Les Terres de l’Ebre han tancat una campanya forestal “atípica” amb un únic gran incendi, el de Corbera d’Ebre, que va cremar més de 374 hectàrees el juny passat. Fins al 15 de setembre s’han extingit 372 focs, dels quals només tres han afectat més d’una hectàrea. Es tracta d’una xifra similar a la del 2019, tot i que la superfície total afectada és menor i se situa en 410 hectàrees. Segons el cap de la Regió d’Emergències de Terres de l’Ebre, Ricard Expósito, la humitat acumulada de la vegetació ha propiciatesta situació “anòmala” respecte als dos darrers anys. La dificultat principal d’esta campanya ha estat la simultaneïtat d’incendis, com el de Corbera d’Ebre, que va coincidir amb el d’Artesa de Segre.

A banda de l’incendi amb què es va estrenar la campanya forestal d’enguany a Corbera d’Ebre, els altres focs importants es van produir a Bot i a Masdenverge. S'hi van cremar 6,11 i 2,25 hectàrees, respectivament.

A principis de la campanya forestal, la situació general de sequera preveia un estiu complicat a tot el país. Les Terres de l'Ebre partien d'una situació més afavoridora gràcies a les pluges de la primavera. Els comandaments han apuntat que les condicions favorables d'humitat de la vegetació van ajudar que la resta d'incendis registrats al territori no es propaguessen i es poguessen controlar ràpidament. De fet, la majoria dels focs de l'estiu a l'Ebre no han afectat més d'una hectàrea. En total, els cossos d'emergències han fet 372 actuacions, la majoria de les quals a la comarca de la Ribera d'Ebre.

En el cas de l'incendi de Corbera d'Ebre, a més de la dificultat de treballar en la simultaneïtat d’incendis amb efectes limitats, s'hi va sumar la complicació que les zones boscoses afectades van ser escenari de la Batalla de l’Ebre i encara hi ha artefactes que, davant les altes temperatures del foc, poden explotar i són un risc afegit per als equips d'extinció.

Pla Alfa pocs dies

A tot Catalunya, este estiu s'ha activat el nivell màxim del Pla Alfa durant 29 dies, una xifra molt més alta que els 6 dies que es va activar a les Terres de l'Ebre, sobretot a les comarques del Baix Ebre i la Terra Alta. Concretament, es van produir tres episodis entre juny i agost que va comportar el tancament dels massissos.

Pel que fa a les causes d’incendis forestals, en esta campanya la majoria els han provocat causes naturals. Els Bombers de la Generalitat assenyalen que les tempestes amb llamps es van avançar i es van produir fins i tot al mes de juny (no només a l'agost quan són més habituals), però han tingut menys dies de latència. Per contra, s’han reduït els focs intencionats, una situació que segons la sotsinspectora del Agents Rurals, Olalla Bueno Fraile, respon a la vigilància i tasques de prevenció fetes pel cos durant l’estiu.

Encara que enguany s’haja registrat una campanya “anòmala” no significa que la següent també ho siga. És per això que Bueno ha remarcat la necessitat d’apostar per les franges de protecció en nuclis aïllats i pròxims en zones boscoses. El cos d’Agents Rurals reforçarà les inspeccions d’estes zones i alhora, fan una crida als ajuntaments amb urbanitzacions o nuclis disseminats a aprovar plans de delimitació i protecció per evitar situacions de risc.