La Fatarella ha sigut, enguany, el municipi ebrenc que ha acollit la commemoració del Dia Internacional de les Dones Rurals. La celebració ha esdevingut una jornada que ha pres una dimensió especial en el marc de l’Any Internacional de la Dona Pagesa 2026, proclamat per les Nacions Unides.

La jornada ha servit per reivindicar la contribució de les dones al desenvolupament dels territoris rurals i al sector primari, tant en la producció d’aliments i la sostenibilitat ambiental com en l’economia local, les cures i la cohesió social dels pobles. També s’hi ha posat de manifest que encara persisteixen desigualtats en àmbits com la titularitat de les explotacions, l’accés al finançament, la participació en els espais de decisió i el reconeixement de la feina de les dones.

En la seua intervenció, la directora d’Igualtat i Feminisme a les Terres de l’Ebre, Mercè Guirao, ha reivindicat el paper històric de les dones en l’origen de l’agricultura i ha assenyalat que “l’agricultura la vam inventar nosaltres, les dones”. Guirao ha posat en valor que, milers d’anys després, les dones continuen reclamant el reconeixement dels seus drets i del seu paper en un sector que elles mateixes van contribuir a fer néixer.

Un repte de futur: el relleu generacional

Un dels eixos de la jornada ha estat el relleu generacional, un dels principals reptes que afronta el món rural. En este sentit, s’ha destacat la necessitat de retenir talent, generar oportunitats i garantir que les noves generacions puguin desenvolupar els seus projectes de vida als pobles, amb accés a habitatge, serveis, feina i espais de participació.

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha situat este repte en el context de la realitat demogràfica dels municipis rurals i ha plantejat una pregunta: “Qui ens rellevarà?”. Gonell ha defensat que el relleu generacional també passa per entendre la realitat de les persones que arriben de fora i facilitar-ne l’arrelament. “Si volem mantenir vius els nostres pobles, hem de ser capaços d’obrir-nos a noves realitats”, ha afirmat.

En este sentit, ha remarcat que l’arribada de noves famílies pot contribuir a garantir el futur dels serveis i dels equipaments dels municipis. “Si hi ha criatures, hi ha escola. Si hi ha famílies, hi ha serveis. Si hi ha persones grans, hi ha necessitat de serveis de cura. I tot això forma part d’un mateix ecosistema”, ha assenyalat.

Som Ruralitats: habitatge i arrelament

La jornada ha inclòs la presentació del projecte Som Ruralitats, una iniciativa que aborda el repte de l’habitatge i l’arrelament al món rural i que busca connectar habitatges privats en desús amb persones que volen establir-se al territori. El projecte posa en relació habitatge, cooperativisme i comunitat i planteja que recuperar una casa buida no és només recuperar un espai físic, sinó també una oportunitat per tornar a generar vida al poble.

En este sentit, Gonell ha destacat que “si aconseguim que una casa estigui cuidada, que hi visqui una família i que esta família contribueixi a repoblar el poble, ja estem fent una aportació molt important”. La proposta ha permès també posar sobre la taula la necessitat d’abordar el despoblament des d’una perspectiva àmplia, entenent que l’arrelament depèn de diversos factors: l’habitatge, els serveis, l’ocupació, les cures, l’educació i la capacitat de generar comunitat.

Les dones com a líders del món rural

La jornada ha posat un èmfasi especial en la necessitat d’anar més enllà del reconeixement del paper històric de les dones rurals i avançar cap a una participació plena en els espais de decisió. El delegat del Govern ha defensat que “no n’hi ha prou amb reconèixer el paper de la dona en el món rural. Hem d’anar una mica més enllà i permetre que les dones entrin també en els espais de direcció, que siguin empresàries, que liderin projectes i que participin en la presa de decisions”.

En este sentit, ha assenyalat que durant anys s’ha arrossegat una determinada manera d’entendre el món rural i el paper de les dones, i ha defensat la necessitat d’incorporar una mirada diferent en les polítiques públiques. La jornada ha comptat amb una taula rodona amb les protagonistes del projecte Som Ruralitats: Neus Miró Climent, Yusimi Fiol Gil, Neus Berengué Pascual, Olivia Rius Blanch i Anna Orós Rodríguez, que han compartit les seves experiències i reflexions sobre l’habitatge, l’arrelament, el cooperativisme, el món rural i el paper de les dones.

La commemoració, que ha finalitzat amb l’actuació musical Amb Nom de Dona, ha deixat un missatge compartit: el futur dels pobles rurals passa per garantir oportunitats, facilitar l’arrelament de noves famílies i reconèixer les dones no només com a sostenidores del territori, sinó també com a protagonistes i líders del seu futur.