opinió

Lo riu és vida: aigua i sediments a l'escola

«El dia després de la llevantada, a moltes escoles se'n devia parlar però en sé d'altres que no. Ho deixarem córrer?»

per Eva Campomar , La Ràpita, 29 de gener de 2020 a les 08:37 |
Semblava que lo de la emergència climàtica no anava amb natros, ara sí?
Fa més de deu anys vaig tenir la oportunitat de compartir una expedició pel riu Ebre en barquetes de perxar. Des del Riu Segre a Lleida, vam arribar a la confluència, a l'aiguabarreig Segre-Cinca i Ebre, i allí vam emprendre riu avall un viatge fluvial per la natura, la història i cultura del territori.

 

L'aiguabarreig entre els rius Segre, Ebre i Cinca Foto: Espais Naturals de Ponent


El temps viscut al riu, amb les persones que ho vaig compartir, em van fer adonar que lo Riu és un testimoni viu de la nostra història (expulsions, guerres civils, vida quotidiana, festes...) i també de la nostra cultura i idiosincràsia. Però també vam contemplar en el transcurs de la travessia la nostra manera de relacionar-nos amb la natura i quina cultura del consum venim gastant. Preses, centrals nuclears, indústries... i tot per a nosaltres i les nostres necessitats.

 

Central nuclear d'Ascó vista des de l'Ebre. Foto: ACN


Nosaltres, unes i altres, persones que convivim en una societat on ningú vol renunciar a certs privilegis que podrien ser innecessaris. Però arriba una llevantada i ens sacseja les consciències. I ens n'adonem que no només és fràgil el Delta, sinó la humanitat.

Estem, com diu Marina Garcés, en un punt de no retorn i això ens empeny a tirar la tovallola? Doncs no, tot al contrari això ens hauria de moure per a organitzar-nos, per a informar-nos, per a mirar i escoltar, per a buscar i fer passes individuals i col·lectives per a un canvi de paradigma.

I aquí ve la pregunta. Quin paper té la comunitat educativa en aquesta transformació? Com es situa l'escola en aquest paper educatiu en aquest context d'emergència climàtica?
Ens coresponsabilitzem?
 

Confecció d'una pancarta per a la Campanya pels Sediments Foto: Cedida


El dia després de la llevantada, a moltes escoles se'n devia parlar però en sé d'altres que no. Ho deixarem córrer? Marta Comas, en el seu llibre Okupes a l'escola! La veu de les famílies al sistema educatiu, parla que l'educació hauria de ser un acte ètic, estètic i polític, pensament que compateix amb altres referents de l'educació com L. Malaguzzi. Necessàriament s'ha d'interpel·lar l'escola amb reflexions de rabiosa actualitat.
 

Infants aprenent sobre els sediments i la pervivència del Delta Foto: Cedida


 

 

Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
02/06/2020

​Escoles a la natura, manifest

21/04/2020

​Poetes del silenci

18/03/2020

Continuar sent!?

19/02/2020

Una volta al món, cada dia

29/01/2020

Lo riu és vida: aigua i sediments a l'escola

19/12/2019

PLAneta B?

19/11/2019

Camins

07/08/2019

Trastorn per dèficit de Natura

02/07/2019

Pugem arbres #pugemarbres

28/05/2019

Escenaris de vida

Participació