L'amenaçada població de nacres ('Pinna nobilis') de la badia dels Alfacs ha experimentat un nou retrocés amb un episodi de mortalitat este estiu i els experts reclamen aportacions urgents d'aigua dolça per poder salvar-la. La pujada dels nivells de salinitat de l'aigua han facilitat que el paràsit que ataca estos mol·luscos protegits haja arribat a matar entre els 40 i el 60% dels exemplars en zones properes a la punta de la Banya, més a prop del mar. Les poblacions més residuals en espais resguardats, en canvi, segueixen resistint. La investigadora de l'IRTA, Patrícia Prado, ha reclamat aportacions urgents d'aigua dolça a la badia dels Alfacs per poder salvar esta espècie en perill d'extinció.

El fenomen no s'havia detectat durant els dos últims estius. Va ser l'última quinzena de juliol, però, quan la salinitat a les zones de la badia més pròximes a mar obert es va disparar per sobre dels 36,5 parts per mil, moment a partir del qual el paràsit que ataca les nacres va començar a provocar la seua mort. Esta mortalitat, detalla Prado, es va notar especialment als espais acotats de control pròxims a la punta de la Banya, on el juny passat s'havien comptabilitzat el juny passat uns 1.800 individus en 4,1 hectàrees. Aquí, apunta, la mortalitat es va situar entre el 40 i e 60%.

A les zones de control més allunyades del mar obert, com és el cas de l'espai pròxim al Trabucador –amb 800 exemplars vius en 5,7 hectàrees, l'afectació es va anar reduint, en este cas, fins al 17% de mortalitat. On millor va resistir, però, va ser a la zona de la Torre de Sant Joan, més allunyada del mar, on al tractar-se d'un punt que no reuneix les condicions òptimes per a l'espècie, es concentren només uns 400 exemplars en 4,2 hectàrees de zona acotada.

Segons la investigadora de l'IRTA, la causa de l'increment sobtat de la salinitat per sobre del llindar màxim de 36,5 parts per mil cal buscar-lo en l'efecte combinat de l'evaporació de l'aigua per les altes temperatures i, al mateix temps, una disminució de les aportacions d'aigua dolça provinent dels desguassos dels arrossars del delta de l'Ebre. "És un problema que té solució: si arribés més aigua dolça podríem controlar estos esdeveniments de mortalitat de les nacres", reitera.

De moment, tot i els nombrosos projectes al llarg dels anys plantejats per diferents administracions, estes aportacions addicionals d'aigua dolça a la badia dels Alfacs, que afavoririen també altres espècies i activitats humanes com la producció de mol·luscos, encara no s'han materialitzat. Una de les altres amenaces, reconeix Prado, és la integritat de la barra del Trabucador, atès que els trencaments prolongats o la seua desaparició faria incrementar la salinitat de l'aigua de la badia i posaria en perill l'espècie.

La població de nacres té en la badia des Alfacs un dels últims refugis i reductes del Mediterrani –juntament amb el mar Menor-. Ha passat dels 90.000 exemplars de fa una dècada als pocs milers actuals. Els episodis de moralitat per l'atac del paràsit, que ja ha arrasat la immensa majoria de la població d'este mol·lusc que vivia a mar obert, van reduir-la a la meitat el 2018, segons recorda la investigadora de l'IRTA.

Per censar amb major precisió la població existent i el seu estat de conservació, l'IRTA, la Universitat d'Alacant el CSIC, entre d'altres institucions de recerca, han obtingut finançament d'un projecte Life. Els resultats de l'estudi permetran obtenir una diagnosi de l'estat actual d'esta espècie de mol·lusc en vies d'extinció.