Innovació, diversitat i qualitat. Amb la intenció d'aplicar estes condicions va néixer ara uns mesos la Sala B a d'Amposta, un espai alternatiu que cal tenir en compte estes vacances de Nadal. Sense anar més lluny, este dissabte feu espai a l'agenda si us apeteix endinsar-se en el caos més absolut per treure punta a l'absurditat i a la diversió. L'espectacle d'improvisació "Piérdete en Chicago", a càrrec dels còmics Jordi Galo i David Simón, aterra este 20 de desembre a la Sala B (22:30 h) en una comèdia imprevisible, que es desenvolupa sense guió previ i que es construeix des de l’escenari a temps real, des de zero, davant dels ulls de l'espectador. El contingut és un misteri absolut, fins i tot per als mateixos actors. El motor de la funció és el públic.

Galo i Simón llancen preguntes a l'audiència —com ara "quin és el vostre viatge desitjat?"— per recollir suggeriments i idees. Estos inputs es converteixen en la matèria primera amb la qual, en qüestió de segons, els dos actors teixeixen una trama, desenvolupen personatges i construeixen situacions còmiques sobre la marxa. La complexitat tècnica d'este format és formidable. Durant l'espectacle, els dos intèrprets poden arribar a donar vida a fins a 20 personatges diferents. Però el repte no acaba aquí: en una pirueta escènica poc comuna, els actors comparteixen estos personatges, intercanviant-se els rols en diferents moments de l'obra.

El resultat és una "escenografia imaginària" dinàmica i sorprenent que exigeix la complicitat i la imaginació de l'espectador”, apunta Jordi Galo. Una incertesa que és a la vegada pressió i alliberament: "Nosaltres d’entrada no sabem què farem. Estarem allí sense saber què passarà”, assegura. Contràriament al que puga semblar, esta aparent anarquia escènica, però, només és possible gràcies a una disciplina fèrria i un entrenament constant, on l'espontaneïtat és el resultat d'una tècnica depurada. La improvisació: més enllà de l'espontaneïtat. I és que la improvisació no és simplement sortir a escena i deixar-se anar. Segons explica Galo, és una disciplina teatral que requereix un entrenament rigorós i continu, equiparable a la d'un esportista d'elit. Una part clau d'este entrenament consisteix a desenvolupar una sinergia profunda amb el company d'escena. Galo i Simón han de conèixer perfectament els seus estils respectius per construir sobre les idees de l'altre de manera instantània, convertint la seua compenetració en el pilar central de la tècnica. Esta metodologia fa que la "impro" siga un format amb unes característiques molt diferents del monòleg o stand-up, un gènere que, tot i la seva popularitat, presenta més rigideses.

L'èxit de la improvisació es fonamenta en tres lleis bàsiques que Galo considera essencials: "Acceptar, proposar i no negar mai". L'acceptació és clau: si un actor proposa anar a la piscina i l'altre ho nega, l'escena s'estanca. En canvi, si accepta la proposta i hi afegeix un nou element ("Sí, anem a la piscina, però prenem un refresc"), la història avança i es construeix col·lectivament. Esta tècnica és la que permet als actors navegar per la complexa interacció que es genera amb l'audiència, convertint-la en coautora de l'espectacle. "Piérdete en Chicago" és una oportunitat per desconnectar, deixar-se portar i, sobretot, gaudir.