Els arrossaires advertixen dels costos afegits per atacar el caragol maçana

Unió de Pagesos recorda que no és or tot lo que lluix en els resultats de la lluita contra la plaga | Respon a la Generalitat que els arrossaires estan assumint el pagament d’uns 300 euros per hectàrea pels tractaments fitosanitaris

Publicat el 30 de juny de 2014 a les 18:30
El sindicat calcula en uns 300 euros per hectàrea el cost afegit pels tractaments fitosanitaris. Foto: Sílvia Berbís

L’any passat, a estes alçades de la campanya, el caragol maçana havia ja causat estralls al procés productiu de l’arròs a la marge esquerra del Delta de l’Ebre. Enguany la situació s’ha alleugerit, i més tenint en compte les perspectives exponencials de creixement poblacional d’esta plaga invasora. Davant esta situació, que implica per primer cop des que va arribar la plaga una reducció de la superfície afectada, de 2.300 a 1.600 hectàrees segons les últimes dades de la Generalitat, el Govern va presentar recentment a Amposta un balanç triomfalista, i va incidir en l’encert de dos mesures aplicades en el pla de lluita: la salinització de 3.400 hectàrees, on el caragol maçana pràcticament ha desaparegut, i l’assecament de 7.400 més, amb mortaldats d’entorn al 85%. Unió de Pagesos, però, tot i acceptar les dades, recorda als responsables del departament d’Agricultura que no tot és or el que lluix i aporten la cara B de la moneda: els costos afegits que estan suportant per pagar un tercer flanc d’atac que està sent decisiu: els tractaments fitosanitaris.

Així, estos tractaments, que es van aplicar a l’octubre del 2013 i el passat mes d’abril van a càrrec dels propis pagesos, fet que incrementa els costos de producció. UP, segons el responsable del sector de l’arròs a Catalunya, Dani Forcadell, calcula que els arrossaires han hagut de costejar uns 300 euros de mitjana per hectàrea per fer els tractaments, majoritàriament amb saponines. També utilitzen cianamica càlcica, que com a adob, suplix altres que només tenen esta última finalitat. La Generalitat calcula que s’han tractat unes 2.250 hectàrees de camps d’arròs. “No entenem com el departament d’Agricultura només explica que tot va molt bé i en cap moment esmenta la repercussió que està tenint la lluita en costos afegits, perquè els pagesos ens estem gastant molts diners per controlar esta plaga, i a més ens hem de plantejar si és viable que es perpetuen crònicament de forma massiva”, afirma Forcadell. “Intentem eradicar la presència de caragol suportant una despesa que, de perpetuar-se, ens posa en desavantatge amb altres zones productores”, apunta. “Demanem més implicació de la Generalitat”, reclama Forcadell, que també recrimina el Govern que haja “apartat” els sindicats de les reunions que es duien a terme amb tots els sectors implicats, i critica que des de fa més de mig any no han estat citats a parlar de la greu problemàtica que afecta al Delta.

Forcadell també puntualitza que tot i els bons resultats de la salinització, en els camps més argilosos, l’arròs se’n va ressentir, i es van haver de tornar a rentar. Un dels dubtes dels arrossaires és si la terra productiva deltaica pot assumir reiterades inundacions amb aigua salada.