L'Ametlla de Mar i Palamós han iniciat els contactes per tal de poder formalitzar l'agermanament oficial dels dos municipis. L'objectiu d'esta proposta és el d'oficialitzar una intensa i continua relació que des de fa molts anys tenen les dos poblacions i que es basen en vincles familiars, culturals i socials.
El 13 de maig passat l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, acompanyat del regidor de Cultura i Patrimoni, va viatjar a l'Ametlla de Mar on es va reunir amb l'alcalde, Jordi Gaseni, i els regidors de Cultura i d'Hisenda, per tractar el propòsit d'esta iniciativa. Els dos alcaldes van acordar en esta reunió començar a treballar per a fer possible este acord que es podria oficialitzar durant l'any 2017.
En este sentit s'ha previst que cada municipi cree la seua comissió tècnica d'agermanament, mitjançant les quals es realcen els punts en comú entre els dos municipis i es treballe de manera conjunta tots aquells aspectes que integraran el futur pacte d'agermanament.
Un cop estes comissions hagen establit els criteris i objectius que hauran de fomentar-se mitjançant este agermanament i, després de consensuar el document del pacte per part dels dos municipis, es realitzarà l'aprovació definitiva de l'agermanament mitjançant l'acord dels respectius plens.
Pregó de festa major de Palamós a càrrec de l'alcalde de la Cala
En este camí que ara enceten els dos municipis, l'Ajuntament de Palamós ha convidat l'alcalde de l'Ametlla de Mar, perquè el pròxim dia 23 de juny encete la festa major de Palamós llegint el pregó que donarà inici als actes festius.
En l'actualitat el municipi de Palamós està agermanat des de 1995 amb la ciutat alemanya de Rheda-Wiedenbrück, mentre que l'Ametlla de Mar té pactes d'agermanament amb Barra Patuca (Hondures), abril del 1999 i Vilanova de Raó (França) des de l'octubre del 2007.
Intensa i continua relació entre els dos municipis
L'Ametlla de Mar i Palamós han tingut des de fa molts anys una estreta i continuada relació. La condició de viles litorals amb una destacada activitat pesquera als respectius ports, va motivar que durant la primera meitat del segle XX fins als volts dels anys seixanta, diverses famílies de pescadors de l'Ametlla de Mar emigressen cap a Palamós. Esta comunitat ja ha superat en molts casos la quarta generació i actualment conforma bona part del sector pesquer palamosí. Són moltes les famílies de Palamós que tenen un vincle directe o indirecte amb l'Ametlla de Mar i el mateix passa a la inversa.
Més de 40 anys dels primers contactes institucionals
La primera notícia dels contactes institucionals que posen de manifest els llaços d'amistat entre els municipis de Palamós i l'Ametlla de Mar sorgix a principi de l'any 1975 arran de l'atorgament del nom de Palamós a un carrer del municipi de l'Ametlla de Mar.
El ple de Palamós va agrair la distinció i va acordar dedicar un carrer del municipi de Palamós a la vila de l'Ametlla de Mar. La premsa de l'època també es fa ressò dels contactes entre estos dos municipis i durant la celebració de la festa major de l'Ametlla de Mar d'aquell any va tindre lloc l'obertura simbòlica del carrer dedicat a Palamós per part dels alcaldes de les dos viles.
L'estiu de 1975 es materialitza la reciprocitat amb l'Ametlla de Mar pel que fa a denominació d'una via de Palamós amb el nom d'aquell municipi. El ple de 29 de juliol de 1975 acorda donar el nom d'Ametlla de Mar a la via pública que existix entre la plaça de la Catifa i el Far, en atenció al vincle que unix les dos poblacions.
L'Ametlla de Mar i Palamós inicien el procés per agermanar-se
Durant la primera meitat del segle XX fins als volts dels anys seixanta, diverses famílies de pescadors de l'Ametlla de Mar van emigrar cap a Palamós, des d'aleshores, les dos poblacions mantenen vincles

- Imatge de la façana marítima de Palamós -
- Wikicommons
ARA A PORTADA
-
Cinta Galiana: «Hi ha una manca de lideratge i coordinació sobre els transports a les Terres de l’Ebre» Xavi Llambrich
-
-
-
L’atenció en salut mental a infants i joves es dispara a l’Ebre gràcies als nous serveis a domicili Redacció
-
La pel·lícula Sirat, amb la canareva Andrea Queralt a la producció, opta a la Palma d’Or Sílvia Berbís
Publicat el 06 de juny de 2016 a les 10:26
Actualitzat el 06 de juny de 2016 a les 20:17
Et pot interessar
-
Societat Ignasi Blanch crea una làmina solidària per al Projecte Emma contra el càncer de mama
-
Societat Balfegó, premiada pel Cercle d'Economia 2025 pel seu arrelament i expansió internacional
-
Societat El Tren de les Dones: 40 anys de lluita feminista i antimilitarista a Tortosa
-
Societat HIFE celebra 110 anys amb el premi al millor estand d’Expoebre 2025