L'assemblea de la comunitat de Regants de la Zona Oriental de la Terra Alta (REGZOTA) ha aprovat la construcció d'una plantasolar de 5 MW, la més gran vinculada a una xarxa de regadiu de Catalunya. Es construirà a l'estació de bombament 1 i costarà 7 milions d'euros. Acció Climàtica finançarà el 85% del cost. "Era just que Catalunya es responsabilitzés amb la Terra Alta que tant contribuïx a la generació d'energia renovable", ha defensat Jesús Gómez, director del departament a l'Ebre. La planta solar permetrà estalviar un 70% de la factura energètica que ha incrementat el cost de l'aigua als regants.
El Govern també finançarà el 85% del projecte d'ampliació de la zona de reg en mil hectàrees, quan la CHE autoritze la nova zona de reg.
La comunitat de regants de la zona oriental de la Terra Alta ha celebrat una assemblea extraordinària a la Fatarella este dilluns. El principal punt de l'ordre del dia ha sigut l'aprovació del projecte de la planta solar fotovoltaica que es construirà l'any que ve a l'estació de bombament 1, la més gran de la xarxa de reg, que abastix les vuit col·lectivitats i municipis de la comunitat.
Tindrà una potència de 5 MW amb bombes de 3.000 kW. El director d'Acció Climàtica a l'Ebre, Jesús Gómez, ha agraït a la comunitat de regants que haja treballat "durant dos anys" per trobar l'encaix i la solució tècnica, gens fàcil, per fer "arrencar" estes bombes i distribuir l'energia a tota la xarxa de regadiu. Gómez ha destacat que serà la planta solar més gran de Catalunya vinculada una instal·lació de reg de suport.
Un estalvi del 70%
Amb la central solar, els regants terraltins estalviaran un 70% de la seva factura energètica, ja que esta estació de bombament on s'instal·larà consumix el 80% de l'energia de la comunitat. Aleix Sunyer, president de la REGZOTA, ha recordat que el cost de la llum s'ha incrementat un 40% els últims anys i que ha suposat un increment del preu de l'aigua per als pagesos, de 25 cèntims d'euro per metre cúbic a 35 cèntims d'euro.
La previsió és que el plec de clàusules per a la construcció de la central solar estiga llest en uns mesos i es face la licitació dels treballs enguany. La construcció es faria l'any que ve i estaria en marxa el 2026. El cost és de 7 milions d'euros i Acció Climàtica en pagarà el 85%, en tres aportacions anuals fins al 2026, "perquè el cost és alt".
El director territorial també ha assenyalat que es treballa per declarar el projecte d'utilitat pública i accelerar els tràmits i que s'han fet modificacions al projecte inicial per no afectar l'hàbitat de l'àguila cuabarrada. El projecte de la planta fotovoltaica també s'ha presentat a la direcció general d'Energia perquè un dels propòsits és introduir a la xarxa elèctrica l'energia generada sobrant i vendre-la.
Mil hectàrees més de regadiu
L'assemblea també ha votat el projecte per tirar endavant la fase sis de la zona de reg de suport, una ampliació de 960 hectàrees amb reg de suport als municipis de Batea, Gandesa, Caseres i Bot. Amb esta ampliació s'assoliria la concessió de 9.315 hectàrees que té la comunitat terraltina, actualment d'uns 2.600 regants. La junta ha fet diverses reunions amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per incloure noves zones a la delimitació de rec, tràmit previ al desplegament, que finançarà també el Departament d'Acció Climàtica.
La CHE ha de definir les zones que es podran regar amb l'ampliació. Els nous regants tenen terrenys que per cota no poden abastir-se de les basses actuals, perquè estan més alts. Per fer l'ampliació caldrà construir una nova estació de bombament i una nova xarxa.
La zona d'Arnes i Horta de Sant Joan no es poden acollir a l'ampliació. En este cas, cal una nova concessió d'aigua per part de la CHE que caldria demanar i incloure en la revisió del Pla de Conca de l'Ebre a partir de 2027.
A punt d'acabar el projecte de digitalització
Sunyer també ha assenyalat que estan al 85% les obres de modernització de la xarxa de rec oriental de la comarca amb un sistema de control intel·ligent, basat en el telecontrol. Els treballs permetran digitalitzar 300 hidrants, que abasteixen 3.600 hectàrees, una tercera part de la zona de regadiu. El projecte acabarà a l'octubre i ha costat uns 3 milions d'euros. Amb este sistema es podrà controlar les fuites i els usuaris coneixeran "al moment" el consum d'aigua que estan fent. També permetrà lectures més àgils i ràpides a la comunitat.