L'artista Miquel Paton (Tortosa 1959-2021 Barcelona) va morir el passat dijous i dixa el sector de l'art i la cultura afligit. L'artista i professor tortosí, tot i que molt arrelat a la Ràpita on vivia, ha estat reconegut per les seues planimetries i geometries inspirades pel paisatge del delta de l'Ebre, declarat seguidor de la Teoria de Color de Goethe i de les teories estètiques de Baudelaire. El director de la seua última exposició a la Fundació Vilacasas, Àlex Susanna, ha lamentat la pèrdua "d'un magnífic artista i una gran persona". També se sumen a este condol altres personalitats intel·lectuals, com Emili Rosales Castellà, escriptor i editor. "Paton ha passat pel món creant bellesa. Com cruix tot quan se'n va un amic que ha transmès la plenitud", ha apuntat.

Paton "va transformar les planimetries del Delta en unes partitures cromàtiques amb ressons romànics, de vitralls gòtics, constructivisme rus i expressionisme abstracte". Així l'ha recordat Susanna, director de l'última exposició en què va participar en la Fundació Vilacasas, l'any passat, titulada 'Càpsules del Confinament'.

L'interès de Miquel Paton per l'art s'inicia a l'adolescència. Assistia a classes de dibuix i pintura a l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Va començar a exposar als vuitanta mentre estudiava, a Itàlia i Grècia, treballant amb altres pintors i visitant les principals obres de l'antiguitat clàssica.

Paton va analitzar l'obra de Velázquez i Goya a la pinacoteca del Museu del Prado de Madrid. Durant la dècada dels noranta, continua viatjant a diferents ciutats d'Itàlia, interessat per l'obra de pintors italians de diferents èpoques. Va fer una estada a l'estudi del pintor Carlo Montarsolo, a Nàpols. A la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona es llicencia en l'especialitat de pintura i coneix directament l'obra dels expressionistes americans, com Gottlieb, Rothko, Motherwell.

És a la primera dècada del segle XXI que la seva pintura es torna més plana amb els paisatges del delta de l'Ebre, que treballa en el seu estudi de la Ràpita. El seu interès per l'obra de Malévich, Rothko, Klee o Torres García fa que la seva obra tendisca cap a l'abstracció.

Paton va exposar amb regularitat en institucions i prestigioses galeries d'art d'Espanya, França o Suïssa i va pintar paisatges que presenten analogies amb les pintures de Mondrian, amb una clara tendència cap a l'abstracció geomètrica. Posteriorment, va iniciar una etapa de pintures espirituals i contemplatives, quan realitza una intervenció artística a la Capella dels Prats, a Alcanar.

També va realitzar algunes escultures, com la creu policromada de l'església de Sant Eugeni I de Barcelona. Algunes de les seues obres formen part de fons d'art del Museu d'Art Modern de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona o el de La Creu Roja de Catalunya, entre d'altres.