Meritxell Roigé, exalcaldessa de Tortosa i portaveu de Junts, ha declarat este dijous a l'Audiència Nacional com a testimoni en el judici del cas Efial. Roigé ha defensat que la consultora ja estava contractada pel govern anterior quan va assumir la presidència de la gestora urbanística de l'Ajuntament (GUMTSA) i que es va renovar perquè no hi havia prou personal tècnic per la càrrega d'obres.
L'exalcaldessa va ser presidenta de GUMTSA entre 2007 i 2018 i ha explicat que ja existia la relació contractual amb la consultora quan va arribar. Efial va deixar de treballar per a l'Ajuntament de Tortosa el 2014, quan es va conèixer la investigació per presumptes irregularitats de contractació a Torredembarra i posteriorment a també altres municipis com l'Ametlla de Mar i Ascó.
Roigé ha explicat que Efial prestava serveis de comptabilitat, tresoreria, gestió administrativa, assessorament econòmic i financer, i suport en l'execució d'obres i plans urbanístics i que el personal tècnic del consistori van demanar i recomanar mantenir estos serveis perquè "hi havia pocs recursos humans disponibles per a tot el que calia executar en aquell moment". Així i tot, desconeix si existeixen informes específics que justifiquessin la necessitat de contractar externament estos serveis i ha explicat que, un cop rescindit el contracte amb Efial, GUMTSA van assumir les tasques amb personal propi, perquè havia augmentat la plantilla i s'havia reduït el volum d'obres.
Peritatge de sobrecostos
En este sentit, l'Ajuntament de Tortosa, com a acusació particular, ha presentat com a prova pericial una anàlisi econòmica sobre tres dels contractes d'Efial i les possibles alternatives a l'externalització dels serveis. Segons la pèrit, les tasques es podien assumir amb el personal municipal o bé cobrint les places vacants que existien.
En un dels contractes (2008), el document pericial xifra en 482.625,57 euros la diferència estimada del cost entre la contractació externa i l'alternativa pública. Tot i identificar possibles mancances de justificació, la pèrit no ha pogut acreditar un perjudici patrimonial definitiu ni la il·legalitat dels contractes amb la consultora.
Comptes "maquillats" a GUMTSA
Un altre dels testimoni de l'acusació particular ha estat l'exinterventor del consistori tortosí entre 2010 i 2013. Este ha recordat que havia recomanat, en informes de l'època, que es redimensionés "immediatament" el personal públic mercantil local i que es dissolguessin les societats que no aportessin valor afegit en la prestació dels serveis públics.
En la seua declaració, el funcionari ha recordat que havia advertit de "deficiències en el control de GUMTSA" als responsables municipals. Una d'estes deficiències era la incompatibilitat que les persones que gestionaven Efial signessin l'auditoria dels comptes, i ha fet menció d'Antoni Martos. A més, l'exinterventor municipal ha ratificat, com va fer constar en els informes dels comptes generals de 2011 i 2012 del consistori, que les auditories de la gestora urbanística s'havien dut a terme sense la supervisió de la Intervenció municipal.
També ha alertat de la "incorrecció" de comptabilitzar algunes factures d'Efial com a immobilitzat perquè això podia suposar "millorar artificialment el resultat comptable" de GUMTSA. En el judici s'ha mostrat l'informe de la Intervenció de 2012 i el testimoni ha confirmat que s'havia queixat d'esta pràctica, que consistia a activar com a inversió, despeses que, segons el seu criteri, s'haurien d'haver comptabilitzat com a despeses corrents de l'exercici. En un exemple concret, ha indicat que dels 184.397,99 euros facturats per Efial el 2012, se n'havien activat directament a obres 136.973 euros, sense passar pel compte de pèrdues i guanys.
Cost dels contractes d'Efial a Tortosa
D'altra banda, en la declaració de Meritxell Roigé, al plantejament del Ministeri Fiscal, l'expresidenta de la GUMTSA ha defensat que ningú la va advertir que fos contrari a la llei que el contracte amb Efial es fes per un procediment negociat sense publicitat, tot i la quantia de 350.000 euros, que posteriorment es va prorrogar i ampliar en 60.000 euros.
Roigé també ha justificat les facturacions de 637.000 euros que va rebre la consultora entre 2009 i 2010 amb el volum de treball i d'assessorament que necessitava GUMTSA. Sobre la seua relació amb el president d'Efial, ha dit que era "professional" i ha explicat que Martos participava en consell d'administració de GUMTSA "des del 2005 o 2006" a través d'altres empreses vinculades a ell, però que no tenia un despatx ni un espai de treball al consistori.
L'exalcaldessa ha testificat que no li consta que el principal acusat participés en la preparació de concursos o plecs, ha insistit que hi havia personal tècnic municipal en les meses de contractació que també participaven en la gestió administrativa i contractual i ha assegurat que no va rebre ni localitzar un dels correus que li hauria enviat Martos i que forma part de les proves sobre la preparació dels contractes.
Les transferències d'Andreu Martí
Després d'arribar a un acord de conformitat, un dels acusats, Oriol Mestre, ha declarat este dijous com a testimoni i ha confirmat que era un dels apoderats de diversos comptes. Entre estos comptes n'hi ha inclòs un d'Andorra identificat fiscalment com a pertanyent a Andreu Martí, i on arribaven fons procedents de les societats investigades.
Mestre ha afirmat l'exalcalde de l'Ametlla de Mar li donava instruccions per efectuar els moviments de diners, incloses sortides en efectiu i transferències a altres societats, però ha negat que gestionés personalment les inversions en valors de Martí, qüestió de la qual s'encarregava el seu pare, ja traspassat. Sobre l'origen dels diners, el condemnat i testimoni ha dit que el banc els havia informat que eren diners d'una herència.
Beltran i Bassols
Un altre dels condemnats per acord de conformitat que ha declarat com a testimoni és Jaume Beltran, que va ser enginyer de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar mentre continuava desenvolupant la seua activitat professional en una empresa particular, que a la vegada treballava també amb la societat La Cala Gestió i el consistori.
El Ministeri Fiscal ha qüestionat el possible conflicte d'interessos en els casos en què Beltran participava en processos de contractació, però el testimoni ha negat haver afavorit la seua empresa en les adjudicacions i ha justificat un increment de la facturació per l'adjudicació de dues grans contractes d'obres del regadiu del Segarra-Garrigues.
Un dels punts centrals de l'interrogatori ha estat la seua relació amb la constructora Oproler i amb el seu representant, Josep Manel Bassols, un altre dels acusats conformats que ha declarat com a testimoni. Se'ls ha preguntat per les obres Bon Repòs i dels accessos a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Ametlla de Mar, però Beltran ha negat haver rebut pagaments o contraprestacions per afavorir la constructora.
El responsable d'Oproler també ha negat pagaments a l'enginyer i a l'alcalde i ha dit que els apunts en una llibreta intervinguda durant la investigació estava relacionada amb la reclamació de factures pendents de cobrament al consistori, "que no pagava". En la seua declaració, Bassols ha explicat que en el concurs de l'accés a la comissaria l'alcalde Andreu Martí els va demanar que prioritzessin la contractació d'industrials del municipi.
També els va sol·licitar que li permetessin fer un seguiment de les empreses contractades i que es van presentar a les obres de Bon Repòs per "aprofitar l'equip de treball que ja tenia desplaçat al municipi". Bassols ha dit que amb "la situació econòmica precària" de l'Ajuntament, van preveure que podrien presentar-se a obres municipals de menor import.
La mala relació de Masagué i el secretari
En la jornada d'este dijous a l'Audiència Nacional, també ha declarat com a testimoni el secretari personal de l'exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, que ha ratificat que la consultora Efial assessorava el consistori en comptabilitat i finances, però que les tasques variaven mensualment. El testimoni ha recordat factures amb conceptes i honoraris de la consultora i també ha ratificat la conflictiva relació de l'alcalde i el secretari municipal, que emetia informes "majoritàriament negatius" sobre les actuacions del batlle.
