Procés català: aturada de país
01/01/1970
Este dimecres la nostra portada i les xarxes socials es mantindran amb informació mínima i oferirem únicament informació que faça referència a la vaga
EDITORIAL
01/01/1970
«Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del Govern legítim de Catalunya siguen alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguen reprendre les seues funcions»
Editorial
01/01/1970
«Tenim el deure de ser al costat del Govern i de la majoria parlamentària que li dona suport, en el ferm determini que tots els catalans votem l'1 d'octubre»
EDITORIAL
01/01/1970
"Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat.", diu l'editorial conjunta de cent mitjans catalans
01/01/1970

Hi ha moltes lectures que emanen de la manifestació que dimecres va viure tot el país, la cadena humana més gran mai feta, festiva, pacífica, en positiu, perseguint l'honrós i enorme anhel de la llibertat d'un poble. Les Terres de l'Ebre, acostumades com estaven des de feia anys a mirar-se la Diada amb certa distància, llevat d'algun acte institucional sovint solemne però allunyat de la reivindicació social i els sentiments identitaris -molt de temps apaivagats del gruix de la col·lectivitat- han tingut un paper clau en la mobilització que precisament ha tingut com a fet diferencial i trencador la màxima unitat viscuda fins ara de tots els territoris del Principat en la proclama de la seua independència respecte l'Estat espanyol. Sense dubte, segurament, esta és la manifestació de l'11 de setembre menys centralista i més territorial, representativa i transversal, no entén d'edats ni de posicions socials i agrupa un amplíssim ventall ideològic: des dels afèrrims convençuts als que s'hi han afegit en els últims temps. No ho és tot. És també l'expressió popular d'una fartamenta en la pèrdua de benestar i de drets socials que molts somnien restablerts sense l'espoli i el maltracte a que l'Estat central està sotmetent Catalunya. I encara anem a passos: el poble català no fa més que reclamar un exercici de democràcia: la possibilitat de votar en una consulta clara, pel sí o no a independitzar-se de l'Estat espanyol. Este exercici democràtic és un dret tan de base a estes alçades del segle XXI que no hi pot haver govern que se vulgue dir democràtic que dixe d'escoltar, i acatar, la veu del poble. El poble ha pres aire amb la força de la raó i ha decidit anar pel davant. Ho fa i, si convé, s'endurà pel mig tot aquell que el vulgue enganyar, o que mire cap a un altre costat. Només podem esperar dels polítics que sàpiguen gestionar la qüestió pública i el mandat d'una ciutadania que ara reclama la consulta, clara, concisa i compromesa per al 2014. Ara el poble va al davant i ho fa amb tota la força de la raó, i d'aquells que el representen, qui el vulgue seguir, només ha de fer-ho. O, si no, que s'aparte. Mentrestant, hi pot haver tot el diàleg que calgue, però per a la propera Diada, la consulta ha d'estar feta. Només així se pot millorar una democràcia prou foradada que coixeja per tots cantons.

01/01/1970

El Consell de Ministres ha aprovat este mes d'agost, a proposta del ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, un Reial Decret pel qual es regula el catàleg d'espècies invasores, que inclou el vet a 186 espècies, entre elles el caragol massana. L'objectiu, diu el Govern central, és disposar de major segureta jurídica i reforçar la protecció del medi natural i la biodiversitat. Elegant, així dit, sí que queda, però no n'hi ha prou. El catàleg, i les accions legals que van vetar l'entrada del caragol massana a l'Estat español, l'any 2011, quan ja estaba la plaga posant arrels al delta de l'Ebre, són mesures insuficients que ha pres el Govern español per lluitar contra una espècie que està posant en risc l'equilibri biològic i la ideosincràcia agrícola del delta. Cal que es trenque la desidia completa que està mostrant el ministeri de Cañete cap a una plaga que, a més de ser una amenaça per a la resta d'Europa és ja una realitat amb efectes preocupants al delta. S'hi ha de destinar sense demora ja no interés, que no l'ha mostrat fins ara, sinó recursos, perquè la responsabilitat sobre el que passa no li pot ser aliena. Mentrestant, la Generalitat, que ha anat aplicant mesures aquí i allà per apaivagar la crítica situació, ha de plantejar immediatament als afectats quin és el seu pla integral anunciat per emprendre l'hivern, i n'esperem eficacia, que de plans ja en coneixem molts. A la vista de la situació, per molt meritòria que siga, i ho és molt, la dedicació dels voluntaris de Seo/Birdlife presentada esta semana per col·laborar a controlar l'extensió del caragol, és només un tiraxines més davant un exèrcit.

01/01/1970

El coordinador del Butlletí de Conjuntura i professor de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV, Joan Antoni Duro, no podia ser més clar: "El pitjor trimestre". Així és com ha començat l'any l'economia ebrenca, a partir de les dades dels tres primers mesos. De nou, la caiguda de l'ocupació convida a pensar que l'Ebre no ha tocat fons, encara. Però només uns dies després de fer-se públics uns resultats altra vegada descoratjadors, arriba, des de París, un intangible. Una mera declaració, un futurible, si voleu, un clau roent al qual agafar-se, però aquí està. Hi haurà qui sospite que pot ser el començament d'una nova frustració, però això crida a un immobilisme que ja té assumida la frustració en la seua essència.

01/01/1970

El periodisme ebrenc està tocat. També ho està el periodisme en general, no necessàriament el que es fa a les Terres de l'Ebre, però les darreres estocades als professionals de la comunicació que s'han fet des de l'Administració pública a l'Ebre, acumulades als acomiadaments que fa temps que són una constant, també en el sector privat, —que han fet minvar les redaccions i pràcticament deixar en testimonials les corresponsalies—, han fet saltar els senyals d'alarma. I si els mateixos professionals estan espantats de la deriva que està prenent el que, al final, ha de ser un dret social, preocupats davant el retrocés en l'exercici de la professió des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu, i davant la precarietat laboral inicialment acceptada i finalment enquistada, la societat ha de prendre consciencia plena del fet que este és, principalment, un problema de tots. Sobretot perquè hi ha en risc el dret bàsic de rebre una informació de qualitat, just en un moment en què paradoxalment, i dissimulat sota l'allau d'informació sense processar que arriba per tots costats gràcies a les noves tecnologies, hi ha signes evidents d'obscurantisme, corrupció i crisi de la política, que no és altra cosa que l'exercici del poder per gestionar el bé comú, just, vés per on, quan més llum i taquígrafs està en condicions d'exigir la nostra societat hiperinformada. El periodisme és més necessari que mai, però no necessàriament tot, sí, aquell que es fa des de la independència, el que dóna les claus per poder interpretar tot el que està passant amb garanties de veracitat. Deia el sociòleg Manel Castells en un article publicat dissabte passat que no es pot parlar de crisi del periodisme, sinó de transformació. Allò que vertaderament està en crisi és el sistema caduc de negoci d'alguns mitjans de comunicació, en connivència amb una Administració que creu que convenç apel·lant a l'estalvi, un argument fal·laç i, com a mínim, enganyós. Però esta no és una guerra de model empresarial, sinó de model de servei públic, i sobretot ha de ser la batalla del periodisme i de la societat per exigir l'accés a res més i res menys que tot un dret fonamental. El missatger, a qui molts sempre volen matar, mereix que lluitem per salvar-lo. Esperem haver tocat fons per poder posar finalment les bases, entre tots, per a una informació millor.

01/01/1970

Flix ha tancat, de la manera més exemplar, el primer mes d'una lluita incommensurable. Tot i assistint a una situació històrica, en l'àmbit més general, en què l'aixecament dels moviments socials està prenent un protagonisme més rellevant que mai en democràcia, l'actitud d'orgull valent que impulsa la reacció unida d'este poble de la Ribera d'Ebre mereix que totes les Terres de l'Ebre el miren, es traguen el barret i li traslladen tota la solidaritat.

01/01/1970

Lear, CEMEX, ara ERCROS. N'hi ha més, però estes tres firmes articulaven una columna vertebral industrial paral·lela a la dreta de l'Ebre. Una línia transversal del territori que s'acaba de desplomar del tot, amb l'anunci de la companyia ERCROS d'acomiadar un 75 % de la plantilla. És el conte de les obvietats. Resultava obvi que una companyia d'esta envergadura difícilment tindria en compte la dependència que ha teixit amb Flix per posar a la balança de les decisions que s'han de prendre si els beneficis baixen.

01/01/1970

Cada vegada hi ha més sensació d'impunitat davant la taca de corrupció que arriba als màxims estaments de l'Estat. Una sensació que contribuïx, per la banda negativa, a desconfiar dels poders que han de garantir la nostra democràcia, i per la positiva, a adonar-nos-en de fins a quin punt esta democràcia és millorable. Potser la corrupció no és nova, potser simplement ara, en el pitjor moment pels sacrificis que fa la ciutadania, comença a emergir a la superfície tota, o part, de la gran pasterada.

01/01/1970

De vegades, és cert que la gent reacciona quan sent que se li està prenent el pèl. Les dades que aportem a continuació evidencien una presa de pèl suprema:
A començament de 2003, la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya, governada per Convergència i Unió (CiU), es va comprometre a desenvolupar a l'Aldea una central integral de mercaderies (CIM). Després que el projecte haja estat uns anys aturat, Manel Nadal (PSC), secretari de Mobilitat del DPTOP; el director d'Incasol (Institut Català del Sòl), Emili Mas; el director general d'Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya); Iñaki Badiola, i el director General de la societat Cimalsa, Ignasi Ragàs, van signar un conveni per construir una plataforma logística intermodal a les Terres de l'Ebre. Segons el Govern, les obres de la plataforma, que rebria el nom de Logis Ebre, podrien començar el 2008 i suposarien una inversió de 10 MEUR. On és?

01/01/1970

Un 23 % dels joves en edat de treballar i menors de 25 anys de la Unió Europea no tenen feina. A Espanya, la xifra arriba a l'índex insuportable d'un 54 %. Són dades que evidencien el fracàs inapel·lable de les polítiques laborals dels governs europeus per extensió, i de l'espanyol per elevació, que ha fabricat una generació perduda mentre, per a més indignació, mira a una altra banda, a la de prolongar l'edat de jubilació.

01/01/1970

Gaudir d'una llar, que a més ha de ser "digna i adequada", per si calien ambigüetats, és un dret constitucional per bé que coste de creure tenint en compte les barrabassades que s'han arribat a fer entorn precisament a la construcció d'habitatges. Els poders públics, si haguéssem de fer cas a la Carta Magna vigent des de fa més de 30 anys, han de promoure les condicions necessaries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interés general per impedir l'especulació.

01/01/1970

En una setmana n'hem tingut prou per comprovar que aguaita.cat omple un buit informatiu necessari a les Terres de l'Ebre. La rebuda ha estat entusiasta per part d'aquells sectors a qui volíem arribar des d'un principi i això ens anima a seguir endavant.

Al mateix temps que diem això, comprovem que, malgrat tot, hi ha coses al territori que no han canviat. Com les pressions i els intents d' 'adreçar' la postura del mitjà en alguns assumptes. Per a bé o per a mal, vivim en un territori petit, on tots ens coneixem, i això ha estat aprofitat per la classe política per controlar, sense cap tipus de pudor, allò que se'n diu d'ells als mitjans. Un fet que en períodes electorals com l'actual s'accentua.

Aguaita.cat ha nascut amb el compromís de no cedir a aquestes pressions, perquè només ens devem als nostres lectors. La classe política del territori sortiria guanyant si acceptés que una societat és més rica i avançada si gaudeix, amb normalitat, de pluralitat informativa.

També sortiríem tots guanyant si, aquesta mateixa classe en comptes de tenir 'sota control' allò que se'n diu d'ells, sabés respondre amb transparència quan des dels mitjans volem passar comptes. Aquesta hauria de ser la funció de tots plegats i no l'anterior.

01/01/1970

Aguaita.cat naix en esta època de crisi econòmica i periodística amb tota la descaradura i la il·lusió que li permet la seua existència fins ara embrionària. Neix sense llastres ni lligams per afrontar un gran repte, que és el d'atendre, fins on puga arribar, les necessitats informatives que tota societat precisa, en aquest cas l'ebrenca, per ser cada més lliure i més democràtica.

I neix perquè qui l'ha gestat creu fermament que tota crisi implica renovació, oportunitat, reflexió i impuls cap a endavant, però sobretot perquè sosté que hi pot haver la manera en què el periodisme torne a mirar a la gent als ulls, a parlar-hi de tu a tu, a recollir la veu de carrer i no només la d'aquelles fonts oficials i oficialistes que poc a poc han anat monopolitzant l'espai d'intercanvi comunicatiu.

Pàgina 1 de 1