Ni missatges per WhatsApp, Telegram, SMS o derivats, ni correus electrònics, ni videotrucades ni missatges a través d'altres plataformes digitals. Este és el primer estiu que als treballadors se'ls reconeix la "desconnexió digital". Publicat al BOE el 5 de desembre del 2018, l'article X de la llei reconeix que els treballadors i empleats públics tenen dret a estar desconnectats digitalment de la feina durant el seu temps de descans (vacances i permisos), i a preservar la seva intimitat personal i familiar.

Les modalitats d'exercici d'aquest dret "atenen a la naturalesa i objecte de la relació laboral, potencien el dret a la conciliació de l'activitat laboral i la vida personal i familiar, i se subjecten a l'establert en la negociació col·lectiva o, per defecte, al que s'haja acordat entre l'empresa i els representants dels treballadors", estableix la normativa. En particular, es preserva el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància així com en el domicili de l'empleat vinculat a l'ús amb finalitats laborals d'eines tecnològiques.

Així doncs, la desconnexió digital és un dret que s'ha de complir, però com es pot assegurar que siga així? La mateixa llei determina que cada companyia ha d'elaborar una política interna on es recullin protocols a seguir, dirigida tan als treballadors com als que ocupen posicions directives. En aquesta, han de quedar recollides les modalitats d'exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques. 

A la disposició final tretzena, la llei estableix que els treballadors tenen dret a la intimitat en l'ús de dispositius digitals posats a la seva disposició pel seu cap, a la desconnexió digital i a la intimitat per davant de l'ús de dispositius de videovigilància i geolocalització.