La patronal de la pesca europea Europêche i l'Associació de Pesca, Comerç i Consum Responsable de la Tonyina Roja (APCCR) han assumit la proposta del grup tonyinaire Balfegó i demanaran a la Comissió Europea (CE) que el certificat electrònic eBCD per comercialitzar peces senceres sigui obligatori als mercats interns de tots els països de la Unió Europea. La proposta es vol estendre als països que formen part de l'ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, sigles en anglès). L'eBCD permet comprovar la legalitat del túnid en tota la cadena comercial i evitar fraus. L'operació policial 'Tarantelo' va descobrir que entraven a Espanya 3,5 milions de quilos de tonyina roja il·legal cada any.

Este dilluns ha acabat a Mallorca la 26a reunió de l'ICCAT. Una de les principals demandes que n'han sorgit que l'eBCD sigui obligatori a tots els països de la Unió Europea i també als membres de l'ICCAT. D'esta manera s'intensificaran els controls en la cadena comercial d'aquesta espècie de túnids i s'evitaran els fraus. La petició es farà arribar a la CE.

La proposta ha sortit del Grup Balfegó, de l'Ametlla de Mar, però s'hi ha sumat Europêche i APCCR. Amb el certificat eBCD es pot saber si la tonyina s'ha pescat legalment en qualsevol punt de la cadena comercial. Documenta cada exemplar capturat i inclou informació sobre l'origen, el destí i el receptor de cada peça de peix. L'eBCD se va crear l'any 2016 i ja ha contribuït "a donar seguretat, agilitat i transparència" a la cadena comercial d'aquesta espècie, sobretot a l'hora d'exportar-la. S'ha aplicat en el comerç entre diferents estats membres de la UE.

Com recorden estes organitzacions, els controls que s'han fet també des de l'ICCAT van permetre l'any passat desemmascarar una important trama de blanqueig de captures il·legals i comerç fraudulent de tonyina roja a Espanya. Una investigació de la Guàrdia Civil, denominada 'Tarantelo', va descobrir una xarxa que introduïa anualment més de 3.500.000 de quilos de tonyina roja il·legal provinent de Malta i Itàlia, amb uns beneficis il·lícits d'uns 25 milions d'euros cada any.