant els bussons -tal com s'anomena este art de pesca tradicional-. Hi bufa un vent endemoniat en esta antiga desembocadura del riu Ebre. Actualment, està obstruïda durant bona part de l’any, però de tant en tant, com actualment, s’autoritza a obrir-la amb maquinària, perquè el riu baixa molt alt de cabal i la mesura afavoreix la fluïdesa de l'aigua cap al mar. Una obertura providencial per a ells, perquè esta és una de les zones més valorades per pescar l’angula, i tenen sort aquells a qui els toquen per sorteig anual els sis punts de captura autoritzats a Migjorn.

  • Bussons de pesca de l'angula, a la nit.

El risc, però, és màxim, perquè si no es pot obrir esta sortida, es queden sense pescar durant tota la campanya. Enguany, provisionalment es va poder obrir la setmana passada i els queda només fins el proper dissabte per recuperar el temps perdut i salvar la temporada. Tots dos tenen altres feines, ens expliquen, i l’angula ve a ser un complement anual molt ben pagat, per això ho esperen tot l’any, i per això es passen tot el període de pesca dormint en una caravana prop dels punts autoritzats, per evitar que algú els robe els bussons durant les nits, que ja els ha passat en alguna ocasió i estan escarmentats. Amb tot, els compensa el sobreesforç.

L’última nit Ramon i Xavi van capturar un quilo d’angula. No massa, va ser una nit fluixa. El quilo a la llotja es paga a entre 250 i 350 euros, la meitat del preu pel qual sortirà al mercat. En una jornada molt bona poden sextuplicar la xifra. Però s’ho juguen tot en els dos mesos de període autoritzat des del 2025. Això és menys de la meitat que fa sis anys, quan podrien pescar angula durant 4 mesos i 20 dies. La restricció no és només temporal, també s’ha aplicat respecte el nombre de punts de captura autoritzats.

Restriccions de dies i de punts de captura

L’any 2020 n’hi havia 237 entre el riu Ebre i les pesqueries del delta, i actualment en són 153. Els pescadors defensen esta pesquera aferrant-se a les dades més recents de captures, que indiquen una repuntada de les poblacions els últims anys. “Fa uns 20 anys podíem pescar, de mitjana, uns mil quilos d’angula per campanya, i fa dos anys ens situàvem a la meitat, però també ara tenim la meitat de dies autoritzats, i la meitat de punts permesos, així que fem un esforç pesquer important i malgrat tot, percentualment les captures es mantenen, fins i tot hi ha hagut un repunt de captures en els dos últims anys”, assegura Pascual Bertomeu, secretari de la l’Associació de Pescadors Professionals d’Angula de Sant Jaume d’Enveja.

L’informe aportat per la direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat arriba a una conclusió semblant: “Podem afirmar que cada bussó calat durant el 2025 ha capturat el doble d’angula que cada bussó calat en 2020”. Així ho va defensar la Generalitat en la reunió de la setmana passada amb el govern espanyol, on es plantejava la protecció com a espècie en perill d’extinció.

Els pescadors també exposen com a arguments per mantindre esta pesquera el valor socioeconòmic que aporta l’espècie a la zona i la possibilitat d’adoptar altres mesures que les administracions desatenen perquè optar per la menys costosa, prohibir pescar, lamenten. En este sentit, Bertomeu reclama que "no es pot limitar tota solució en la prohibició de la pesca perquè hi ha molts factors que estan afectant l’espècie i sobre els quals no s’actua: hi ha una degradació de l’hàbitat, de la qualitat de l’aigua del riu, hi ha embassaments, barreres de migració que impedeixen l’entrada de les angules per desenvolupar les fases adultes en anguiles, hi ha contaminació, espècies invasores predadores, demanem que les solucions vinguen a pal·liar estos factors ja identificats”.

  • Detall d'angules

El cicle trontolla

El biòleg Marc Ordeig, investigador especialitzat en l'ecologia dels rius, apunta que la transformació dels hàbitats ha condicionat també l'evolució de l'espècie. "Antigament les anguiles remuntaven el riu Ebre pràcticament fins dalt de tot, a Cantàbria, però amb la construcció de les preses no van més enllà de Riba-roja d'Ebre", explica. Al tram final del riu i a les llacunes del delta, on ha quedat reduït el seu hàbitat, les condicions també han canviat, amb l'arribada de noves espècies, algunes depredadores.

"Potser una de les solucions seria enderrocar algunes barreres, fer rampes, per expandir el seu espai", sosté. També cita la qualitat de les aigues com un altre dels factors que ha propìciat que "al llarg dels anys, tan les poblacions d'anguiles com d'angules hagin experimentat una tendència decreixent, encara que en els últims anys sembla que hi ha hagut una remuntada". Este fet fa que calga ser prudents i mantenir l'observació: "Encara no sabem si són suficients o no les mesures ja aplicades de les vedes". 

Un declivi pronunciat

Siga com siga, alguns estudis científics tenen la llum roja d’alerta ben encesa. És el cas de la comunicació “Recent disminució d'anguiles en una gran zona humida mediterrània” publicada a la revista científica Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems. “Més enllà del conegut declivi de l'anguila registrat a finals del segle XX, l'espècie es troba actualment implicada en un declivi igualment pronunciat i continu al Delta de l'Ebre. Les pèrdues d'abundància recents són de magnitud més gran que les observades fa unes cinc dècades, i ara afecten una espècie ja greument afectada”, exposen els autors de l’informe, publicat al gener del 2025. Sostenen que “el recent declivi de l'anguila podria ser impulsat per l'explotació contínua d'un estoc ja deteriorat”.

I van directes a la diana: “La magnitud de les disminucions recents, tant al delta de l'Ebre com a altres llocs, exigeix una reavaluació urgent de l'estat de l'anguila i, en conseqüència, de la regulació pesquera associada”.

Però igual com els pescadors, reconèixen també que la pesca no és l’únic motiu de la situació actual: “El recent descens de les anguiles també podria estar relacionat amb invasions emergents, per exemple la del cranc blau. L’informe de la direcció general de pesca. El cranc blau detectat per primera vegada al Delta de l'Ebre el 2012, té un gran potencial per modificar les comunitats envaïdes, i ja s'ha suggerit que la seva propagació i augment de l'abundància estarien relacionats amb tendències negatives de les anguiles a causa de la depredació”. A més, també apunten a les preses com a condicionants per a la distribució artificial de l'anguila, afegeixen.

El secretari de l'associació de Sant Jaume dona la volta a la visió restrictiva: "Sense pescadors no hi haurien angules, perquè el furtivisme es dispararia, ara els propis professionals se n'encarreguen de vigilar ben bé les zones autoritzades, i també hi ha vigilància policial, però sense ells, la situació s'agreujaria", conclou.