Amb la introducció d’una experiència immersiva, el Museu de les Terres de l’Ebre vol donar rellevància als jaciments protohistòrics locals i, sobretot, captar l’atenció del públic adolescent. L’ús d’ulleres de realitat virtual transforma la visita: ara els usuaris exploren el poblat preibèric de Sant Jaume d’Alcanar tal com va existir fa 2.700 anys

Esta reconstrucció es basa en les recerques extenses del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona (GRAP-UB), que porta dècades excavant el lloc. Esta pràctica es troba entre les primeres aplicacions d’immersió virtual a assentaments protohistòrics catalans, i el museu té previst ampliar-la a altres espais similars del territori.

Amb la proposta, els visitants accedeixen a una recreació virtual d’una fortificació de l’edat del ferro, desenvolupada pel GRAP-UB sota la supervisió del museu i amb el suport del Departament de Cultura i l’Ajuntament d’Alcanar. L’activitat es localitza a la secció de protohistòria de la sala permanent d’Arqueologia. Mar Villalbí, tècnica i conservadora d’Arqueologia, explica que "pots veure volums i alçades. Si vas al lloc pots veure l’alçada (dels murs) però aquí ho veus acabat, et fas més a la idea de com podia ser perquè de vegades és complicat".

El jaciment de Sant Jaume d’Alcanar no respon al perfil habitual dels assentaments de l’edat del ferro. Amb 26 campanyes d’excavacions, els investigadors del GRAP-UB han recuperat un poblat força complet damunt d’un turó, amb murs que conserven una altura destacada. Villalbí assenyala que "és un jaciment molt singular que s’ha conservat molt sencer". Segons exposa, en el moment de la seua destrucció, amb un foc, es plega dins d’ell mateix i, per tant, queden moltes restes i es pot treballar bé arquitectònicament per saber com era".

Importància històrica i descobriments recents

Les restes localitzades podrien ser la primera evidència d’una colònia fenícia permanent a la costa de l’Ebre, força més al nord del que s’havia pensat i amb anterioritat a la presència grega a Roses i Empúries. David Garcia, director de les excavacions i membre del GRAP-UB, apunta que, segons el conjunt d’objectes trobats, l’enclavament podria correspondre a una factoria fenícia o fins i tot a la residència d’un cap local. L’entorn permet estudiar les interaccions entre pobladors arribats i comunitats locals, així com la seua transformació als trams finals dels rius Ebre i Sénia.

Tecnologia virtual com a eina de divulgació patrimonial

Este projecte de realitat immersiva fa possible explorar altres maneres d’explicar el patrimoni. Elena Fabra, directora del museu, subratlla que esta iniciativa "suposa ampliar l’oferta i millorar l’experiència del visitant, així com arribar a més públic". L’adopció d’estes tecnologies pot facilitar l’accés al patrimoni arqueològic local, sobretot per als més joves, que habitualment presenten poca predisposició a participar-hi. Segons el museu, si s’introdueixen formats o relats relacionats amb eines digitals, "resulta més fàcil".

Els codis visuals propis de les generacions actuals afavoreixen que comprenguin millor estos continguts. Segons Villalbí és una forma d’apropar-ho a tothom perquè moltes vegades és complicat que, a partir de les restes que hi ha, la gent entengui que hi havia parets altes. En general, amb els joves estàs parlant el seu mateix llenguatge, les noves generacions ja han crescut en la imatge, principalment, i la descodifiquen més ràpidament", remarca.

La visita virtual es realitza a la sala permanent d’Arqueologia, un espai on la realitat immersiva facilita al visitant captar i entendre amb més claredat com era la vida durant la primera edat del ferro. El museu valorarà la resposta del públic per estudiar si pot portar l’experiència a altres llocs arqueològics protohistòrics en col·laboració amb el GRAP-UB. La directiva afirma que "la idea és anar creixent i anar posant més experiències de realitat immersiva"

La iniciativa ha estat possible gràcies a una subvenció de 5.649 euros del Departament de Cultura per projectes culturals basats en tecnologia immersiva i a l’aportació de 4.000 euros procedent del mateix GRAP-UB per impulsar projectes propis.