Fa 27 anys que la Vuelta ciclista no tenia un inici o final d’etapa a les Terres de l’Ebre, una sequera que es trencarà este dimecres. Roquetes acollirà la meta de la 5 etapa de la prova, culminant un agost d’alta activitat mediàtica al municipi, amb el protagonisme de l’Observatori de l’Ebre durant l’eclipsi del dia 12 i ara acollint l’elit del ciclisme mundial. Abans d’arribar-hi, el gran grup travessarà les Terres de l’Ebre en un recorregut que sortirà de Falset a les 13.34 hores i seguirà per Marçà, Capçanes, els Guiamets, Móra la Nova, Ginestar, el Perelló, l'Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta, Tortosa, Tivenys, el Coll de Som, Benifallet, Paüls i Xerta, per acabar a Roquetes entre les 17.20 i les 17.40 hores.
El dimecres 26 d'agost, per tant, no serà una data qualsevol en la crònica del territori. Els 173,4 quilòmetres de recorregut es divideixen en sectors que captivaran una audiència global de 190 països: una atenció internacional que ha pesat en l’obstinació i els recursos que ha invertit la Diputació de Tarragona per tancar l’acord de pas amb l’empresa Unipublic, que gestiona la Volta en nom d’ASO, propietària de la cursa i també del Tour.
D’esta manera, la prova en l’única etapa d’enguany per Catalunya, discorrerà íntegrament per la Costa Daurada i l’Ebre i serà la primera vegada este segle que tindrà un final ebrenc.
El recorregut
L'acció s'iniciarà a Falset, bressol de la cultura vitivinícola, travessant Marçà, Capçanes i els Guiamets. Aquí, els ciclistes rodaran entre costers de vinyes ancestrals i enfilaran cap a Móra la Nova i Ginestar, buscant la brisa marina a través del Perelló, on la velocitat començarà a tensar la disciplina del gran grup. La cursa s'endinsarà al Delta de l’Ebre, passant per l'Ampolla, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja i Amposta. Les imatges aèries mostraran al món els camps d'arròs i la biodiversitat d'un espai natural únic a Europa. En el tram final, l’escamot resseguirà la llera de l'Ebre per Tortosa, pujarà el Coll de Som —primer avís per a les cames cansades— i travessarà Tivenys, Benifallet i Xerta abans del desenllaç a Roquetes.
Esta pau geogràfica, però, es trencarà amb l'aparició d'un relleu trencacames que posarà a prova els llançadors dels equips més potents. Després de la temptativa del Coll de Som, l'ascensió a l'Alt de Paüls es perfila com el punt de ruptura tàctica. Situada a pocs quilòmetres de la meta, esta rampa presenta un dilema estratègic fascinant. Seran capaços els equips de velocistes purs, com l'Alpecin-Deceuninck de Kaden Groves, de controlar el gran grup per arribar a l'esprint? O serà el moment idoni perquè homes explosius com Wout van Aert o els més atrevits ataquen per trencar la unitat del grup? El desnivell positiu d'este sector és prou exigent per a fer patir aquells que no hagen gestionat bé l'esforç, evitant potser l'esprint massiu i afavorint una arribada en un grup reduït.
L'arribada a Roquetes
L'entrada a Roquetes serà un exercici de precisió. Els ciclistes accediran al nucli urbà per l'avinguda del Port de Caro, enllaçant amb el carrer Major i el carrer Pare Romanyà, un tram on la col·locació serà vital abans d'encarar la línia de meta definitiva a l'avinguda de la Val de Safan. Esta meta consolida Roquetes com una "destinació ciclista de referència". El municipi ja té l'experiència de la Clàssica Terres de l'Ebre i el pas de la Volta a Catalunya 2023, on encara ressona el ressò de la victòria de Primož Roglič.
Un elenc de llegendes
El nivell competitiu previst per a l'edició de 2026 és molt elevat. L’elit del ciclisme modern es donarà cita a les carreteres amb noms que ja han escrit pàgines d'or en este esport, entre els quals brilla amb potència especial Tadej Pogačar. Després de conquerir per cinquena vegada el Tour de França, l’eslové participa amb el seu equip UAE Team Emirates-XRG buscant la victòria en la competició que va començar dissabte a Mònaco i acabarà a Granada el 13 de setembre. Per plantar-li cara se les veurà amb Primož Roglič, Wout van Aert, Richard Carapaz i Mads Pedersen o els grans referents de casa: Enric Mas i Mikel Landa, entre altres.
Precedents amb anècdotes
Serà la primera vegada este segle que la Vuelta té la meta a les Terres de l’Ebre. L’últim com va ser a la Sénia, una localitat que ha viscut dos etapes decisives en la dècada dels 90 (concretament el 1999 i el 1993). L’última va ser el 20 de setembre del 1999, amb sortida a la Sénia i arribada a València, mentre que el 1993 va acollir el final de l’etapa València-la Sénia (206 km).
La Ràpita ha estat una altra de les localitats ebrenques a acollir una arribada, concretament l’etapa que va sortir de Terol el 21 d’abril de 1983, i s’hi va produir una anècdota tant còmica com recordada: el jove i prometedor esprinter belga Eric Vanderaerden venia llançat per guanyar la seua primera etapa. Amb la pressió i els nervis, es va equivocar de pancarta a la recta de meta i va aixecar els braços per celebrar la victòria abans d'hora. En adonar-se de l'error, ja era tard: l'italià Giuseppe Petito el va sobrepassar a la línia d'arribada per endur-se el triomf, deixant el belga amb un pam de nas (va acabar 3r, superat també pel català José Luis Laguía, que va ser 2n).
Tortosa és, de llarg, el municipi de les Terres de l'Ebre amb més tradició a La Vuelta, havent allotjat etapes des de la primeríssima edició de la cursa i sent escenari de grans batalles i rivalitats llegendàries (1935, 1955, 1957, 1961, 1962 i 1978). Una de les estades més recordades va ser l’any 1957, en el moment àlgid de la ferotge rivalitat entre els dos millors ciclistes espanyols de l'època, Federico Martín Bahamontes i el basc Jesús Loroño. Bahamontes anava de líder, però el seleccionador espanyol Luis Puig va propiciar una escapada de Loroño que va destronar el toledà. Loroño es va posar líder a la meta de Tortosa (i acabaria guanyant aquella Vuelta). La llegenda explica que aquella nit a l'hotel de Tortosa la discussió va ser tan gran durant el sopar que Loroño va agafar Bahamontes pel pit i li va preguntar si tenia algun problema. Expliquen que Bahamontes es va tancar a l’habitació demanant que li pugessen el menjar perquè deia que Loroño li volia pegar. L’última arribada i sortida de la ciutat va ser el 1978.
