La papallona del boix, una espècie exótica invasora originària d’Àsia, es va detectar per primera vegada a Catalunya (La Garrotxa) l’any 2014, i en una década s’ha anat escampant pel país, provocant afectacions importants a les boixedes. El 2024, la plaga es va detectar per primera vegada en terrenys forestals al Baix Ebre, així com a l’Alt Urgell i al Pallars Jussà. A les dos primeres comarques és on enguany hi ha més avisos d’afectacions importants. A més, tant al Baix Ebre com al Montsià (i també al Berguedà, al Ripollés i al Solsonès) és on la situació ha empitjorat més en un any, si bé encara les comarques més afectades l’any passat van ser estes tres últimes i Osona i la Garrotxa.
Pel que fa a municipis de les Terres de l'Ebre, s'havia detectat ja a la Sénia i al Mas de Barberans, i ara s'ha localitzat també en terrenys de Roquetes, Alfara de Carles i Amposta.
- Mapa de zones afectades per la papallona del boix.
- Cedida
Conèixer la distribució de la plaga a Catalunya i els graus d’afectacióha estat un dels reptes principals del grup de treball que l’any 2017 es va constituir a Catalunya, en el qual estan representats el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i el Departament d’Interior i Seguretat , a més d’especialistes del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Este grup de treball també va redactar i implementar un pla d’acció.
De les prospeccions realitzades a finals de l’any passat, es pot concloure que l’eruga del boix continua la seua expansió territorial, tot i que manté un ritme més lent que el dels primers anys (2018-2020). Ara ja és a 208 municipis de 26 comarques. També es continua avançant en el coneixement del comportament d’esta plaga (estudi de les corbes de vol a distintes zones) i en l’anàlisi de diferents mètodes de control. Després de diverses proves, la conclusió és que el control és possible en l’àmbit de la jardineria, però resulta inviable en l’àmbit forestal a gran escala. Tot i això, s’han aplicat tractaments puntuals d’emergència per preservar alguns boixos o boixedes monumentals o emblemàtiques.
